Coronilla glauca
.png){kind=link}
La coronilla o coletuy (Coronilla glauca) és un arbust de la família de les fabáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbusto de 50-100 cm d'altura, erecto, molt ramificat; les branques jóvens herbàcees, glabras. Fulls imparipinnadas; folíols sempre verdes en 2-3 parells, en el folíol terminal més gran, de fins a 2 cm de llarc, escotados fins a tallats i glaucos; estípulas lliures, de 2-6 mm de llarc, ovalades fins a lanceoladas, membranosas, caedizas. Florés de 7-12 mm de llarc, grogues, cortamente pedunculadas, en número de 4-12 en denses umbelas que els seus pedúnculs superen clarament als fulls; estandart i ales més llarcs que la quilla; cáliz acampanado, més curt que el pedúncul de la flor, en 5 dents molt menudes; els 2 superiors units per creiximent. Baïna d'1-5 cm de llarc, colgante, comprimida, en 1-10 #constricció que se separen fàcilment.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]En el Mediterràneu. En la península ibèrica, apareix esporàdicament per l'est centre i sur; des de Catalunya fins al centre-nort de Portugal. En Balears creix en les illes de Mallorca i Menorca.[2] En el noroest d'Àfrica. Habita en sols rocosos calcáreos, en el pis inferior, podent ascendir en les montanyes fins a prop dels 1000 m d'altitut.
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]- Usos
Es cultiva en certa freqüència com planta ornamental, i escapa de cultiu i es naturaliza en facilitat. S'utilisa en jardins meridionals aïllat o en chicotets grups. També es pot utilisar com a bardices retallades, pero se li suprimix gran part de la floració. Clima templat. Exposició a ple sol. No presenta problemes de plagues i malalties. Es reproduïx per esquejes i també per llavors.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Coronilla glauca va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Centuria I. Plantarum... 23. 1755.[4][5]
- Etimologia
Coronilla: gènero de les Leguminosas establit per Tournefort i revalidat per Linneo; el nom es prenia de Lobelius, qui a la seua volta es va inspirar en el nom vulgar espanyol, segons Carolus Clusius, de la C. minima subsp. lotoides (Koch) Nyman (C. clusii auct., Leguminosas), “Coronilla del Rei” –esp. coronilla f. = diminutivo de corona–. S'aludix a la forma de l'inflorescència.[6]
glauca: epítet latino que significa "vert azulada".[7]
- Citologia
Número de cromosomas de Coronilla glauca (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecíficos: 2n=24[8]
- Sinonímia
- Coronilla argentea L.
- Coronilla valentina subsp. glauca (L.) Batt.
- Coronilla pentaphylloides (Rouy) A.W.Hill
Nom comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: coletuy, coletú, coronilla, gayomba, llentilla, ramitos d'or, ruda anglesa,[9] carolinas.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bayer, Ehrentraud (1989). , Barcelona:Blume. ISBN ISBN 84-7031-629-X.
- ↑ López González (2007). , 3ª edició, Madrit:Mundi-Prensa. ISBN ISBN 84-8476-312-9.
- ↑ Prieto-Puga (1993). , Madrit:Piràmide. ISBN ISBN 84-368-0694-8.
- ↑ «Coronilla glauca». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 de maig de 2013.
- ↑ Coronilla glauca en PlantList
- ↑ En Flora Vascular
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Contribution à la connaissance cytotaxinomique dones spermatophyta du Portugal. IV. Leguminosae, suppl. 1 Fernandes, A. & M. F. Sants (1975) Bol. Soc. Brot. ser. 2 49: 173-196
- ↑ «Coronilla glauca». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 19 de maig de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Coronilla glauca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.