Tierra de Campos
.svg)
Tierra de Campos és una comarca natural espanyola, situada en la comunitat autònoma de Castella i Lleó, que s'estén per les províncies de Palència, Valladolit, Zamora i Lleó.
Geografia[editar | editar còdic]
La Tierra de Campos és de topografia ondulada, interrompuda a voltes per cerros baixos, coronats alguns per castells. És travessada per rius d'escàs cabal com el Valderaduey o el Sequillo, i la flanquegen uns atres més caudalosos, com el Carrión, que s'obri a l'est, el Cea o el *Esla i el Pisuerga que són el seu llímit occidental i oriental respectivament. Solcada de nort a sur pel Canal de Castella, una obra de mitan del sigle XVIII i principis del XIX, que es va concebre per a portar el blat als ports del nort, per mig de transport fluvial de tir per la vora, constituint una de les obres d'ingenieria hidràulica de major importància de la seua época.
El seu clima és característic del clima continental, de primaveres i autumnes frescs i humits, estius secs, curts, en calor diürna i nits fresques, sent en canvi l'hivern prou llarc, fret i a voltes humit. El clima és sec en les zones més baixes i occidentals (Zamora) i tendix a semihúmit quant més a l'est (Palència).
Flora i Fauna[editar | editar còdic]
És una de les principals àrees de cultiu de cereals d'Espanya, per lo que acull la major concentració de avutardes a nivell mundial. Destaquen els numerosos proyectes de protecció a esta espècie. Els chapulls de l'Estany de la Nava de Fonts (Palència) són un encreuament clau en la migració de les aus. Són importants també els Estanys de Villafáfila (Zamora). Espècies cinegétiques com la llebre i la perdiu roja són molt abundants i apreciades. En els últims anys s'ha constatat una recuperació del llop ibèric que també passeja per esta comarca.
Economia[editar | editar còdic]
Es tracta d'un territori pla, deforestat, a on predominen cultius de cereal, esguitat de grans pobles en altes iglésies, castells i alguns vells colomers. Hui i durant sigles, la seua economia es basa en l'agricultura i la ganaderia.
Les produccions obtingudes són cereals (blat, ordi, avena) principalment. És famós el vi de la comarca dels Oteros i de la zona de Valderas, abdós al surest de la província de Lleó, ya que en el restant de la comarca s'han anat perdent les vinyes tradicionals. Les Leguminoses, a on destaca la llentilla pardina (també coneguda com a llentilla franciscana) en Indicació Geogràfica Protegida. El ganado oví, principalment de llet, sent la raça churra un referent en esta comarca, encara que la seua baixa productivitat, en relació a atres races més selectes, l'estan fent desaparéixer.
Va existir una àmplia indústria farinera ubicada en les màrgens del Canal de Castella, nutrint-se de la seua energia hidràulica, de la que hui a penes queden els restants d'alguns edificis.