Consens per al futur
Anar a la navegació
Anar a la busca
Consens per al futur és el títul d'un llibre publicat en l'any 2012, despuix de celebrar-se la Convencio Valencianista d'eixe mateix any, baix el títul de Valencianisme 2012, i una volta acabat el congrés valencianiste i vistes les aprovacions ad eixe Document Marc s'edità el llibre en totes les conclusions, que fon editat per Edicions Mosseguello.
Ficha del llibre[editar | editar còdic]
- Títul: Consens per al futur. Document Marc consensuat en la Convencio Valencianista V2012
- Autor: Convencio Valencianista
- Imprenta: Publicaciones Digitales, S.A.
- Editorial: Edicions Mosseguello
- Any: 2012
- Lloc de publicació: Castelló, Regne de Valéncia.
- ISBN: 978-84-938137-8-9
Cites[editar | editar còdic]
En el Document Marc aprovat per la Convencio Valencianista, en el punt 1 denominat Idiosincrasia del Poble Valencià, en l'apartat 1.3 Senyes d'identitat, en quan a la llengua valenciana se diu lo següent:
La llengua valenciana es una llengua romanica independent i auctoctona. Deriva del baix llati, modificat a partir de les influencies i aportacions de tots els pobles i cultures que s'han relacionat en el Poble Valencià en uns moments claus per a la conformacio del mateix i del seu idioma. Es pròpia i particular del Regne de Valencia i ad ella s'ha de prestar especial dedicacio i proteccio. Es parla en tota la part nort del territori, i va estenent-se cap al sur en una ampla faixa costera fins al llimit de Murcia. Les variants dialectals i locals que l'enriquixen constituïxen unes diferencies tant mínimes que molts llingüistes han resaltat el fet de que el valencià es una llengua especialment homogenea -tant en l'aspecte lexic, com gramatical, com fonetic- entre les llengües romaniques, lo qual es producte d'una forta consciencia idiomatica pròpia, manifestada en continuïtat a lo llarc de l'Historia. El castella es primer idioma en un ambit geografic que s'esten de manera paralela, tambe de nort a sur, en una faixa interior.
En el Document Marc aprovat per la Convencio Valencianista, en el punt 1.4. denominat La voluntat de seguir sent valencians, entre atres coses, diu lo següent:
Mangonejats i despreciats pel regim franquiste, que mai va perdonar que Valéncia fora l'última capital de la República Espanyola, el Regne de Valéncia es vorà abocat a una despersonalisacio absoluta recolzada per les classes socials miges i altes que menysprearan el fet de ser valencians i de parlar un idioma propi. I a pesar d'això la consciència valenciana es va mantindre viva.
Des de llavors, el proces despersonalisador ha continuat incansable, utilisant ara les armes de la subvencio i de la manipulacio social. Del manteniment d'eixe sentiment valencià dona conte el que, a pesar dels recursos empleats i de l'enormitat dels diners invertits, no han conseguit l'exit en la seua empresa. La voluntat de seguir sent valencians continúa manifestant-se alla a on la pressio oficial o mediatica no la cohibixen o silencien.