Constant macabra
La constant macabra és un fenomen que s'observa en corregir exàmens per la norma,[1][2] per tant la proporció de males notes és similar qualsevol siga el tema de l'examen i qualsevol siga el criteri, independentment de la verdadera calitat de les respostes donades pels examinats.
El terme va ser creat en 1988 per André Antibi, investigador en didàctica, qui va publicar un llibre[3] sobre el tema en 2003: «Per constant macabra, entenc que els professors inconscientment sempre conseguixen, baixe la pressió de la societat, posar un cert percentage de males notes. Este percentage és la constant macabra».
Este fenomen ha segut objecte de varis estudis, particularment en el marc de la sociologia i l'antropologia de l'educació.[4][5][6] La teoria emfatisa l'excessiu pes que té la nota i, sobretot, la sistematisació de les males notes lo que du a una selecció a través del posponc en la conseqüència de l'abofegada i exclusió de molts estudiants. Este fenomen està potencialment present en el sistema educatiu francés com en molts uns atres incloent els africans i llatinoamericans.[7]
Definició
[editar | editar còdic]La noció de constant macabra designa el fet de que en el sistema educatiu existix un percentage constant generalisat de males notes, independentment del nivell real dels alumnes en relació en els coneiximents requerit.[8]
En atres paraules, les valoracions es distribuirien més o menys en una curva de Gauss: moltes valoracions miges, ni molt males ni molt bones i, en els extrems, unes quantes molt bones o molt males. La distribució de la curva de Gauss pot ser natural, pero el problema no és la varianza sino la mija que, moltes voltes, es reajustarà a un valor igual o inferior a la mitat de la puntuació màxima sense que necessàriament hi haja una correlació en el nivell de competència dels alumnes. Per lo tant, en relació en els objectius de coneiximent, la mija no es fixaria de forma absoluta en relació en el conjunt mínim de coneiximents a adquirir sobre la matèria sino en forma relativa al nivell dels demés alumnes. Aixina es conseguix una estandardisació artificial de les notes despuix de l'evaluació de tots els estudiants. Més que tindre en conte cas per cas respecte a un llindar d'elements de coneiximent a adquirir, s'establix una prova en referència a la norma i a la graduació de la curva.
Este concepte no solament s'aplica als cursos elitistes, sino també als cursos en general de tots els nivells educatius. Aixina es crea una selecció d'estudiants segons la classe social en lloc d'una selecció absoluta i objectiva sobre el nivell de coneiximent requerit.
La constant macabra està provocada per l'entorn sociològic i educatiu i no per algun tipo de malevolència intrínseca dels docents):
- La tendència a castigar en l'examen molt més que la repetició de sabers. Açò espentaria als evaluadores a crear proves en preguntes capciosas o inclús basades en coneiximents fique acadèmics (per eixemple, disponibles en el llibre pero no estudiats en el programa o en classe) basades en lloc del coneiximent i les habilitats adquirides.[9]
- La credibilitat de l'examen, del professor o de l'institució front als seus parells i la societat quan la taxa d'aprovació o les calificacions són massa altes. Aixina es genera pressió per a establir una taxa constant de reprovació en la finalitat d'aumentar artificialment el valor qualitatiu percebut dels processos d'ensenyança-aprenentage.[10]
La constant macabra, per lo tant, «suspendria artificialment als estudiants» i potencialment resultaria en una desvinculació de l'escola dels estudiants en situació de fracàs[11] per un mecanisme propenc a l'Indefensió depresa.[12][13]
Enquestes i debats
[editar | editar còdic]- En 2006, André Antibi va realisar una enquesta a 1.900 docents en una vintena de regions de França, en el resultat de que “el 95% dels docents varen respondre que “existix la constant macabra”, lo que significa que reconeixen este percentage sistemàtic de males notes”.[14]
- En octubre de 2011, un debat organisat per la Sgen-CFDT[15] va reunir al voltant de 150 docents-investigadors entorn a André Antibi per a discutir el fenomen de la constant macabra.
- En l'autumne de 2011, va començar a sorgir l'interés públic sobre este fenomen.
