Convencionalisme
El convencionalisme és la creència, opinió, procediment o actitut que considera com a verdaders aquells usos i costums, principis, valorés o normes que rigen el comportament social o personal, entenent que estos estan basats en acorts implícits o explícits d'un grup social, més que en la realitat externa.[1]
El concepte es pot aplegar a aplicar a molt distints camps del coneiximent, des de les regles de la gramàtica, fins a la llògica, l'ètica, el dret, la ciència, la moral, la filosofia, etc.
Per la seua banda, el convencionalisme ètic està relacionat en el relativisme moral i s'opon al universalisme.[2]
En la filosofia
[editar | editar còdic]Els convencionalistas, a diferència dels racionalistes, li otorgaven un lloc privilegiat als conceptes per damunt dels sentits en la génesis del món. Els convencionalistas consideraven que les condicions que molegen el món, eren eminentment humanes. Esta perspectiva va ser popularisada per Henri Poincaré (1905). Afirmaven que lo observable és gràcies al sistema conceptual. I que este sistema conceptual servix per a identificar i descriure fenomens. Els conceptes i els significats són a priori. Antecedixen a l'experiència.
Un atre àmbit en el que el convencionalisme agarra força és en la corrent a on les veritats absolutes es destruïxen, ya que els pensadors d'esta corrent pensen que les veritats universals no existixen i que solament són convencions fetes pels humans per a crear una veritat. Pero que realment no existixen i que poden anar canviant en el temps i l'alvanç de les teories científiques.[3]
En la llingüística
[editar | editar còdic]En la llingüística, el convencionalisme és una corrent de la filosofia del llenguage en relació en l'edat de les paraulas. En térmens llingüístics, esta defén l'independència del significante del significat i la seua arbitrarietat. En l'estructuralisme, la llingüística moderna es considera convencionalista des de la perspectiva de Ferdinand de Saussure.
En propietat, es parla de convencionalistas per a fer referència als gramàtics grecs que defenien que les llengües es varen poder haver originat com un acte de convenció entre els hòmens. Esta perspectiva es contrapon al naturalisme, el qual sosté que no existix víncul necessari entre la paraula, el pensament i el món.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Harré, R. (2000). 1000 anys de filosofia, Madrit: Taurus, 2002. ISBN 84-306-0455-3
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Elizondo López, Arturo (2003), Procés Contable 3: Contabilitat de l'Actiu i Passiu, Cengage Learning Editors, pág 124.
- ↑ Moreno Vila, Mariano (2003), Filosofia. Vol. Iii: Ètica, Política i Història de la Filosofia (i). Professors d'Ensenyança Secundària. Temari Per a la Preparació d'Oposicions" Espanya, pág 43.
- ↑ «Dialnet» (en és). Dialnet. Consultat el 2026-02-01.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Convencionalismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.