Anar al contingut

Cordia collococca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
candelero (Cordia collococca)


El candelero, nopo, ateje, chaparrillo, cocca o ninot (Cordia collococca) és una espècie botànica de planta en flor de la família de les Boraginaceae. Cordia collococca va ser descrita per Carles Linneo i publicat en Flora Jamaicensis 14. 1759.[1] Cordia: nom genèric otorgat en honor del botànic alemà Valerius Cordus (1515-1544).[2] collococca: epítet

Classificació i descripció

Esta espècie arbòrea es caracterisa per ser un arbre caduc de porte chicotet a mijà de 8-17 m d'alt, el diàmetro del qual a l'altura del pit varia de 20-40 cm, copa àmplia, ramifica a poca altura, les seues branques són esteses, quan estes són jóvens, estan cobert de pelitos breus i rígits, les branques són de color gris clar, en clavills llongitudinals fins i punts barrugosos. Té una corfa de color gris a canella, en clavills fins verticals, en camellones angosts i corchosos que cauen en blocs menuts. Les fulles són simples, peciolades, alternes, de forma obovada en vora plana, de 3- 11 cm d'ample, 5-24 cm de llongitut, el fes pla, de color vert obscur, mentres que el envés està proveït llaugerament de vellositats, per lo manco nervi central. L'àpiç és agut o de punta curta i la base és obtusa. Produïx chicotetes flors de color groc, de 0.4-0.7 cm de llarc, en una inflorescència terminal de 7 a 15 cm d'ample, les flors van apareixent simultàneament en els fulls a sovint en anterioritat, sèssils, aglomeradas. És un arbre dioica (és dir els arbres són mascles o femelles). Frut, és una drupa, de forma ovoide, de 0.7-1 cm de llarc, 0.4-0.7 cm de diàmetro, de color roig quan estan madurs i negres en secar-se, contenen un os molt dur que du dins la llavor; os inequiláteramente ovoide i 7.5–9.3 mm de llarc.[1] Els fruts són consumits per aus, mones, rat penat, pizotes i iguanes, els qui són atrets per la polpa sucosa i dolça. Este frut és comestible pel ser humà, pero és alguna cosa astringent.[3][4]

Distribució

En Mèxic es tenen registres en els estats de; Nayarit, Guerrero, Veracruz, Tabasco, Campeche i Yucatán.[5] Fòra de Mèxic es localisa en les Antilles, tot Centroamérica, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela.[4][3]

Hàbitat

És una espècie pionera característica de bosc sec i de la selva mijana perennifolia, s'ha trobat en encinares i forma part de la vegetació riparia. En Mèxic s'ha localisat en altituts des del nivell de la mar fins als 600 m s. n. m.[4] És adaptable a una precipitació variable, la fluctuació de la qual és de 600 a 2600 m s. n. m. Creix en una varietat de sols, sobretot en els calcáreos.[3]

Estat de conservació

Esta espècie es troba dins d'algunes àrees protegides i les seues llavors estan baix conservació ex situ en el Millennium Seed Bank de kew. No se sap que este subjecte a la disminució del tamany de la seua població del número d'individus. No obstant, el seu hàbitat està amenaçat pel desenroll urbà i les activitats turístiques. No es troba baix cap categoria de protecció d'acort a la NOM-059-ECOL-2010 de la SEMARNAT. Per part de l'unió internacional per a la conservació de la Naturalea (IUCN) està catalogada com de menor preocupació.

Enllaços externs

  • http://www.iucnredlist.org

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Cordia collococca». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 de setembre de 2010.
  2. ↑ Quattrocchi, Umberto (2000). CRC World Dictionary of Plant Names: A-C, CRC Press, pp. 612–613. ISBN 978-0-8493-2675-2.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Corder J. i D.H. Boshier. 2003. Arbres de Centroamérica un Manual per a extensionistas. Oxford Forestry Institute (OFI). Centre Agronómico, Tropical d'Investigació i Ensenyança (CATIE). P. 1079
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Nash, D. L. i Moreno, N. P. 1981. Flora de Veracruz. Fascículo 18. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Xalapa, Veracruz. Mèxic
  5. ↑ http://www.iucnredlist.org/details/56496522/0 ( visitada el 28 de Nov de 2016)

Bibliografia

  1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2012. Rubiaceae a Verbenaceae. 4(2): i–xvi, 1–533. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  2. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  3. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçuela: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  4. Gibson, D. N. 1970. Boraginaceae. In Standley, P. C. & L. O. Williams (eds.), Flora of Guatemala - Part IX, Numbers 1 and 2. Fieldiana, Bot. 24(9/1–2): 111–167.
  5. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  6. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  7. Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbari Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Pau.
  8. Linares, J. L. 2003 [2005]. Llistat comentat dels arbres natius i cultivats en la república del Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
  9. Macbride, J. F. 1960. Boraginaceae, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(5/2): 539–609.