Consens per al futur
Anar a la navegació
Anar a la busca
Consens per al futur és el títul d'un llibre publicat en l'any 2012, despuix de celebrar-se la Convencio Valencianista d'eixe mateix any, baix el títul de Valencianisme 2012, i una volta acabat el congrés valencianiste i vistes les aprovacions ad eixe Document Marc s'edità el llibre en totes les conclusions, que fon editat per Edicions Mosseguello.
Esta publicacio arreplega el Document Marc consensuat de manera totalment democratica, transparent i participativa pels mes de 150 participants de la Convencio Valencianista V2012 celebrada en abril de 2012 en Valencia ciutat.
Ficha del llibre[editar | editar còdic]
- Títul: Consens per al futur. Document Marc consensuat en la Convencio Valencianista V2012
- Autor: Convencio Valencianista
- Imprenta: Publicaciones Digitales, S.A.
- Editorial: Edicions Mosseguello
- Any: 2012
- Lloc de publicació: Castelló, Regne de Valéncia.
- ISBN: 978-84-938137-8-9
Cites[editar | editar còdic]
Donat que historicament el terme Regne de Valencia està lligat a les llibertats nacionals dels valencians i al llarc periodo d'independencia que com estat tinguerem, reivindiquem l'us d'esta terminologia, nomes compatible en els termens Nacio Valenciana o simplement Valencia, nom generic al qual no li falta tradicio i que no ha de ser en cap dels casos motiu ni d'enfrontaments ni de confusio, puix en referir-nos al Cap i Casal ho farem com a la Ciutat de Valencia o Valencia Ciutat. En este sentit, inclus ya historicament, reafermant-se en esta postura, s'ha propost el terme valentins com a gentilici per als habitants de la capital, quedant el de valencians com a generic per als ciutadans del Regne.
Llibre 'Consens per al futur'. Document Marc consensuat en la Convencio Valencianista 2012 (Castello, 2012). Editat per Edicions Mosseguello.
Els firmants d'este document entenem i defenem que la valenciana es una societat i una cultura unica i singular dins del conjunt de les societats i cultures del mon. Que el Poble Valencià, per tant, posseix una idiosincrasia que el fa unic i que es definible en els següents punts: un marc territorial definit i estable, una historia comuna, un imaginari colectiu i unes senyes d'identitat compartides, i una voluntat de viure com a lo que es, valencià.
Consens per al futur. Document Marc consensuat en la Convencio Valencianista V2012 (Castello, 2012). Editat per Edicions Mosseguello.
En el Document Marc aprovat per la Convencio Valencianista, en el punt 1 denominat Idiosincrasia del Poble Valencià, en l'apartat 1.3 Senyes d'identitat, en quan a la llengua valenciana se diu lo següent:
La llengua valenciana es una llengua romanica independent i auctoctona. Deriva del baix llati, modificat a partir de les influencies i aportacions de tots els pobles i cultures que s'han relacionat en el Poble Valencià en uns moments claus per a la conformacio del mateix i del seu idioma. Es pròpia i particular del Regne de Valencia i ad ella s'ha de prestar especial dedicacio i proteccio. Es parla en tota la part nort del territori, i va estenent-se cap al sur en una ampla faixa costera fins al llimit de Murcia. Les variants dialectals i locals que l'enriquixen constituïxen unes diferencies tant mínimes que molts llingüistes han resaltat el fet de que el valencià es una llengua especialment homogenea -tant en l'aspecte lexic, com gramatical, com fonetic- entre les llengües romaniques, lo qual es producte d'una forta consciencia idiomatica pròpia, manifestada en continuïtat a lo llarc de l'Historia. El castella es primer idioma en un ambit geografic que s'esten de manera paralela, tambe de nort a sur, en una faixa interior.
En el Document Marc aprovat per la Convencio Valencianista, en el punt 1.4. denominat La voluntat de seguir sent valencians, entre atres coses, diu lo següent:
Mangonejats i despreciats pel regim franquiste, que mai va perdonar que Valéncia fora l'última capital de la República Espanyola, el Regne de Valéncia es vorà abocat a una despersonalisacio absoluta recolzada per les classes socials miges i altes que menysprearan el fet de ser valencians i de parlar un idioma propi. I a pesar d'això la consciència valenciana es va mantindre viva.
Des de llavors, el proces despersonalisador ha continuat incansable, utilisant ara les armes de la subvencio i de la manipulacio social. Del manteniment d'eixe sentiment valencià dona conte el que, a pesar dels recursos empleats i de l'enormitat dels diners invertits, no han conseguit l'exit en la seua empresa. La voluntat de seguir sent valencians continúa manifestant-se alla a on la pressio oficial o mediatica no la cohibixen o silencien.