Concili d'Elrond
El «Concili d'Elrond» és el segon capítul de l'obra de fantasia El Senyor dels Anells, de J. R. R. Tolkien, que es va publicar en 1954-1955. És el capítul més llarc del llibre, en unes 15 000 paraules, i és fonamental per a explicar el poder i l'amenaça del Anell Únic, per a presentar als últims membres de la Comunitat de l'Anell i per a definir la busca planejada per a destruir-ho. En contra de la màxima «Mostrar, no contar», el capítul consistix principalment en gent parlant; l'acció és, com en un capítul anterior, «L'ombra del passat», narrada en gran part pel mac Gandalf, en analepsis. El capítul és paralel al capítul de Beorn, molt més senzill, de El hobbit, que presenta de forma similar un choc cultural entre lo modern (mediat pel hobbit Bilbo) i lo antic (el heròic Beorn). L'estudiós de Tolkien Tom Shippey califica el capítul de «tour de force poc apreciat».[1] El sacerdot episcopal Fleming Rutledge escriu que el capítul fa aflorar la narrativa amagada del cristianisme en El Senyor dels Anells.
Peter Jackson, en la seua trilogia cinematogràfica de El Senyor dels Anells, acurta l'escena del Concilie traslladant el història de l'Anell a un pròlec en veu en off. Els estudiosos han observat que esta decisió transforma la reunió tranquilament reflexiva en una discussió acalorada, i fa que Aragorn siga el centre d'atenció, no Frodo; i que, no obstant, retrata el moment en que Frodo decidix mamprendre la missió d'una manera vívida i eficaç.
Context
Història
El filòlec i professor de l'Universitat d'Oxford J. R. R. Tolkien duya uns 20 anys treballant en el seu legendarium, les complexes narracions que es varen convertir en El Silmarillion, i en 1937 havia publicat el ben rebut llibre infantil El hobbit. Els seus editors, George Allen & Unwin, li varen demanar un llibre de continuació. El primer capítul es desenrolla en un estil desenfadat molt semblat al de El hobbit, en un relat del discurs de Bilbo Bolsón en la seua festa de natalici.[2] Com ell mateixa va declarar, el conte «va créixer en contar-ho», convertint-se en la fantasia èpica El Senyor dels Anells, que es va publicar en 1954-55.[3]
En l'univers
En La Comunitat de l'Anell, Tolkien conta cóm Bilbo abandona la Comarca sobtadament, entregant el seu anell a Frodo.[4] Dèsset anys despuix, el mac Gandalf li diu a Frodo que el seu anell és l'Anell Únic perdut pel Senyor Obscur Sauron fa molt temps, i li aconsella que li'l duga de la Comarca.[5] Frodo part a peu en alguns dels seus amics. Són perseguits per uns misteriosos Ginets Negres, pero conseguixen aplegar al llogaret de Bree, a on es troben en un montaraz cridat Trancos.[6] Est els conduïx a través del desert fins al santuari élfico de Rivendel.[7]
Resum
El mig elfo Mestre de Rivendel, Elrond, diu als representants de tots els Pobles Lliures que, encara que aparentment tots havien vingut per les seues pròpies raons, els havia convocat per a parlar en nom del seu poble sobre l'Anell i el perill de Sauron. El nano Glóin conta que un mensager de Sauron havia demanat al seu rei, Dáin II Peu de Ferro, notícies sobre Bilbo i el seu anell, prometent tres anells nanos a canvi. Dáin, sospitant, havia enviat a Glóin i al seu fill Gimli a Rivendel per a demanar consell.[8]
Boromir, fill del Senescal de Gondor, narra un somi que tant ell com el seu germà Faramir havien tingut, en el que l'obscuritat en l'est havia segut resposta per una veu des de l'oest, recitant
En eixe moment, Trancos mostra la seua espasa trencada, Narsil, i revela que és Aragorn, el hereu d'Isildur. En la batalla que va posar fi a la Segona Edat, Isildur havia utilisat l'espasa trencada per a tallar l'Anell Únic de la mà de Sauron, pero es va negar a destruir-ho, reclamant-ho para sí mateixa. L'Anell s'havia perdut quan a Isildur ho varen assessinar; era el seu perdició, la cosa que va causar la seua mort.[8]
