Comarca de Costa Occidental
La comarca Costa Occidental d'Huelva és una comarca ubicada en el suroest de la província de Huelva, en Andalusia. Comprén quatre municipis costers i dos d'interior que en l'any 2022 contaven una població en conjunt de 96.186 habitants.
Història[editar | editar còdic]
És un territori de recent colonisació i escassament explotat, situat en el tram final de la conca sedimentaria del Guadiana, obert a l'Atlàntic i fronteriç en el seu llímit occidental en Portugal, que conta en unes infraestructures adequades que ho articulen d'est a oest i en direcció al país veí.
El territori de la comarca comprén els dominis del Marquesat d'Ayamonte i afig el municipi de Cartaya, que pertanyia al Marquesat de Gibraleón. El municipi de Punta Umbría, segregat de Cartaya en l'any 1963, s'inclou en la Comarca Metropolitana d'Huelva.
Geografia[editar | editar còdic]
Un percentage molt significatiu de la seua superfície natural està protegit per mig d'alguna figura autonòmica, europea o internacional. Els seus espais verts més importants són: el Parage Natural Marismas del Ric Pedres i Flecha del Rompido, el Parage natural Marismas d'Illa Cristina, la cordonera dunar coster i l'estany de Prat Fondo, aixina com diversos alcornocals i deheses.
La zona es configura en la seua zona sur per mig del sistema sedimentari del Guadiana i el Pedres, molt canviant pels depòsits fluvials i aixina com per les afeccions de temporals i maremotos en els últims sigles. Recentment la configuració costera ha segut alterada per la construcció de varis dics. La tendència és l'acumulació sedimentaria a l'est dels dics, ya que la corrent dominant ve de l'oest i arrastraria els sediment des d'eixa direcció.
Més a l'interior, el terreny és més antic, aplegant a haver afloraments triásics en el terme municipal d'Ayamonte, i elevant-se el terreny encara que escassament en lo que es coneix com a Terra Plana d'Huelva que s'estén cap al nort fins al Andévalo.
L'espècie dominant autòctona en la costa és la figuera, ara dominada pel mont baix, la pinada i cultius de tarongers, fraules i atres bayes. Més a l'interior l'ecosistema natural és la dehesa.
Economia[editar | editar còdic]
L'economia de la zona està basada tradicionalment en el sector primari: la nova agricultura en el cultiu de fraules en Lepe i Cartaya; i la peixca, en la que destacaria com a primer port en captures d'Andalusia el port d'Illa Cristina; i de forma secundària, la silvicultura.
El sector turístic està encara en procés de desenroll en este tram del llitoral onubense, en el que fins a finals del sigle XX es llimitava eminentment a segones residències per a periodos vacacionals: els servicis al visitant estan en procés d'implantació o en el millor dels casos recentment implantats. No obstant el número de llits s'ha multiplicat des de l'any 1995, en una ara numerosa oferta d'hotels de 4 i 5 estreles, existint en esta comarca els dos únics hotels de la província de 5 estreles.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Rodríguez Liáñez, 1996, p. 110
- «ORDEN de 14 de marzo de 2003, por la que se aprueba el mapa de comarcas de Andalucía a efectos de la planificación de la oferta turística y deportiva.». www.juntadeandalucia.es
- Huelva información. Costa Occidental
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Rodríguez Liáñez, Laureano (1996). «Lepe medieval. Documentos para su historia en el Archivo Ducal de Medina Sidonia.». Historia de Lepe. Una proyección hasta el futuro (Lepe: Ayuntamiento de Lepe): 569-571. ISBN 84-606-2258-4
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Comarca de Costa Occidental.
Municipis i pedanies de la Comarca de Costa Occidental | |
---|---|
Ayamonte | Cartaya | El Rompido | El Terrón | Isla Cristina | Islantilla | La Antilla | La Barca | Lepe | Nuevo Portil | Pinares de Lepe | San Silvestre de Guzmán | Villablanca |