Convenció europea
La Convenció europea és un orgue no permanent previst pels Tractats de l'Unió Europea per a conduir els processos ordinaris de reforma dels mateixos.[1] La Convenció està composta per representants del Parlament Europeu i dels parlaments nacionals dels Estats membres, de la Comissió Europea i dels governs nacionals i dirigida en els seus treballs per un Praesidium al cap del qual es troba un President de la Convenció. La seua composició i funcionament bàsic estan arreplegats en l'artícul 48 del Tractat de l'Unió Europea,[1] referit a la reforma dels Tractats.
S'han celebrat només dos convencions europees: la primera, entre 1999 i 2000, va redactar la Carta de Drets Fonamentals de l'Unió Europea; la segona, la Convenció per al Futur d'Europa convocada pel Consell Europeu de Laeken de 2001, va concloure en 2003 en l'aprovació del primer proyecte de Constitució Europea, que no obstant mai va vore la llum pels referends negatius de França i Holanda en 2005.
La Conferència sobre el Futur d'Europa finalisada en 2022, es va pronunciar a fovor d'obrir el procés de Convenció que concloga en la reforma dels Tractats de l'Unió. Des de llavors, el Parlament Europeu per clara majoria i la Comissió Europea també s'han pronunciat en este sentit.[2]
Funcionament
La Convenció deu ser convocada pel President del Consell Europeu quan esta institució adopte una decisió favorable a una revisió constitucional dels Tractats, prèvia proposta del Parlament Europeu, de la Comissió o d'un o varis Estats membres i notificant-se la mateixa als parlaments nacionals. No obstant, el Consell Europeu podrà decidir per majoria simple, i en l'aprovació del Parlament Europeu, no convocar una Convenció si l'importància de les modificacions previstes no justificara la seua crida.
La Convenció aixina convocada es constituirà en el mandat de redactar un proyecte de reforma constitucional, ajustat en lo possible al contingut propost en un principi al Consell Europeu. Terminats els seus treballs, el president de la Convenció entregarà al President del Consell Europeu un proyecte adoptat per consens. Si no poder alcançar-se tal consens (no sobre cada punt sino sobre el conjunt del text) en el sí de la Convenció, bastarà que esta aprove la reforma per majoria simple.
A continuació el president del Consell Europeu convocarà, prèvia aprovació d'este, una conferència intergovernamental composta per representants dels governs dels Estats membres, en la finalitat de depurar i consensuar tots els punts de la reforma, que serà finalment somesa en bloc al Consell Europeu, que deurà aprovar-la per unanimitat. La reforma, no obstant, no entrarà en vigor fins a haver segut adoptada per tots els Estats de l'Unió, de conformitat en els seus respectius procediments constitucionals, i aprovada per la majoria absoluta del Parlament Europeu.
Història
Convenció sobre la Carta dels Drets Fonamentals
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Convenció sobre el futur d'Europa
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
- Tractat pel que s'establix una Constitució per a Europa
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Unió Europea|20px|Vore el portal sobre Unió Europea]] Portal:Unió Europea. Contingut relacionat en Unió Europea.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Revisió dels tractats de l'UE». EUR-Lex. Consultat el 18 de juny de 2017.
- ↑ «Ha aplegat el moment de la convenció per a reformar l'UE». Notícies d'Alava. Consultat el 2023-12-10.
Bibliografia
- (2022).«Conférence sur l'avenir de l'Europe : la mise en œuvre complexe de grans ambitions».Schuman Papers.Robert Schuman Foundation.(636)Consultat el 10 de decembre de 2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Convención europea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.