Comarca de la Serrania de Guadalajara
La Serrania de Guadalajara és una comarca ubicada en el noroest de la província espanyola de Guadalajara. S'estén per més de 3000 km², en una agresta topografia.
Reunix un gran número de recursos naturals, històric-artístics i etnològics. Bona part del territori de la Serrania de Guadalajara es troba protegit per espais naturals tals com a llocs d'importància comunitària, zones d'especial protecció per a les aus i els parcs naturals de la Serra Nort de Guadalajara i del Barranc del riu Dulce.
Geografia[editar | editar còdic]
Els cims de la serra d'Ayllón dominen l'abrupte paisage de la part occidental de la comarca caracterisat pels seus desnivells físics i la gran altitut mija de les seues terres en cotes de més de 2000 m s. n. m.. En la part oriental, en les serres de Pela i Ministra, les elevaciós són menors i molt manco abruptes, no superant en moltes ocasions els 1500 m s. n. m..
Una important ret de rius i rieres naixen en les serres que abastixen a la conca hidrogràfica del Tajo, a excepció del caixer alt de la riera Parado que naix prop de Romanillos de Atienza i forma part de la conca del Duero.
L'accidentat relleu i variada topografia de la comarca, en grans diferències d'altitut, determina una gran diversitat climàtica.
Fauna[editar | editar còdic]
En les aigües dels rius, embassaments i estanys de montanya viu una abundant comunitat piscícola a on la truita és l'espècie més abundant, junt en el barp, la voga, el cacho, la carpa, el carranc europeu i el carranc americà.
Entre els grans mamífers destaquen el cabirol i el javalí, molt abundants sobretot des de la declaració de la reserva de caça de Sonsaz en l'any 1973. Atres espècies de mamífers presents en la comarca són la llúdria i el gat montés, en hàbits crepusculars i nocturns, de la mateixa manera que atres espècies predadores com la gineta, la gardunya, el teixó, el turó i la comadreja. El llop ibèric, que va desaparéixer de la comarca en els anys 1950, ha iniciat un tímit repoblament en algunes zones, pero seguix sent el rabosot el carnívor de major tamany i més abundant.
Flora[editar | editar còdic]
Sobre la flora i vegetació, l'haya, el roure melojo i les pinades de repoblament es donen sobre sols de pissarra, junt a xares de jara, petorra i gayuba. En canvi, en els sols calcàrees són la carrasca, la sabina albar, la ginebrera i el roser selvat les formacions vegetals predominants. També i deseminats per tota la comarca apareixen quejigos i, en els valls, abedulls.
Economia[editar | editar còdic]
La silvicultura és la font de recursos més important per a l'economia de la comarca. Les principals masses de pins es troben en l'àrea de Galve de Sorbix, Cantalojas i els Condemios. Respecte a l'agricultura, les principals produccions són de cereals de seca, blat i ordi principalment. Els olivares, repartits per cerros i lomes es localisen principalment en la zona sur, prop també dels cultius de regadiu de la Campinya de l'Henares.
La ganaderia vacuna és encara hui un important sustente econòmic en algunes poblacions de la serra d'Ayllón. La ganaderia ovina és la més estesa en tota la comarca, compartint les pastures en algunes raberes de cabres. També el vacú té importància en la serra d'Ayllón, concentrant-se entorn al Cardoso de la Serra, Campillo de Ranas i Cantalojas.
L'apicultura es troba estesa en alguns valls de la comarca, sobretot del Jarama, el Sorbe i el Dulce, a on es produïx mel de romer, tomello, milflors, carrasca i petorra, algunes incloses dins de la Denominació d'Orige Mel de l'Alcarria.
Hi ha també piscifactories dedicades a la cria comercial de truita arc iris en Somolinos i La Cabrera.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Diputació provincial de Guadalajara
- Ranz Yubero, José Antonio (1991). «Los nombres Arriaca, Alcarria y Guadalajara: su etimología, significado y otras particularidades». Wad-al-Hayara: Revista de estudios de Guadalajara (18). ISSN 0214-7092, págs. 475 a 480
- Turismo de Guadalajara. «La Campiña». Diputación de Guadalajara
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Asín Vergara, Rafael et al. (1999). El nacimiento de una Región, Castilla-La Mancha 1975-1995. Celeste Ediciones. OCLC 490613191
- Calero Delso, Juan Pablo (2004-2005). «La población en la provincia de Guadalajara (1877-1930)». Wad-al-Hayara (Diputación Provincial de Guadalajara) (31-32): 111-146. ISSN 0214-7092
- Díaz Martínez, Miguel Ángel, López Ballesteros, José Alberto, Martín Álvarez, Miguel. Las sierras desconocidas de Guadalajara. Ediciones El Senderista. Madrid, 2004. ISBN 978-84-95368-28-7
- Escudero, José María (1869). Crónica de la provincia de Guadalajara. Madrid: Rubio, Grilo y Vitturi
- Fidalgo Hijano, Concepción. La transformación humana del paisaje en la serranía de Atienza. Servicio de publicaciones de la Universidad Autónoma de Madrid. Madrid, 1987. ISBN 978-84-7477-098-8
- García Sáinz de Baranda y Luis Cordavias, Julián (1929). Biblioteca Virtual de la Universidad de Castilla-La Mancha, ed. Guía Arqueológica y de Turismo de la provincia de Guadalajara
- González Martín, J.A., y Vázquez González, A. Guía de los espacios naturales de Castilla-La Mancha. Servicio de publicaciones de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha. Toledo, 1991
- Peralta Juárez, Juan. "Sierra de Guadalajara", en Por tierras de Castilla-la Mancha, tomo 11. Colectivo Montearagón. Albacete, 1989. ISBN 978-84-404-4769-2
- Pillet Capdepón, Félix (2011). «El turismo de interior y el patrimonio territorial en Castilla-La Mancha». En Universidad de Murcia, ed. Cuadernos de turismo (27): 725-741. ISSN 1139-7861
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Comarca de la Serrania de Guadalajara.