Consecutio temporum
Consecūtuō temporum (llatí: 'seqüència de temps [verbals]') és una expressió de la gramàtica tradicional, usada especialment en la gramàtica llatina, que es referix al conjunt de regles i restriccions que relacionen el temps i el modo de l'oració principal, en el temps i el modo d'una oració subordinada segons l'acció descrita en la subordinada siga contemporànea, anterior o posterior a la de l'oració principal. El terme també podria aplicar-se a les lengues romançes a on també existixen restriccions similars.
Llatí
El següent quadro resumix molt escuetamente algunes de les restriccions principals de la consecūtuō tempŏrum en eixa llengua:[1]
| Temps en la oració principal |
Acció contemporànea |
Acció anterior |
Acció posterior |
|---|---|---|---|
| a) Si la subordinada està en indicatiu | |||
| Present | Present | Perfecte | |
| Passat | Imperfecte | Plusquamperfecte | |
| Futur | Futur | Futur perfecte | |
| b) Si la subordinada està en subjuntiu | |||
| Pres./ Fut. | Present | Perfecte | Conjugació perifràstica (sim) |
| Passat | Imperfecte | Plusquamperfecte | Conjugació perifràstica (essem) |
Referències
- ↑ Diccionari Vox, Resum de Gramàtica Llatina, p. 53
Bibliografia
- Diccionari Ilustrat Vox: Llatí-Espanyol i Espanyol-Llatí, ISBN 84-7153-197-6
cs:Časová souslednost de:Consecutio temporum en:Sequence of tenses fr:Concordance dones temps
- Este artícul conté una traducció derivada de «Consecutio temporum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.