Elrond convoca a Frodo per a mostrar-li a Boromir l'Anell; este se sorprén de que haja aplegat a un destinatari tan improvable. Bilbo conta cóm va aplegar l'Anell al seu poder, despuix de la seua trobada en Gollum, descrit en El hobbit.[8] Gandalf explica cóm l'anell havia allargat la vida de Gollum, cóm havia trobat un pergamí escrit per Isildur que dia cóm identificar l'anell per les seues «lletres de fòc», i que ell i Frodo les havien vist en la casa d'este últim.[8]
Aragorn conta la seua llarga busca de Gollum, que finalment ho va capturar i ho va entregar als elfos de Thranduil en el Bosc Negre per a que ho mantingueren fòra de perill. En eixe moment, Legolas, el fill de Thranduil, conta la fuga de Gollum. Gandalf diu a la commocionada reunió que Gollum encara pot tindre un paper que eixercitar. Gandalf informa d'atres males notícies: que el cap dels macs, Saruman, els ha traïcionat i ara està treballant per a convertir-se en un poder per dret propi. Saruman captura a Gandalf, per lo que no va poder reunir-se en Frodo com havia promés. Va escapar quan Gwaihir l'Àguila ho va rescatar.[8]
El Concilie debat qué fer en l'Anell, pero es veu que totes les propostes no funcionen. Elrond diu que l'Anell deu ser destruït, i que l'única manera és dur-ho al fòc del Monte del Destí en Mordor, a on es va forjar. Frodo s'encarrega d'esta tasca. Samsagaz Gamyi, que havia estat escoltant, encara que no havia segut invitat, pregunta si Frodo tindria que anar solament. Elrond li diu a Sam que pot anar en el seu amo.[8]
Referències
- ↑ Shippey, 2001, pp. 68–69.
- ↑ Carpenter, 1978, pp. 189–190.
- ↑ The Lord of the Rings, 2dona edició, «Foreword».
- ↑ Tolkien, 1954, Lliure 1, Capítul 1: Una Reunió Molt Esperada.
- ↑ Tolkien, 1954, Lliure 1, Capítul 2: L'Ombra del Passat.
- ↑ Tolkien, 1954, Lliure 1, Capítuls 3–9.
- ↑ Tolkien, 1954, Lliure 1, Capítuls 10–11.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Tolkien 1954, Lliure 2, Capítul 2: El Concilie de Elrond.
Bibliografia
- Carpenter, Humphrey (1978). J.R.R. Tolkien : a biography (en en), Unwin Paperbacks. OCLC 39041480. ISBN 0-04-928039-2.
- Carpenter, Humphrey; Tolkien, Christopher (1981). The letters of J.R.R. Tolkien (en en), Houghton Mifflin. OCLC 7671235. ISBN 0-395-31555-7.
- Croft, Janet Brennan (2005). Tolkien on film : essays on Peter Jackson's The Lord of the Rings (en en), Mythopoeic Press. OCLC 56778987. ISBN 1-887726-09-8.
- Flieger, Verlyn (2001). A question of clave : J.R.R. Tolkien's road to Faërie (en en), Kent State University Press. OCLC 36548852. ISBN 0-87338-574-8.
- Hammond, Wayne G. (2005). The lord of the rings : a reader's companion (en en), HarperCollins Publishers, pp. 74-91. OCLC 173288286. ISBN 0-00-720308-X.
- Kocher, Paul H. (1974). Master of Middle-earth : the achievement of J.R.R. Tolkien in fiction (en en), Penguin. OCLC 16291688. ISBN 0-14-003877-9.
- Rutledge, Fleming (2003). The battle for Middle-Earth : Tolkien's divine design in Lord of the rings (en en), William B. Eerdmans Pub. OCLC 52559213. ISBN 0-8028-2497-8.
- Shippey, T. A. (2001). J.R.R. Tolkien : author of the century (en en), HarperCollins. OCLC 48194645. ISBN 0-261-10401-2.
- Shippey, Tom (2005). The road to middle-earth, 3a edició (en en), Allen & Unwin. OCLC 8964425. ISBN 0-04-809018-2.
- Timmons, Daniel (2013). «Jackson, Peter}», (en en), Routledge, pp. 303–310. ISBN 978-0-415-86511-1.
- Tolkien, J. R. R. (1954). The fellowship of the ring : being the first part of The Lord of the Rings (en en). OCLC 772099494. ISBN 978-0-547-92821-0.
- Nepveu, Kate. «LotR re-read: Fellowship II.2, 'The Council of Elrond'» (en en).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Concilio de Elrond» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.