Anar al contingut

Continos (hòmens d'armes)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Ficha d'unitat militar

La capitania o companyia de continos hòmens d'armes va ser creada durant el regnat dels Reis Catòlics.

Alguns historiadors interpreten que es tractava d'una guàrdia real, pero apareix normalment contabilisada en les llestes[1] de les Guàrdies de Castella i no en la Casa Real, com sí apareixia la guàrdia espanyola de peu i de cavall. Amén d'açò, la companyia realisaria servicis, com en 1580 durant la conquista de Portugal, alluntats de la persona del rei.

Aixina i tot, el terme "continos de les guardes reals" apareix ya en 1492, i de nou es repetix en documents relatius a Álvaro de Lluna i Ayala, a on apareix en el títul de "capità dels continus hòmens d'armes que residixen en la nostra cort".

Eren coneguts com els "cent continos hijosdalgos de les guardes de Castella", lo que denotava: hidalguía dels seus membres, que estaven integrats en les Guàrdies de Castella, i que el seu número era de cent soldats, a diferència d'atres companyies de les Guàrdies, que varen anar d'efectius teòrics variables, 100, 80 o 40.

Desambiguación

[editar | editar còdic]

No deuen confondre's estos continos hòmens d'armes, en atres continos de la Casa Real, que tindrien diferents comesos civils o cortesanos. El terme contino és sinònim de continu, denotant una vinculació de continuïtat entre l'empleat i el seu empleador, el monarca.


Comandants

[editar | editar còdic]

Despuix del primer capità, Alonso de Fonseca, varis membres de la Casa de Fuentidueña, es varen succeir al front dels continos. Esta continuïtat casi dinàstica en el govern dels continos no era atípica en els eixèrcits de la corona espanyola, reconeixent-se en algunes ordenances la preferència per familiars en el recapte de places, especificant-se inclús el cas de gendres o esposos de netes.[2]

  1. Alonso de Fonseca (1492-1500).
  2. Álvaro de Lluna i Ayala (1500-1519), II senyor de Fuentidueña, va ser comendador de l'orde de Santiago i alcaide de Guadix. Li va succeir el seu fill segundogénito.
  3. Álvaro de Lluna i Bobadilla (1519-1547), V senyor de Fuentidueña, primer castellà espanyol del Castell de Milà i Governador del Milanesado. Li va succeir el seu fill primogènit.
  4. Antonio de Lluna i Valois (1547-1568), VI senyor de Fuentidueña. Li va succeir el seu fill primogènit.
  1. Álvaro de Lluna i Sarmiento (1568-1581), cavaller de l'Orde de Santiago. Li va succeir el seu fill primogènit.
  2. Antonio de Lluna i Enríquez d'Almansa (1581-1605), VII senyor de Fuentidueña. Li va succeir el seu tio matern degut a que la seua única hereua era una dòna, Ana de Lluna i Mendoza.
  3. Francisco Enríquez d'Almansa i Manrique (1605-1617), I Marques de Valderrábano.

A pesar de la dissolució de la companyia, lo successius comtes de Fuentidueña varen seguir titulant-se com "Capità principal de la Companyia dels Cent Continus Hijosdalgos de Castella" durant molt temps.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. La facenda real de Castella en 1504: rendes i despeses de la Corona en morir Isabel I Miguel Angel Ladero Quesada. ISSN 0210-7716, 1976
  2. Real Ordenança de 13 de juny de 1551 per al govern i paga de les companyies de cavalleria, nomenades Guardes Velles de Castella

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Hernánsanz Navas (1985). Fuentidueña i el seu alfoz: notes històric-arqueològiques, Autoedición. ISBN 978-84-398-4817-2.
  • El rei i els seus eixèrcits (Guardes reals, continos, monteros i tropes de Casa Real del Sigle XVII), Juan Carlos Domínguez Nafría. Universitat Sant Pablo CEU. Madrit
  • Quatrefages, Rene: La Revolució Militar Moderna - El Cresol Espanyol, Ministeri de Defensa, 1996. ISBN 84-7823-473-X


Referències

[editar | editar còdic]