Comunicació sostenible
Comunicació sostenible (CS) o comunicació per a la sostenibilitat (CS), coneguda també com "sustainability communication" en anglés, sorgix com un camp d'estudi relativament nou en l'àmbit de la comunicació, possibilitant a la seua volta un espai per a promoure transformacions significatives que contribuïxquen a atenuar els problemes que es deriven de la relació entre humans, naturalea i entorn i promoure formes sostenibles de desenroll humà.
La comunicació sostenible té com a objectiu impulsar pràctiques sostenibles[1]que aborden la crisis ambiental, la inequïtat social i econòmica. Fomenta el diàlec, la cohesió social, la transparència, la llegitimitat i governabilitat al voltant de la sostenibilitat, el conte i la protecció del planeta. Es considera que tant el comportament humà, com les seues actituts, creències i valors cap al planeta i el mig ambient estan altament mediats per la comunicació[1]i, en eixe sentit, també des de la comunicació es poden promoure canvis en les persones, organisacions i les societats[2]en la finalitat de conseguir una millor interacció entre nosatres mateixos i en atres ecosistemes tant en el curt com en el llarc determini.
En este context, la comunicació i el periodisme poden servir com a mecanismes per a eixercir vigilància front a conductes impròpies de les autoritats respecte a la protecció de l'ambient, al mateix temps que eixerciten un rol educatiu, sensibilisant i movilisant a la societat en la defensa de les qüestions ambientals, l'igualtat i l'equilibri econòmic.
Aixina mateix, en l'us de tecnologies de l'informació, la comunicació i el relacionamiento, la comunicació sostenible busca fomentar la transparència i la responsabilitat en la difusió d'informació, aumentar la consciència ambiental i facilitar el diàlec sobre les preocupacions relacionades en l'impacte de les accions humanes en el planeta i buscar una major equitat i justícia social. Ademés, busca movilisar major participació per a trobar solucions a estos desafius.
Segons Pierre McDonagh (1998), la comunicació sostenible es caracterisa per ser un procés social interactiu destinat a superar la desconexió ecològica que pot sorgir entre una organisació i els seus múltiples grups d'interés. Esta perspectiva es basa en la noció de totalitat o holismo, resaltant l'importància de la confiança i la crítica per mig de la divulgació d'informació, l'accés i la participació en les polítiques, processos i estructures organisatives per a promoure un diàlec obert.[3] Encara que McDonagh fa recalcament en la desconexió ecològica, una visió més àmplia aborda la ruptura de vínculs de solidaritat i respecte en els diferents ecosistemes, aixina com l'indiferència cap a l'injustícia, la desigualtat i la inequïtat social. Per lo tant, el concepte de comunicació sostenible es distinguix d'atres nocions afins, com la comunicació ecològica o la comunicació ambiental, ya que comprén atres dimensions sobre les quals la comunicació deu actuar de manera sinérgica.
És aixina com para William Kilbourne, la comunicació sostenible, implica establir una major conexió entre el mig ambient, les comunitats i l'economia, lo que comporta a transformacions en els àmbits polític, econòmic i cultural,[4] aixina com en les creències, valors, actituts i comportaments de persones, organisacions i nacions.
Per la seua banda, Vico destaca que la comunicació sostenible planteja com a objectiu:
"el foment del desenroll humà i social sostenible, associada als valors de, per supost, sostenibilitat, diàlec, transparència, governabilitat i transparència per la seua vocació de fer sostenible el sistema sancer".[5]
Encara que la comunicació sostenible presenta un ampli potencial, la seua condició com un camp d'estudi relativament nou ha generat discussions entre acadèmics i investigadors. Algunes d'elles s'orienten cap a la seua definició, perspectives, usos i el seu impacte en els estudis de comunicació.
Aproximacions conceptuals i teòriques
[editar | editar còdic]La comunicació sostenible com a camp d'investigació ve fortaleciendose des de teories i métodos de diverses àrees. Per eixemple, des de l'àmbit relacionat en la comunicació, algunes aproximacions han segut donades des de camps com: comunicació ambiental, periodisme ambiental, comunicació estratègica, publicitat ecològica, comunicació ambiental, màrqueting vert i enfocaments teòrics com: teoria de la recepció , interaccionismo simbòlic, entre uns atres. Aixina mateix, ha segut nutrida per perspectives propostes des dels estudis sobre sostenibilitat[6]i des de l'àmbit de l'anàlisis del comportament dels sistemes socials i sistemes organizacionales, fent que siga no solament un camp emergent sino interdisciplinar, susceptible de ser analisat la seua dimensió sistémica i complexa.
La comunicació sostenible com a procés i construcció social, pot ser analisada a la llum de les teories contemporànees relacionades en els sistemes. En particular, es pot considerar la perspectiva dels sistemes socials desenrollada per Niklas Luhmann en 1984. Esta teoria sugerix examinar la relació entre sistemes vius i sistemes socials[7] i el paper dels mijos com a generadors de realitat, encara que no sempre propiciadores de consens. Ademés, es pot enriquir l'anàlisis en l'enfocament del interaccionismo simbòlic i, més àmpliament, des de la teoria de la construcció social de realitat proposta per Peter L. Berger i Thomas Luckmann en 1986. Esta última aborda els processos d'interacció i l'intercanvi simbòlic en la creació colectiva de significat.
Estes teories oferixen un marc teòric i conceptual de base per a comprendre cóm la comunicació entorn a la sostenibilitat s'incorpora en la dinàmica dels sistemes socials, cóm afecta a la construcció de significats i cóm contribuïx a transformar les percepcions i conductes relacionades en la sostenibilitat. No obstant, existixen atres abordages des de la psicologia social, la gestió organizacional, la publicitat, la comunicació i atres camps que vénen contribuint a donar-li soport i fundamentación al concepte.
Principis de la comunicació sostenible
[editar | editar còdic]A partir de la proposta de McDonagh (1998),[3] Pol et al. (2020)[8] identifiquen una série de característiques que poden facilitar la gestió i evaluació del paper de la comunicació en el guany de l'objectiu comú de la sostenibilitat. Entre estes característiques s'inclouen:
- Confiança
- Accés a l'informació de calitat
- Revelació sostenible
- Diàlec sostenible i participació
- Veracitat i exactitut
- Respecte per la diversitat
- Promoció de la sostenibilitat
- Gestió estratègica de la comunicació sostenible
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 The Sustainability Communication Reader. A reflective compendium.doi:10.1007/978-3-658-31883-3.Consultat el 23/04/2024.
- ↑ La gestió de la comunicació organizacional. Un enfocament eclèctic des de la publicitat i les relacions públiques.Consultat el 23/04/2024.
- ↑ 3,0 3,1 Journal of Màrqueting Management.14(6)
- 591–622.ISSN 0267-257X.doi:10.1362/026725798784867699.Consultat el 2024-04-23.
- ↑ Màrqueting Theory.4(3)
- 187–208.ISSN 1470-5931.doi:10.1177/1470593104045536.Consultat el 2024-04-24.
- ↑ Revista de Comunicació de la SEECI.
- 37–51.ISSN 2695-5156.doi:10.15198/seeci.2020.53.37-51.Consultat el 2024-04-27.
- ↑ SpringerLink.doi:10.1007/978-3-658-31883-3.Consultat el 2024-04-23.
- ↑ Contrastes. Revista Internacional de Filosofia.Consultat el 23-4-2023.
- ↑ LUCES EN EL CAMINO: FILOSOFÍA I CIENCIAS SOCIALES EN TIEMPOS DE DESCONCIERTO.Consultat el 26-04-2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comunicación sostenible» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.