Anar al contingut

Corona yugoslavo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Corona Yugoslavo va ser una moneda provisional de curta vida que es va utilisar en el llavors recent format Regne dels Serbis, Croates i Eslovens, que havia segut part del Imperi austrohúngaro.

Història

Despuix de la Primera Guerra Mundial, Àustria-Hongria es va dividir en molts estats i la seua porció surest es va fusionar en Sèrbia per a formar el Regne dels Serbis, Croates i Eslovens. La corona yugoslavo substituïx la corona austrohúngara a la parell, el 12 de novembre de 1918. Va circular junt en el dinar en Bòsnia i Hercegovina, Croàcia i Eslovènia, en un tipo de canvi d'1 dinar = 4 corones. La data exacta en la que la corona va deixar de circular no és clara, pero una font que indica que la corona estava encara en circulació a finals de 1922.[1]

Billets

Inicialment, la corona abans de posseir billets propis, va recórrer a la sobreimpresión dels billets austro-hongaresos en denominacions de 10, 20, 50, 100 i 1000 corones. Els sagells dels billets de 10, 20 i 50 corones estaven escrits en serbi, croata i eslové, mentres que els sagells en els de 100 i 1000 corones podrien ser qualsevol dels tres idiomes.

Més tart, el Ministeri de Finances del Regne dels Serbis, Croates i Eslovens va emetre específic "corona en dinares", senyalant la proporció 1 dinar = 4 corones. Denominacions d'estos billets es varen emetre en valors de 2, 4, 20, 40, 80, 400 i 4000 corones, i en ½, 1, 5, 10, 20, 100 i 1000 dinares.

Vore també

  • Corona de Fiume

Referències

  1. ↑ «Data estimada de la cessació de circulació». Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2007. Consultat el 30 d'abril de 2010.