Anar al contingut

Consell Suprem Musulmà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Consell suprem Musulmà

El Consell Suprem Musulmà (en àrap المجلس الإسلامي الاعلى, al-Majlis al-Islāmī al-Aʿlā) era l'organisme més alt a càrrec de la comunitat musulmana en el Mandat britànic de Palestina. S'encarregava dels bens waqf i de la correcta aplicació de la sharia.

Història

[editar | editar còdic]

Durant el mandat britànic

[editar | editar còdic]

El Consell Suprem Musulmà va ser creat pels britànics en 1922 per a contrarrestar el moviment sioniste. Amin al-Husayni, el Gran Muftí de Jerusalem va ser elegit President de el CSM en 40 vots de 47, un càrrec que va ocupar fins a 1937.[1] Els atres membres del Consell varen ser: Muhammad Effendi Murad, 'Abd al-Latif Bey Salah, Sa'aneu al-Shawa and 'Abd al-Latif al-Dajani.

Les següents eleccions varen tindre lloc en 1926, 1929 i 1930, ya que l'elecció de 1926 va ser anulada per Cort Suprema de Justícia i els seus membres elegits pel govern del Mandat.

l'Alt Comité Àrap es va crear el 25 d'abril de 1936, despuix del començ de la tumult àrap de Palestina de 1936-1939. Amin al-Husayni era el president, i molts membres de el CSM varen participar en el ACA, incloent a Jamal al-Husayni i Yaqub al-Ghusayn. Les autoritats britàniques varen prohibir el ACA l'1 d'octubre de 1937, i va començar a arrestar als seus membres, inclosos els que eren aixina mateix membres de el CSM. Amin al-Husayni's es va exiliar per a no ser arrestat, per lo que va perdre el càrrec de President del Consell Suprem Musulmà, encara que este va seguir existint.

Periodo post-mandat

[editar | editar còdic]

El CSM va continuar despuix del fi del mandat britànic. No obstant va ser dissolt quan Jordània va ocupar Jerusalem en 1948, i desmantellat per complet en 1951. Les llabors que realisava sobre els bens waqf i el sistema jurídic varen ser transferits a distints ministeris jordans.[2]

El CSM va ser reconstituido durant la guerra dels sis dies en 1967, continuant la seua existència fins als nostres dies.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • The Supreme Muslim Council: Islam Under the British Mandate for Palestine (en anglés), Brill Academic Publishers. ISBN 90-04-07929-7.
  • Elpeleg, Zvi (1993). Shmuel Himelstein (ed.). The Grand Mufti: Haj Amin Al-Hussaini, Founder of the Palestinian National Movement (en anglés). ISBN 978-0-7146-4100-3.
  • Cass, Frank (1993). Military Preparations of the Arab Community in Palestine 1945-1948 (en anglés), Londres.
  • Martínez Carreras. El món àrap i Israel: el Próximo Oriente en el sigle XX (en espanyol), ISTMO. ISBN 9788470902338.
  • Culla, Joan B. (2005). La terra més disputada: el sionisme, Israel i el conflicte de Palestina (en espanyol), Aliança Editorial S.A. ISBN 84-206-4728-4.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Pappé, Ilan (2010). The Rise and Fall of a Palestinian Dynasty. The Husaynis 1700-1948 (en anglés), AL Saqi. ISBN 978-0-86356-460-4.
  2. (juny del 2000).Journal of Middle East Policy Council.VII


Referències

[editar | editar còdic]