Comèdia nova
En el teatre de l'Antiga Grècia, mentres el gènero de la tragèdia desapareixia, la comèdia va tindre un renàixer al que els antics varen cridar aixina: «Relieve de un poeta sentado (Menandro) con máscaras de la comedia nueva», i supon el tercer i últim periodo de la comèdia grega antiga despuix dels periodos de: la comèdia antiga (sigles V fins al començ del IV) i la comèdia mija (des de finals del V fins a l'últim terç del IV). La comèdia nova va tindre el seu moment de major apogeu durant l'Helenisme, encara que l'estil d'esta comèdia s'ampra fins a des de finals del IV, fins a ben entrat el IV.
Estes obres, diferents de les comèdies gregues antigues i continuadoras dels motius de la mija, són peces de costums que es varen estendre per tot l'orient helenístic, en grans èxits. Les característiques i estructura varen canviar sobre la comèdia anomenada comèdia antiga.
Nova estructura i temes
La forma de la comèdia nova helenística va canviar sobre la que va estar en vigor en el IV. Varen desaparéixer el cor i la parábasis, l'argument va ser dividit en cinc actes i es va establir un pròlec en el qual l'autor presentava les seues opinions.
El tema principal solia ser l'amor, en tota classe de contrarietat a lo llarc de la representació, aplegant sempre a un final feliç. Els caràcters dels personages eren el resultat d'un minuciós estudi i varen aumentar en número fins a aplegar a ser 44: nou de vells i adults, 17 de dònes, 11 de jóvens i 7 d'esclaus. El to general de l'obra va seguir sent alegre, utilisant el parla familiar de gent comuna com a soldats, cuiners, esclaus que es veen sempre immersos en situacions còmiques i a voltes grotesques.
Els personages
Apareixen estos nous personages: Criat pereós pero bon servidor del seu amo
- Siervo de la gleba, és dir, esclaus agregats a una hereteu que seguien mantenint eixe estat en canviar d'amo
Vella nodriça Tio avaro Tutor lladre Jovencita santurrona Cortesana Un d'estos personages es transformava a sovint en el graciós de l'història, com va ocórrer més vesprada en les comèdies de Molière i de Tirso de Molina.
Autors
Els més sobreixents varen ser: Dífilo, Filemón (c. 361 a. C.-c. 264 a. C.), Posidipo de Casandrea, Filípides, Apolodoro de Caristo i, sobretot, Menandro d'Atenes, conegut entre els erudits bizantins com l'estrela de la comèdia nova i autor de 105 comèdies.
Bibliografia consultada
- GILI GAYA, Samuel. Lliteratura universal. Editorial Teide, Barcelona 1953
- LÉVÊQUE, Pierre. El món helenístic. Editorial Paidós, 2005. ISBN 84-493-1822-X
- PIJOAN, José. Història general de l'art, vol. IV, colecció Summa Artis, L'art grec fins a la pren de Corinto pels romans (146 a. C.). Editorial Espasa Calpe S.A. Bilbao 1932
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comedia nueva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.