Comuna nova
Una comuna nova (commune nouvelle en francés) és una colectivitat territorial francesa (equivalent al municipi espanyol) que es va crear en unes especificacions distintes a les anteriors (comuna i comuna associada) per a favorir el reagrupament comunal en França. Dita comuna nova es crea per unió de dos o més comunes contigües, que subsistixen dins de la nova comuna com comunes delegades, mantenint el seu nom i llímits territorials, llevat delliberació contrària de l'ajuntament de la nova comuna.
Història
[editar | editar còdic]En França, l'estatut de «comuna nova» va ser creat segons l'artícul 21 de la Llei n.º 2010-1563[1] de 16 de decembre de 2010 de la reforma de les colectivitat territorials, i està destinat a favorir un nou reagrupament comunal. Este règim reemplaça les disposicions relatives a les comunes associades derivades de la Llei Marcellin de 16 de juliol de 1971,[2] i permet el reagrupament tant de comunes contigües com el de mancomunidades (EPCI en francés) que desigen transformar-se en noves comunes. Per a reforçar la creació de noves comunes es va instaurar un pacte financer, que garantisa assignació estatals durant tres anys, per mig de la Llei n.º 2015-292[3] de 16 de març de 2015.
Objectius
[editar | editar còdic]En prop de 36800 comunes, França reagrupa, ella sola, un terç de les localitats de la Unió Europea,[4] lo que significa que dita atomisació geogràfica es traduïx en un elevat número de chicotetes comunes en pocs mijos, tant materials com a organisatius, que ha dut a l'estat francés a investigar vàries modalitats de reagrupament comunal. Les disposicions anteriors que permetien reduir el número de comunes estaven basades en la Llei Marcellin de 16 de juny de 1971, en la que la fusió de comunes era decidida pel Prefecto a iniciativa dels consells municipals de les comunes implicades i despuix d'un resultat consultiu favorable de la població afectada. Estes fusions podien fer-se com a fusions simples, a on en algunes comunes suprimides es varen mantindre ajuntaments adjunts; o com a fusions associades, a on les antigues comunes conservaven el seu territori i denominació, passant a ser comunes associades, mantenint un ajuntament adjunt, com a anex al principal, en permís per a sustentar un Registre Civil, i servicis socials propis. Com vullga que la Llei Marcellin va tindre una aplicació molt llimitada, en una supressió de només 1100 comunes entre 1971 i 2009,[5] en 1999 es va crear la denominada Llei Chevènement[6] en vistes a reactivar en major eficàcia el reagrupament comunal per mig del desenroll de les mancomunidades franceses. Esta llei va tindre un gran èxit en la creació de multitut de comunitat de comunes i comunitat d'aglomeració. Veent que aixina i tot la càrrega econòmica que es necessita per a mantindre tal cantitat de comunes i EPCIs és excessiva el govern francés va impulsar una reforma profunda de les colectivitat territorials per a sanearlas, que va acabar en l'adopció de la llei n.º 2010-1563 de 16 de decembre de 2010 de reforma de les colectivitat territorials.
Creació
[editar | editar còdic]En aplicació de l'artícul. 2113-2[7] del Còdic general de les colectivitat territorials, una comuna nova pot ser creada:
- A petició de les comunes implicades.
- A petició de, com a mínim, els dos terços dels ajuntaments dels municipis membres d'una mancomunidad (en fiscalitat pròpia), sempre que representen com a mínim, més dels dos terços del total de la població de dita mancomunidad.
- A petició de l'orgue consultiu d'una mancomunidad (en fiscalitat pròpia).
- Per iniciativa del Prefecto departamental. En els casos 3º i 4º, per a la creació de dita comuna nova es necessita ademés l'aprovació de dos terços dels ajuntaments implicats sempre que representen com a mínim, més dels dos terços del total de la població implicada. Ademés, si algun dels ajuntaments implicats no es pronuncia a favor de la creació de la comuna nova, deurà ser organisat un referèndum general a tots els ajuntaments per a confirmar (o desmentir) el vot majoritari a favor de dita creació. Aixina i tot, si el Prefecto considera no factible la creació de dita comuna nova per qualsevol causa, pugues no donar curs a la demanda, encara que la majoria de la població i/o ajuntaments implicats estiguen a favor.[5]
En alguns casos pot haver problemes, quan dites comunes noves es creen a partir de comunes que estan en distint districte, o departament o regió o EPCI, etc, lo que deu dur a un acort unànim entre varis prefectos dels departaments i/o regions implicades, aixina com solucionar infinitat de problemes, tenint que, en ocasions, prendre el Consell d'estat francés decisions sobre litigis entre colectivitat i/o prefectos implicats en la creació de dites comunes noves.
Funcionament
[editar | editar còdic]Les Comunas noves tenen les mateixes competències que les atres comunes.[8]
Comunas delegades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Comuna delegada.
Les comunes delegades, a banda de mantindre el seu nom i territori, tenen un alcalde delegat, designat per l'ajuntament comú, en facultats per a dirigir el Registre Civil i la policia judicial de la seua comuna delegada, i que pot ser encarregat de l'eixecució de les lleis i ordenances policials en el seu territori. Dit alcalde delegat pot ser, a la seua volta, conseller municipal de l'ajuntament de la comuna nova i tindre al seu càrrec un o varis tinents d'alcalde i un consell delegat. A dit consell delegat competixen les qüestions següents: Administrar el presupost adjudicat a la comuna delegada, podent votar les inversions que s'apliquen a dita comuna delegada. Administrar els servicis socials de la comuna delegada, que l'ajuntament de la comuna nova decidixca que administren. És consultat per l'alcalde de la comuna nova sobre qualsevol delliberació urbanística o de qualsevol tipo que afecte a la comuna delegada. És consultat per l'alcalde de la comuna nova sobre subvencions a associacions que tinguen la seua activitat en dita comuna delegada. El consell de la comuna delegada pot enviar a l'alcalde de la comuna nova qualsevol qüestió que afecte a dita comuna delegada. Les comunes delegades no constituïxen una secció electoral ni administren els servicis socials, en este últim cas, llevat lo que decidixca l'ajuntament de la comuna nova.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Llei ministerial nº 2010-1563, de 9 de març de 2010 relatiu a la reforma de les colectivitat territorials. Consultat el 14 d'abril de 2016 (en francés)
- ↑ Llei nº 71-588 del 16 de juliol de 1971 a on s'especifica el procediment a aplicar per a la fusió i reagrupament comunal. Consultat el 14 d'abril de 2016 (en francés)
- ↑ Decret ministerial nº 2015-292, de 16 de març de 2015, a on s'especifica el canvi de denominació. Consultat el 14 d'abril de 2016 (en francés)
- ↑ (2015) La documentation française (ed.). Els Collectivités territorials et la décentralisation (en francés), París, pp. 192. ISBN 978-2-11-010011-5.
- ↑ 5,0 5,1 Estudi d'impacte del proyecte de llei de reforma de les colectivitat territorials (archiu). Consultat el 14 d'abril de 2016 (en francés)
- ↑ Llei ministerial nº 99-586 de 12 de juliol de 1999 relativa al reforç i simplificació de la cooperació mancomunada. Consultat el 14 d'abril de 2016 (en francés)
- ↑ Artícul.2113-2 del còdic general de les colectivitat territorials. Consultat el 14 d'abril de 2016 (en francés)
- ↑ Artícul.2113-1 i següents del còdic general de les colectivitat territorials. Consultat el 14 d'abril de 2016 (en francés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comuna nueva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.