Anar al contingut

Colletia paradoxa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Colletia paradoxa0.jpg
Colletia paradoxa (Colletia paradoxa)


Colletia paradoxa, comunament coneguda com a treball, curumamil, corona de creu o espina de la creu, és un arbust espinós de la família Rhamnaceae originària del centre-este de la Argentina, Uruguay i el sur de Brasil.


Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbust subáfilo; d'1-2,5 m d'altura (rarament fins a 5 m), de molt llent creiximent, adaptat a viure en ambients àrits. Té branques espiniformes comprimides lateralment, verda grisáceo, florés hermafroditas, urceoladas, blanques en fas axilars, en grups de 5-12. Corola tubular, en 5-estams en anteras negres; molt perfumadas. Florix de març a abril (hemisferi sur). Frut càpsula tricoco, de 5 mm de diàmetro.

És també amprat com planta ornamental. Tolera temperatures de -10 °C.

Conservació

[editar | editar còdic]

Té risc d'extinció per pèrdua d'hàbitat per invasió de la maleza exòtica zarzamora Rubus ulmifolius, espècie de gran impacte negatiu en els ecosistemes naturals d'Amèrica i d'Oceania.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Colletia paradoxa va ser descrit per (Spreng.) Escal. i publicat en Bolletí de la Societat Argentina de Botànica 1: 219, en l'any 1946.[1] En l'any 1923 va ser presentada en la Universitat Nacional de l'Argent, Argentina, una tesis doctoral descriptiva titulada CONTRIBUCIÓ A l'ESTUDI DEL CURÁ-MAMOEL (COLLETIA CRUCIATA, GILL. ET HOOK.), per la química i farmacèutica Leonor Pelanda Ponge.[2]

Sinonímia

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Colletia paradoxa en Tròpics
  2. Leonor Pelanda Ponge Tesis Doctoral (1923) CONTRIBUCIÓ A l'ESTUDI DEL CURÁ-MAMOEL (COLLETIA CRUCIATA, GILL. ET HOOK.) Repositori Digital de l'Universitat Nacional de l'Argent SEDICI http://sedici.unlp.edu.ar/bitstream/handle/10915/142404/documento_completo.pdf?sequence=1&isAllowed=i
  3. Colletia paradoxa en PlantList/

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  2. Johnston, M. C. & M. A. d. Soares. 1972. Ramnáceas. 1(RAMN): 1–50. In R. Reitz Fl. Il. Catarin.. Herbário "Barbarosa Rodrigues", Itajaí, Brasil.
  3. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]