Conspiració del Duc de Híjar

Conspiració del duc de Híjar o Conspiració d'Aragó, són denominacions historiográfiques per a la conspiració contra l'autoritat de Felipe IV de la que va ser acusat en 1648 dò Rodrigo de Silva Mendoza i Sarmiento, duc consorte de Híjar, interpretada com un intent secessioniste pel que pretendria instaurar una monarquia independent en el Regne d'Aragó. Guarda certa similitut en la conspiració del Duc de Medina Sidonia en Andalusia (1641), i com esta se sol incloure en les dificultats del crític periodo denominat crisis de 1640, junt en atres moviments de major entitat.

Antecedents

A mitan del XVII, el malestar en la monarquia hispànica era general a causa de les contínues guerres que varen fer aumentar la pressió fiscal aixina com les levas de soldats tant en Castella com en els demés regnes perifèrics, en molts casos en contra dels furs i privilegis locals.

L'esclat definitiu es produïa en l'any 1640, en les rebelions secessionistes de Catalunya i Portugal, a les que caldria sumar el també intent secessioniste del duc de Medina Sidonia en Andalusia en 1641 i els tumults palermitana i napolitana de 1647, abdós motivades per la carestia d'aliments a causa dels elevats tributs.

La conspiració

L'agotament a causa de la guerra, la creixent debilitat política del regne, aixina com la prolongada pressió fiscal i servici de hòmens, en un Aragó implicat directament en la Guerra de Catalunya (1640-1652), varen poder crear en Aragó un clima de certa predisposició cap a la rebelió, pero la realitat va ser que l'actitut del regne, en descobrir-se l'intent de dò Rodrigo Sarmiento de Silva, duc consorte de Híjar, i els demés còmpliços (Carlos de Padilla, el seu germà Juan, Pedro de Silva i Dumenge Cabral), va anar de repulsa cap a la mateixa i de fidelitat al rei.

Els supòsits objectius de la conspiració es trobaven escalonats:

• En un primer moment s'intentaria que el duc de Híjar substituïra a dò Luis de Haro com valgut de Felipe IV.

• En cas de fallar tal intent, es procuraria l'entronisació de Híjar com a rei d'Aragó, per ad açò es contaria en l'ajuda del rei de França qui, a modo de recompensa, rebria la Navarra espanyola, el Rosselló i la Cerdanya, consentint-se, d'igual forma, la separació de Catalunya excloent Tortosa i Lleida que passarien a formar part del regne d'Aragó. En els diners obtinguts per venda de Galícia a Juan IV de Portugal, s'intentaria comprar a l'eixèrcit real de Catalunya que, unint-se a Aragó, atacarien a Castella. En els utòpics plans dels conjurats es pensava, inclús, en raptar a l'infanta María Teresa.

No obstant, els aragonesos, fidels a la monarquia, no miraven al duc de Híjar en massa simpatia, responent a l'intentona secessionista en notori desinterés, com es posa de manifest en l'actitut mantinguda pel regne en la guerra de Catalunya.

Referències

Bibliografia

• Ezquerra Abadia (1934). La conspiració del duc de Hijar (en espanyol), M. Borondó, pp. 382.
• .