Contractura Muscular
Una contractura múscular pot ocórrer per vàries causes, com paràlisis, atròfia muscular, i formes de distròfia muscular. Fonamentalment, el múscul i els seus tendons s'acurten, resultant en flexibilitat reduïda.
Per eixemple, en el cas de paràlisis parcial (i.i. poliomyelitis) la pèrdua de força i control de múscul tendix per a ser més gran en alguns músculs que en uns atres, dirigint a un imbalance entre els varis grups de múscul al voltant de juntes concretes. Cas en punt: quàn els músculs qué dorsiflex (flex el peu ascendent) és menys funcional que els músculs qué plantarflex (flex el peu descendent) una contractura ocorre, donant el peu un àngul progressivament descendent i pèrdua de flexibilitat. Vàries intervencions poden retardar, paró, o inclús contractures de múscul invers, variant de teràpia física a cirugia. Una causa comuna para havent el turmell pert la seua flexibilitat en esta manera és de havent fulls tucked en el peu del llit quàn dormint. El pes dels fulls manté els peus plantarflexed tota la nit. Corregint este per no tucking els fulls en el peu del llit, o per dormir en els peus que pengen del llit quan en la posició prono, és part de corregir este imbalance.
Ocorre també per l'enduriment dels músculs, per eixemple, si despuix de la fractura, quan es realisa l'immovilisació per mig de la colocació d'algeps, la llongitut del múscul s'acurta perque el múscul no s'usa durant un periodo de temps prolongat.
Tipos de contractura
Residual. Si s'ha donat una lesió greu (ocasionada per esguells, traumatisme, trencament de fibres o fractures), el múscul tendix a protegir-se contraent-se, mantenint-se contracturado inclús despuix de subsanar la lesió principal.
Durant l'esforç físic. Si l'esforç és elevat, ya siga per la durea o per la falta d'entrenament, l'organisme és incapaç de metabolizar les substàncies actives (metabòlits) que provoquen el moviment, de manera que s'acumulen i provoquen la lesió.
Posterior a l'esforç. Si el múscul es troba fatigat despuix de la realisació de l'esforç, en ocasions té dificultats per a tornar al seu estat natural. [1]
Causa
Immovilisació
Les articulacions generalment s'immovilisen en una posició acurtada, lo que produïx canvis en el teixit conectivo de l'articulació i en la llongitut del múscul i el tendó associat. L'immovilisació prolongada facilita la proliferació de teixits que incidix en l'espai articular.[2] Mantindre una posició acurtada durant un periodo prolongat de temps conduïx a: formació de adherencias fibrosas, pèrdua de sarcòmers i pèrdua de l'extensibilitat del teixit.
Espasticidad
Si no es tracta l'espasticitat, poden produir-se contractures. La pèrdua de l'inhibició del to muscular fa que un múscul es torne hiperactivo, lo que resulta en una contracció constant, lo que reduïx el control individual de l'àrea afectada. L'articulació permaneixerà en un estat flexionado produint efectes similars als enumerats en l'immovilisació.
Debilitat de múscul
Un desequilibri muscular entre un múscul agonista i antagonista pot ocórrer per un trastorn neurològic, una lesió de la mèdula espinal i el nostre estil de vida / hàbits posturals.[2] Una disminució del to muscular conduïx a un desús continu i, finalment, a una atròfia muscular. La contracció constant del múscul agonista en una resistència mínima pot resultar en una contractura.[3]
Referències
- ↑ «¿Qué és una contractura muscular? Millors solucions per a contractures musculars». Consultat el 24 de giner de 2024.
- ↑ 2,0 2,1 (2001).«Contractures in orthopaedic and neurological conditions: a review of causes and treatment».Disability and Rehabilitation.23(13)
- 549–558.doi:10.1080/09638280010029930.
- ↑ «Tipos de contractures musculars».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Contractura Muscular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.