Anar al contingut

Collinsita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Collinsita

La collinsita és un mineral,fosfat hidratat de calci i magnesi, que va ser descobert en eixemplars procedents del jaciment de fosfat de Francois Lake, Omineca Mining Division, (Columbia Britànica) Canada . El nom és un homenage a Henry Collins (1878 – 1937), que va ser director del Servici Geològic del Canadà.[1]

Propietats físiques i químiques

La collinsita forma una série en la fairfieldita, l'equivalent en manganeso en lloc del magnesi dins d'un grup de fosfat i arseniat triclínics en el que també es troben la cassidyta, la talmessita i la gaitita. Sol formar agregats radiados o subparalelos, i a voltes agrupacions de cristals hojosos.

Jaciments

La collinsita és un mineral rar, conegut solament en unes quantes decenes de localitats.[2] Els millors eixemplars són provablement els que procedixen de Rapid Creek, en el districte miner de Dawson (Yukón), Canadà, jaciment en el que apareix associada a atres fosfat rars que també formen eixemplars de bona calitat.[3] També s'han trobat eixemplars en cristals tabular ben definits en la mina Tip Top, Fourmile, comtat de Custer, Dakota del Sur (USA).[4] En Espanya s'ha trobat com esferillas radiadas en la mina Elvira, Bruguers, Gavá (Barcelona).[5]


Referències

  1. ↑ Poitevin, E. i Connor, M.F.(1924).«Collinsite (hydrated phosphate of llime), a new mineral».Transactions of the Royal Society of Canada, 18, XLII..
  2. ↑ «Collinsite. Mindat.».
  3. ↑ Robinson, G.W., Van Velthuizen, J., Ansell, H.G. i Sturman, B.D.(1992).«Mineralogy of the Rapid Creek and Big Fish River Area, Yukon Territory».Mineralogical Record, 23(4), 1-47.
  4. ↑ Campbell, T.J. i Roberts, W.L.(1985).«Mineral Localities in the Black Hills of South Dakota».Rocks & Minerals, 60, 109-118.
  5. ↑ Calvo Rebollar, Miguel i Rewitzer, Christian (2022). Atles de minerals d'Espanya. Atles of Spanish minerals, Saragossa: Prames, p. 282.