Anar al contingut

Comissió Nacional de Monuments, de Llocs i de Bens Històrics

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Comissió Nacional de Monuments, de Llocs i de Bens Històrics

La Comissió Nacional de Monuments, de Llocs i de Bens Històrics (coneguda per la sigla CNMMLH) és un organisme estatal argentí en superintendencia immediata sobre els museus, monuments i llocs històrics nacionals segons lo establit en la Llei núm. 12 665 sancionada el 30 de setembre de 1940.[1] Les seues principals missions són catalogar i incorporar el acervo nacional d'obres patrimonials de tot el país i brindar assistència tècnica per a la conservació i restauració dels monuments, aixina com, difondre i sensibilisar a la ciutadania sobre el patrimoni argentí.

Història

La Comissió Nacional de Museus i Llocs Històrics, dependent del Ministeri de Justícia i Instrucció Pública, va ser creada pel decret presidencial de Roberto Ortíz el 28 d'abril de 1938 per a establir una institució pública colegiada per a reemplaçar a la Superintendencia de Museus i Llocs Històrics.[2] Quan se sanciona la Llei núm. 12 665 de 1940 es va convertir en el primer organisme públic dedicat a l'estudi i a la preservació del patrimoni argentí en funció directa sobre els bens històrics i artístics, llocs, monuments, immobles propietat de la Nació, de les Províncies, de les Municipalitat o institucions públiques, als quals queden somesos per esta llei a la custòdia i conservació del govern federal, en concurrència en les autoritats respectives. La llei també va establir el registre i la classificació dels monuments històrics del país, i la seua intervenció o aprovació, en el cas de que els immobles històrics, ya que no podran ser somesos a reparacions o restauracions, ni destruïts en tot o en part, transferits, gravats o enajenados sense aprovació o intervenció de la Comissió Nacional. En el cas de que els immobles històrics siguen de propietat de les províncies, municipalitat o institucions públiques, la Comissió Nacional cooperarà en les despeses que demande la conservació, reparació o restauració dels mateixos.[3]

Per la Llei N.° 27 103, reglamentada el 24 de novembre de 2015, va passar a denominar-se Comissió Nacional de Monuments, Llocs i Bens Històrics i es va convertir en un organisme desconcentrado dependent del Ministeri de Cultura de la Nació.

Funcions

Per llei són atribucions de la Comissió:[4]

  • Eixercir la superintendencia immediata sobre els monuments, llocs i bens històrics nacionals i demés bens protegits en els térmens de la present llei, en concurrència en les respectives autoritats locals, quan es tracte de monuments, llocs i bens del domini provincial o municipal;
  • Propondre al Poder Eixecutiu nacional la declaratoria de monuments, llocs i bens històrics nacionals, i demés bens protegits en els térmens de la present llei, indicant en precisió el perímetro de l'àrea protegida conforme les classes enunciades en la present llei;
  • Establir, revisar i actualisar criteris i pautes de selecció, classificació i valoració per als monuments, llocs i bens protegits;
  • A solicitut del Congrés de la Nació, designar experts per a evaluar els mèrits històrics artístics, arquitectònics, industrials o arqueològics del monument, lloc o ben somés a opinió, els qui expediran el seu dictamen per escrit, no vinculant, en el determini establit per la comissió. Dit dictamen serà refrendat per la comissió;
  • Designar delegats sobre la base d'una terna vinculant remesa pels governs provincials i la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, en assent en els respectius districtes, i per sí, subdelegats locals, assessors consultos, honoraris i emèrits;
  • Organisar mecanismes de representació regional i federal;
  • Establir "àrees de amortiguaació" en l'entorn dels monuments, coordinant en l'autoritat local les restriccions urbanístiques que corresponguen;
  • Establir els alcanç i llímits de la protecció inherent a cada declaratoria;
  • Recomanar al Poder Eixecutiu que impulse davant el Congrés Nacional la declaració d'utilitat pública dels immobles que aixina lo ameriten;
  • Dur un registre públic dels bens protegits segons la seua classe;
  • Intervindre en caràcter previ i vinculant en tota transacció, transferència de domini, gravamen o una atra modificació de l'estatus jurídic d'un ben protegit;
  • Intervindre en caràcter previ i vinculant, aprovar o rebujar, i supervisar tota intervenció material sobre els bens protegits;
  • Propondre al Poder Eixecutiu nacional l'adquisició de bens de particulars quan siga d'interés públic el seu ingrés al domini de l'Estat nacional;
  • Realisar per sí o favorir publicacions de les matèries de la seua competència;
  • Organisar, favorir o participar en congressos, seminaris, trobades, jornades, programes periodístics i tota una atra activitat de difusió de les seues competències;
  • Propondre al Poder Eixecutiu nacional l'acceptació de herències, llegats i donacions vinculades a la matèria d'esta llei;
  • Acceptar i rebre subsidis i aportes en diners o en espècie;
  • Celebrar convenis de cooperació en entitats públiques o privades, nacionals o internacionals, governamentals o no governamentals.

Estes funcions les realisa a través d'un cos colegiat compost un president i dèu vocals, designats pel Poder Eixecutiu nacional, que duraran en els seus càrrecs sis anys, podent ser reelectos, acompanyats d'un equip tècnic de professionals especialisats en preservació i conservació patrimonial.[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Creació de la Comissió Nacional de Museus, Monuments i Llocs Històrics». SAIJ. Consultat el 2021-07-08.
  2. ↑ «La Comissió Nacional de Museus i de Monuments i Llocs Històrics de l'Argentina entre 1938 i 1946: el patrimoni cultural i la construcció d'una idea de nació».Quaderns de Història. Serie Economia i Societat.(11)
    213–244.ISSN 2422-7544.Consultat el 2021-07-09.
  3. ↑ «LEY Nº 12.665». Ministeri d'Economia (Argentina). Consultat el 2021-07-08.
  4. ↑ «Modificació de la llei 12.665 que crea la Comissió Nacional de Museus, Monuments i Llocs Històrics». SAIJ. Consultat el 2021-07-08.
  5. ↑ «La gestió patrimonial de la Comissió Nacional de Monuments, de Llocs i de Bens Històrics.Antecedents i actualitat».Departament de Història. Faculteu Humanitats. Universitat Nacional de Mar de l'Argent.Consultat el 2021-07-09.


Referències