Comunitat local
Una comunitat local és un grup prou chicotet de persones, que compartix un lloc de residència i un conjunt d'institucions basades en este fet. No obstant, el terme "comunitat" també s'utilisa per a parlar de grups més grans de persones que tenen alguna cosa en comuna (per eixemple, comunitat nacional o comunitat donant).
La comunitat local ha segut un tema concernent al criticisme social en la sociologia teòrica, especialment en contrast en la societat actual. L'idea central, tant recolzada com rebujada, és que la comunitat local ha anat declinant, si no ha desaparegut en la vida contemporànea.
Beneficis de la comunitat local
[editar | editar còdic]El benefici de la comunitat no es llimita a l'interés que apareix en l'imaginació popular. Investigacions científiques confirmen un ampli ranc de beneficis.
Els llaços interpersonals (rets comunitàries) en un àrea local permet compartir recursos entre la gent implicada. Prestar atenció a qui tens prop i previndre accidents, aumenten el benestar i la seguritat dels membres. En general, la difusió d'innovacions i coneiximent és molt fluïda tant cap a dins com cap al restant de la societat. És el cas també de l'adopció de noves tecnologies, en relació en l'informació bidireccional i en la creació d'opinió.
En una comunitat local intervenen varis llaços d'unió com lo són l'interés econòmic, social, interpersonal i laboral. També intervenen sentiments d'afinitat local i pertinença al grup. Especialment en comunitats no molt numeroses es desenrolla el concepte de civitio,[1][2][3] un sentiment d'identitat compartida a on tots els seus membres establixen entre sí vínculs personals per rodalia. Rets comunitàries
Pensar en ret és assumir un pensament sobre la complexitat que té i sobre la producció de subjetividad social en els més diversos acontenyiments.[4] És possibilitar lo creatiu, inventivo i nómada. Ve en una estructura descentralizadora que permet incorporar diversos actors i una multiplicitat de respostes impensadas i originals. Té un procés d'organisació en les comunitats i en els grups. Les comunitats solen generar grups organisats, els mateixos assumixen la direcció de certes activitats, deleguen responsabilitats, rols, compromisos i tasques, a fi d'aplegar a l'objectiu o meta, fent promoció de la salut per a una millor calitat de vida.
Les rets comunitàries no són en sí mateixes un fi de l'organisació, sino un mig o una estratègia per a conseguir una millor organisació.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Civitio, sentiment d'identitat compartida entre els habitants d'una chicoteta comunitat». Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2022. Consultat el 14 de juny de 2022.
- ↑ Greenwood, Margaret (1996). El civitio, l'identitat que nos unix al nostre llogaret. ISBN 9798837116520.
- ↑ Tuan, Yi-Fu (2008). Topofilia: un estudi sobre percepcions, actituts i valors migambientals. ISBN 9788496614178.
- ↑ Saidón, Osvaldo (1995). Rets. El llenguage dels vínculs (Les rets: pensar d'un atre modo). ISBN 9789501270259.
- ↑ Montero, Maritza (2004). Introducció a la psicologia comunitària: desenroll, conceptes i processos. ISBN 9789501245233.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comunidad local» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.