Anar al contingut

Constància floral

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Constància floral
Abella domèstica en Hylotelephium.

La constància floral o constància dels polinisadors es definix com la tendència de polinisadors individuals a visitar repetidament flors d'una mateixa espècie i a passar per alt unes atres en la proximitat.[1][2][3][4]La constància floral és diferent d'atres tipos de especialisació dels insectes polinisadors tals com la preferència innata per flors de certs colors o la tendència a visitar les flors en més néctar o polen.[3]

La constància floral s'ha observat en molts polinisadorés, especialment en l'abella domèstica (Apis mellifera),[5] abellots (Bombus terrestris),[6][7] i en palometes (Thymelicus flavus).[8] Per eixemple l'abella domèstica demostra preferència per certes flors i torna repetidament a estes aun cuando hi haja unes atres prop en més néctar o polen. Açò s'ha comprovat en experiments en que l'abella seguix visitant el mateix tipo de flors i no acodix a atres propenques d'un color diferent.[5] La constància floral tendix a ser temporaria, el polinisador elegix atres flors quan l'espècie original termina la seua floració. Encara es dona el cas de constància floral diferent segons les hores del dia degut a que algunes flors s'òbrin solament de matí o per la vesprada.

Constància floral com a comportament adaptatiu

[editar | editar còdic]

La constància floral favorix la polinisació, és dir que els polinisadors que són més constants tenen major provabilitat de transferir polen a plantes coespecíficas.[9] També, la constància floral evita la pèrdua de polen en vols interespecíficos i evita saturar els estigmes en polen d'atres espècies.[2] La constància floral és incrementada quan les flors són molt disimilares, per eixemple, en la seua coloració.[10] Quan, en una comunitat floral, totes les flors són de colors similars, la constància se sol vore reduïda, perque és difícil diferenciar les flors de distintes espècies, mentres que la constància tendix a permanéixer alta quan les flors de cada espècie són de diferents colors.[10]

La constància floral beneficia a les plantes, pero és dubtós que tal constància siga beneficiosa o adaptativa per als polinisadors. Els individus que practiquen constància floral passen de llarc atres flors que tal volta podrien proporcionar més polen o néctar. Com a conseqüència, sembla contradir els models de forrajeo òptim que l'animal usa un mínim d'esforç per a conseguir un màxim dels recursos buscats.[2] Com a conseqüència d'esta aparent contradicció, s'han formulat vàries hipòtesis per a explicar les ventages o adaptabilitat de la constància floral per al polinisador.

Atres hipòtesis per a explicar la constància floral

[editar | editar còdic]

Una possible explicació és la llimitació de la memòria de l'insecte.[3] Una atra possibilitat és el cost de l'aprenentage.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Raine, N.E., T. C. Ings, A. Dornhaus, N. Saleh, and L. Chittka. 2006. Adaptation, genetic drift, pleiotropy, and history in the evolution of bee foraging behavior. Advances in the study of Behavior, 36: 305-354.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Chittka, L., J.D. Thomson, and N.M. Waser. 1999. Flower constancy, insect psychology, and plant evolution. Naturwissenschaften, 86: 361-177.
  3. 3,0 3,1 3,2 Waser, N.M. 1986. Flower constancy: definition, cause and measurement. The American Naturalist, 127(5): 596-603.
  4. Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences.293(2064)ISSN 1471-2954.doi:10.1098/rspb.2025.2103.Consultat el 2026-02-24.
  5. 5,0 5,1 Hill, P.S.M., P.H. Wells, and H. Wells. 1997. Spontaneous flower constancy and learning in honey bees as a function of colour. Animal Behavior, 54: 615-627.
  6. Stout, J.C., J.A. Allen, and D. Goulson. 1998. The influence of relative plant density and floral morphological complexity on the behaviour of bumblebees. Oecologia, 117: 543-550.
  7. Chittka, L., A. Gumbert, and J. Kunze. 1997. Foraging dynamics of bumble bees: correlates of movement within and between plant species. Behavioral Ecology, 8(3): 239-249.
  8. Goulson, D., J. Ollerton and C. Sluman. 1997. Foraging strategies in the small skipper butterfly, Thymelicus flavus: when to switch? Animal Behavior, 53: 1009-1016.
  9. Harder, L. D., N.M. Williams, C.Y. Jordan, and W.A. Nelson. "The effects of Floral design and display on pollinator economics and pollen dispersal". 297-317. Editors, L. Chittka and J.D. Thomson. Cognitive Ecology of Pollination: Animal Behavior and Floral Evolution. 2001. Cambridge University Press
  10. 10,0 10,1 Competition for pollinators and intra-communal spectral dissimilarity of flowers” (2015). Plant Biology. doi:10.1111/plb.12328.