Anar al contingut

Coronilla glauca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Coronilla»)
coronilla (Coronilla glauca)

La coronilla o coletuy (Coronilla glauca) és un arbust de la família de les fabàcees.


Descripció

Arbusto de 50-100 cm d'altura, erecto, molt ramificat; les branques jóvens herbàcees, glabras. Fulles imparipinnadas; folíols sempre verdes en 2-3 parells, en el folíol terminal més gran, de fins a 2 cm de llarc, escotados fins a tallats i glaucos; estípules lliures, de 2-6 mm de llarc, ovalades fins a lanceoladas, membranosas, caedizas. Flors de 7-12 mm de llarc, grogues, cortamente pedunculadas, en número de 4-12 en denses umbeles que els seus pedúnculs superen clarament als fulls; estandart i ales més llarcs que la quilla; càliç acampanado, més curt que el pedúncul de la flor, en 5 dents molt menudes; els 2 superiors units per creiximent. Baïna d'1-5 cm de llarc, colgante, comprimida, en 1-10 #constricció que se separen fàcilment.[1]

Distribució i hàbitat

En el Mediterràneu. En la península ibèrica, apareix esporàdicament per l'est centre i sur; des de Catalunya fins al centre-nort de Portugal. En Balears creix en les illes de Mallorca i Menorca.[2] En el noroest d'Àfrica. Habita en sols rocosos calcáreos, en el pis inferior, podent ascendir en les montanyes fins a prop dels 1000 m d'altitut.

Importància econòmica i cultural

Usos

Es cultiva en certa freqüència com planta ornamental, i escapa de cultiu i es naturaliza en facilitat. S'utilisa en jardins meridionals aïllat o en chicotets grups. També es pot utilisar com a bardices retallades, pero se li suprimix gran part de la floració. Clima templat. Exposició a ple sol. No presenta problemes de plagues i malalties. Es reproduïx per esqueixos i també per llavors.[3]

Taxonomia

Coronilla glauca va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Centuria I. Plantarum... 23. 1755.[4][5]

Etimologia

Coronilla: gènero de les Leguminoses establit per Tournefort i revalidat per Linneo; el nom es prenia de Lobelius, qui a la seua volta es va inspirar en el nom vulgar espanyol, segons Carolus Clusius, de la C. minima subsp. lotoides (Koch) Nyman (C. clusii auct., Leguminosas), “Coronilla del Rei” –esp. coronilla f. = diminutivo de corona–. S'aludix a la forma de l'inflorescència.[6]

glauca: epítet latino que significa "vert azulada".[7]

Citologia

Número de cromosomes de Coronilla glauca (Fam. Leguminosae) i táxones infraespecíficos: 2n=24[8]

Sinonímia
  • Coronilla argentea L.
  • Coronilla valentina subsp. glauca (L.) Batt.
  • Coronilla pentaphylloides (Rouy) A.W.Hill

Nom comuns

  • Castellà: coletuy, coletú, coronilla, gayomba, llentilla, ramitos d'or, ruda anglesa,[9] carolinas.

Referències

  1. ↑ Bayer, Ehrentraud (1989). Plantes del Mediterràneu, Barcelona:Blume. ISBN ISBN 84-7031-629-X.
  2. ↑ López González, Ginés A. (2007). Guia dels arbres i arbusts de la península ibèrica i Balears, 3ª edició, Madrit:Mundi-Prensa. ISBN ISBN 84-8476-312-9.
  3. ↑ Prieto-Puga, J. (1993). Guia de Plantes de Jardí, Madrit:Piràmide. ISBN ISBN 84-368-0694-8.
  4. ↑ «Coronilla glauca». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 de maig de 2013.
  5. ↑ Coronilla glauca en PlantList
  6. ↑ En Flora Vascular
  7. ↑ En Epítets Botànics
  8. ↑ Contribution à la connaissance cytotaxinomique dones spermatophyta du Portugal. IV. Leguminosae, suppl. 1 Fernandes, A. & M. F. Sants (1975) Bol. Soc. Brot. ser. 2 49: 173-196
  9. ↑ «Coronilla glauca». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 19 de maig de 2013.

Enllaços externs