Anar al contingut

Complex Vistahermosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Complex Vistahermosa és un conjunt residencial situat en el barri de Vistahermosa, en la ciutat espanyola d'Alacant. Proyectat per l'arquitecte Juan Antonio García Solera en 1962 i finalisat en 1966, constituïx una de les obres més representatives de l'arquitectura residencial moderna desenrollada en Alacant durant la segona mitat del sigle XX.[1]

El complex va ser promogut per la Caixa d'Aforros del Surest d'Espanya, posteriorment Caixa del Mediterràneu (CAM), com una urbanisació destinada a la classe mija i concebuda com un barri autosuficient, en vivendes, equipaments educatius, religiosos, comercials, deportius i àmplies zones ajardinades.[1]

Història

El proyecte va ser redactat per Juan Antonio García Solera en 1962, dins del marc de la Llei de Vivendes de Renda Llimitada, i les obres varen concloure quatre anys més vesprada, en 1966.[1]

En el moment de la seua construcció el complex es trobava en les afores d'Alacant, junt a la carretera de Valéncia (actual avinguda de Denia), configurant-se com un barri satèlit dotat de servicis propis per a reduir la dependència del centre urbà.[1]

El seu plantejament urbanístic va constituir una innovació per a l'época en integrar en una única actuació vivendes, equipaments i espais lliures, favorint la convivència veïnal i la separació entre el tràfic rodat i els itineraris peatonals.[1]

Arquitectura

El Complex Vistahermosa està considerat una de les principals manifestacions del denominat racionalisme llevantí.[1] El conjunt s'adapta a la topografia per mig de plataformes escalonades, passareles cobertes, pérgolas, escals i jardins que articulen els distints edificis.

El proyecte contemplava la construcció d'unes 400 vivendes distribuïdes en diferents tipologies: cinc torres de setze plantes, quatre blocs de dèu plantes i dèu blocs de cinc plantes.[1]

Les cinc torres constituïxen l'element més característic del conjunt. La seua planta adopta una forma trilobulada o de «molí de tres aspes», permetent dispondre tres vivendes completament exteriors per planta, sense parets amijanadores entre elles i en ventilació i allumenament natural en totes les estàncies.[1]

Totes les edificacions s'orienten cap al sur per a optimisar el soleamiento, mentres que la diferència d'altures evita que els edificis proyecten ombra uns sobre uns atres.[1]

Els edificis ampren principalment rajola vist de tons clars, chapados de marbre de Borriol, fusteries de fusta pintades en blanc i persianes mallorquines, materials característics de l'arquitectura desenrollada per García Solera durant les décades de 1960 i 1970.[1]

Els espais exteriors combinen paviments de taulell hidràulic i pedra calcàrea, integrant-se en les zones ajardinades que constituïxen un de les traces distintives del conjunt.[1]

Urbanisme

Des del seu orige, el complex va ser concebut com una unitat urbana autònoma en capacitat per a albergar aproximadament 1.900 habitants.[1]

El programa incloïa, ademés de les vivendes, un centre comercial en supermercat i dotze locals, un edifici parroquial, un colege, un centre social, cafeteria, instalacions deportives, pistes de tenis, piscina, zones infantils i amplis jardins interiors.[1]

Un dels aspectes més innovadors del proyecte va ser la separació completa entre la circulació rodada i la peatonal. El tràfic de vehículs es va resoldre per mig d'una via perimetral en carrers sense eixida per a accedir als edificis, mentres que l'interior va quedar reservat per a una ret de camins peatonals comunicats per mig de pérgolas i espais coberts.[1]

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada HistoriaCV