Anar al contingut

Congrés del Poble Tàrtar de Crimea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Congrés del Poble Tàrtar de Crimea (en tàrtar de Crimea Qırımtatar Milliy Meclisi) conegut com Mejlis tàrtar, és un organisme que es presenta com a representant dels tàrtars de Crimea, que viuen en la República de Crimea (antiga República Autònoma de Crimea, en Ucrània).[n. 1] El primer president del Medzhlís, que pot traduir-se com a Congrés o Assamblea, va ser presidit, des de 1998, per Mustafa Abdülcemil Qırımoğlu, també conegut com Mustafá Dzhemílev. Des de 2013 el càrrec ho posseïx Refat Chubárov.[1]

Història

[editar | editar còdic]

Antecedents

[editar | editar còdic]

Els tàrtars de Crimea que viuen en esta península són 300.000, el 12% dels 2,5 millons de habitants de Crimea. Parlen l'ucranià, el tàrtar de Crimea i el rus. Són musulmans suní. Originalment, els tàrtars de Crimea eren els habitants majoritaris d'esta regió, pero durant el govern de Stalin, la majoria varen ser expulsats a territoris asiàtics, i els que han retornat manifesten no ser tractats encara en igualtat de condicions; no obstant, en 2010, alguns polítics de Crimea de tendència prorrusa (els russos són el 62% de la població), varen acusar al Medzhlís de ser una organisació «criminal i inconstitucional».[1]

Creació

[editar | editar còdic]

El Medzhlís (o Mejlís) va ser fundat en 1991 en l'objectiu de que els tàrtars de Crimea tingueren una veu única davant el govern central d'Ucrània i els organismes internacionals. L'11 de febrer de 1991 varen entrar a formar part, com a membres fundadors, de l'Organisació de Nacions i Pobles No Representats.[2] El 30 de juny d'eixe any, 14 diputats tàrtar-crimeanos elegits democràticament varen entrar a formar part per primera volta del Consell Suprem de Crimea, parlament unicameral format per cent membres de la República Autònoma de Crimea, que pertanyia a Ucrània.[1] L'organisme va ser presidit des de 1998 per Mustafa Abdülcemil Qırımoğlu.

Crisis de Crimea

[editar | editar còdic]

Des d'octubre de 2013 va assumir la presidència Refat Chubárov,[3] i despuix de l'inici de la crisis de Crimea de 2014, va adoptar postures proucranianas.[4][5] El 6 de març el president del congrés tàrtar crimeo va anunciar que els tàrtars de Crimea boicotejarien el referèndum sobre l'estatus polític de Crimea de 2014.[6][7]

El 21 d'abril,Plantilla:Des de quàn encara en el marc de l'Anexió de Crimea i Sebastopol a Rússia, el president rus Vladímir Putin, va aprovar iniciatives relacionades en el reconeiximent de la població tártara en la nova República de Crimea, en un decret per a rehabilitar als tàrtars i atres minories de Crimea que varen ser reprimits durant l'estalinismo, en la década de 1940.[8]

  1. El govern autònom de Crimea i el de Sebastopol varen declarar la seua independència l'11 de març de 2014 i es varen integrar per mig de referèndum en la Federació de Rússia el dia 18 de març. Gran part de la comunitat internacional no reconeix tant la declaració d'Independència de Crimea i Sebastopol, com els referends sobre l'estatus polític de Crimea i Sebastopol i el seu posterior anexió a Rússia. La sobirania del territori és reclamada per Ucrània.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Mejlis of the Crimean Tatar People. Official Website». Consultat el 6 d'octubre de 2016.
  2. «UNPO: Crimean Tatars». Consultat el 6 d'octubre de 2016.
  3. «Biography of Refat Chubarov» (en ucranià). Archivat des d'el original, el 3 de març de 2014.
  4. «Crimeans Vote to Leave Ukraine, Join Russia». ABC News. Archivat des d'el original, el 17 de març de 2014. Consultat el 21 d'abril de 2014.
  5. «Chubarov: Russian invasió of Crimea is threat to world peace, security». Kyiv Post. Consultat el 2 de març de 2014.
  6. «Crimean Tatar Leader Tells People To Stay At Home, Avoid Confrontations». Ràdio Free Europe. Consultat el 6 de març de 2014.
  7. «Més de la mitat dels tàrtars de Sebastopol han participat en el referèndum, segons un líder tàrtar». La Vós Lliure. Consultat el 17 de març de 2014.
  8. «Lavrov acusa a les autoritats ucranias de violar els acorts de Ginebra». El País. Consultat el 21 d'abril de 2014.