Confessió de Basilea
La Confessió de fe de Basilea és una de les numeroses manifestacions de fe fetes per l'Iglésia Reformada en Suïssa. Va ser feta pública en 1534 i deu ser distinguida de la Primera i Segona Confessions helvètiques. El seu autor va ser Oswald Myconius, qui la va redactar sobre la base d'una confessió més breu promulgada per Juan Ecolampadio, el seu predecessor en l'Iglésia en Basilea. Encara que va anar un intent per un acostament en la posició del partit reformador que encara s'inclinava cap a l'antiga fe i en el sector anabaptista, la seua publicació va provocar una gran controvèrsia, especialment per les seues declaracions sobre l'eucaristía. Els teòlecs d'Estrasburc inclús varen reprochar als de Basilea per celebrar un sopar sense Crist. Fins a l'any 1826, la Confessió (també coneguda com la Confessió de Mülhausen per haver segut adoptada aixina mateix per esta ciutat) va ser llegida públicament des dels púlpits de Basilea tots els Dimecres de Cendra en cada Semana Santa. En 1872, una resolució del gran concejo de la ciutat pràcticament la va anular.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Confesión de Basilea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.