Anar al contingut

Conte complementari

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els contes complementaris són totes aquelles que faciliten un control o informe i s'elaboren com a depenents d'una conte principal, per lo que es presenten en els estats financers immediatament despuix del conte principal que complementen, ya siga sumant o restant el saldo d'esta.[1]

Principals contes

[editar | editar còdic]

Els contes complementaris de l'actiu tenen la característica d'anar acumulant les disminució d'este ya siga per us, risc, deterioració, etc. Per lo tant, la seua presentació dins del balanç general, disminuïx a l'actiu que complementa.

Ademés, este tipo de contes són de naturalea crèdit (acreedora) i obtenen les despeses acumulades durant els periodos successius, en el propòsit tant de mantindre en llibres el valor del be, aixina com el valor acumulat del seu consum. Entre les més comunes estan:

  • Dins de l'actiu circulant: Estimació de contes incobrables.
  • Dins de l'actiu no circulant: Documents endossats i/o descontats i diferència per preu alçat.
  • Amortisació acumulada plantacions agrícoles i forestals.
  • Amortisació acumulada vies de comunicació.
  • Agotament acumulat de pedreres.
  • Agotament acumulat de minas.
  • Agotament acumulat de jaciments.
  • Recapte d'inversions.
  • Recapte deutors.
  • Recapte inventaris.
  • Depreciació acumulada de construccions i edificis.
  • Depreciació acumulada de maquinària i equip.
  • Depreciació acumulada d'equip d'oficina.
  • Depreciació acumulada de flota i equip de transport.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «CONTABILIDAD III» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2016. Consultat el 27 de maig de 2016.

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]