Complex Vistahermosa
El Complex Vistahermosa és un conjunt residencial situat en el barri de Vistahermosa, en la ciutat espanyola d'Alacant. Proyectat per l'arquitecte Juan Antonio García Solera en 1962 i finalisat en 1966, constituïx una de les obres més representatives de l'arquitectura residencial moderna desenrollada en Alacant durant la segona mitat del sigle XX.[1]
El complex va ser promogut per la Caixa d'Aforros del Surest d'Espanya, posteriorment Caixa del Mediterràneu (CAM), com una urbanisació destinada a la classe mija i concebuda com un barri autosuficient, en vivendes, equipaments educatius, religiosos, comercials, deportius i àmplies zones ajardinades.[1]
Història
El proyecte va ser redactat per Juan Antonio García Solera en 1962, dins del marc de la Llei de Vivendes de Renda Llimitada, i les obres varen concloure quatre anys més vesprada, en 1966.[1]
En el moment de la seua construcció el complex es trobava en les afores d'Alacant, junt a la carretera de Valéncia (actual avinguda de Denia), configurant-se com un barri satèlit dotat de servicis propis per a reduir la dependència del centre urbà.[1]
El seu plantejament urbanístic va constituir una innovació per a l'época en integrar en una única actuació vivendes, equipaments i espais lliures, favorint la convivència veïnal i la separació entre el tràfic rodat i els itineraris peatonals.[1]
Arquitectura
El Complex Vistahermosa està considerat una de les principals manifestacions del denominat racionalisme llevantí.[1] El conjunt s'adapta a la topografia per mig de plataformes escalonades, passareles cobertes, pérgolas, escals i jardins que articulen els distints edificis.
El proyecte contemplava la construcció d'unes 400 vivendes distribuïdes en diferents tipologies: cinc torres de setze plantes, quatre blocs de dèu plantes i dèu blocs de cinc plantes.[1]
Les cinc torres constituïxen l'element més característic del conjunt. La seua planta adopta una forma trilobulada o de «molí de tres aspes», permetent dispondre tres vivendes completament exteriors per planta, sense parets amijanadores entre elles i en ventilació i allumenament natural en totes les estàncies.[1]
Totes les edificacions s'orienten cap al sur per a optimisar el soleamiento, mentres que la diferència d'altures evita que els edificis proyecten ombra uns sobre uns atres.[1]
Els edificis ampren principalment rajola vist de tons clars, chapados de marbre de Borriol, fusteries de fusta pintades en blanc i persianes mallorquines, materials característics de l'arquitectura desenrollada per García Solera durant les décades de 1960 i 1970.[1]
Els espais exteriors combinen paviments de taulell hidràulic i pedra calcàrea, integrant-se en les zones ajardinades que constituïxen un de les traces distintives del conjunt.[1]
Urbanisme
Des del seu orige, el complex va ser concebut com una unitat urbana autònoma en capacitat per a albergar aproximadament 1.900 habitants.[1]
El programa incloïa, ademés de les vivendes, un centre comercial en supermercat i dotze locals, un edifici parroquial, un colege, un centre social, cafeteria, instalacions deportives, pistes de tenis, piscina, zones infantils i amplis jardins interiors.[1]
Un dels aspectes més innovadors del proyecte va ser la separació completa entre la circulació rodada i la peatonal. El tràfic de vehículs es va resoldre per mig d'una via perimetral en carrers sense eixida per a accedir als edificis, mentres que l'interior va quedar reservat per a una ret de camins peatonals comunicats per mig de pérgolas i espais coberts.[1]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Complejo Vistahermosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.