- L'11 de decembre de 2014, André Antibi va ser invitat a presentar el seu treball sobre la constant macabra i les diverses experiències en atres sistemes d'evaluació en el marc de la Conferència Nacional d'Evaluació de França.[16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bonboir, Anna (1974) La docimología. Problemàtica de l'evaluació, Madrit: Morata
- ↑ Fernández V, Aquiles. (1997). «Us de la distribucion normal en la evaluacion de l'aprenentage» , Valdivia, Estudis pedagògics, (23), 51-63. DOI https://dx.doi.org/10.4067/S0718-07051997000100005
- ↑ Antibi, André (2005) La constant macabra: o cóm es desalienta a generacions d'alumnes, Lima: Pontifícia Universitat Catòlica del Perú p. 27 ISBN 9972-42-62-1 «En tot cas, moltes persones creuen poder justificar l'existència d'esta constant, en un primer moment, en la seua relació en la curva de Gauss. Elles sostenen que: [ ... ] és normal que les notes d'un control estiguen repartides seguint una llei de Gauss i, per lo tant, que cert percentage d'alumnes (corresponents a la part situada a l'esquerra de la recta vertical representada en punts) tinga una nota inferior a 10 sobre 20.»
- ↑ Infant Barbarán, Claudia (2019) «L'evaluació en l'aula: docents, estudiants, veus i proyectes», La Vela de Astier, 10 (18), 79-86. En Memòria Acadèmica de FaHCE, Universitat Nacional de l'Argent, República Argentina. Disponible en: https://memòria.fahce.unlp.edu.ar/art_revistes/pr.9827/pr.9827.pdf Consultat el 4 d'agost de 2023
- ↑ Frath, Pierre. (2020) «Anthropology of evaluation: the ‘macabre constant’» The Buckingham Journal of Education, (1) pp. 67-79. DOI https://doi.org/10.5750/tbje.v1i1.1833
- ↑ Merle, Pierre (1996) L’évaluation dones élèves. Enquête sur li jugement professoral, Paris: Presses Universitaires de France, ISBN 9782130474333. DOI https://10.3917/puf.merle.1996.01
- ↑ de Tarlé, Sophie (2009, 9 de juny) «André Antibi (chercheur en didactique) Evaluation dones élèves : la constant macabre, ça suffit !», l'Etudiant EducPros Consultat el 4 d'agost de 2023.
- ↑ Lenon, Barnaby (2018) Other People's Children: What happens to those in the bottom 50% academically?, Suffolk, United Kingdom: John Catt publication ISBN 978-1911382539
- ↑ Moreno Oliveres, Tiburcio (2010) «Lo bo, lo mal i lo lleig: les moltes cares de l'evaluació», Mèxic: Revista iberoamericana d'educació superior, (1) 2, pp84-97. Consultat el 4 d'agost de 2023
- ↑ Álvarez, Juan Manuel (2001) Evaluar per a conéixer, examinar per a excloure, Madrit, Morata ISBN 978-84-7112-541-5
- ↑ Martinot, Delphine (2001) «Connaissance de soi et estime de soi : ingrédients pour la réussite scolaire», Montréal (Québec), Canada: Revue dones sciences de l'éducation, (27) 3, p. 483-502 DOI https://doi.org/10.7202/009961ar
- ↑ Lourdes S, Michel Marcela. (2012) «La desesperança depresa. La seua influència en l'aprenentage i l'eixercite acadèmic dels estudiants», Cochabamba, Bolívia: Gasseta Mèdica Boliviana, (35) 2, pp. 93-95. Consultat el 4 d'agost de 2023.
- ↑ Seligman, Martin E. P. (1991) Indefensió, Madrit: Debat ISBN 9788474440515
- ↑ Rosso, Isabelle Seren (2018, 7 de maig) Lutter contre la 'constant macabre' dans nos évaluations, Nancy, France: Délégation Académique au Numérique pour l’Education, Obtingut el 4 d'agost de 2023
- ↑ Són les sigles del Syndicat général de l'Éducation nationale pertanyent a la CFDT Confédération française et démocratique du travail de França
- ↑ Jarraud, François (2014, 28 de setembre) «Evaluation : Li petit livre mauve d’André Antibi», Paris: Li Café pédagogique est un site d’information sur l’éducation associatif. Consultat el 4 d'agost de 2023
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Constante macabra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.