Coll de Collegats
El coll de Collegats (en català Congost de Collegats) és un coll d'uns cinc quilómetros de llongitut format pel riu Noguera Pallaresa, en el llímit de les comarques lleidatanes del Pallars Jussá i Pallars Sobirá. Forma part dels térmens municipals de Baix Pallars, Pobla de Segur i Conca de Dalt.
Va ser protegit en 1992 pel Pla d'Espais d'Interés Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya per mig del Decret 328/1992.[1]
Geografia
El riu, despuix de passar per la població de Gerri de la Sal entra en el coll creuant les serres de Peracalç, que queda a l'O, i de Cuberes a l'I, la qual forma part de la serra de Boumort. Dins dels llímits del coll, el riu rep pel marge dret el barranc de Sant Pedro i per l'esquerre el barranc de Llabro i el de l'Infern, sent este últim el llímit entre les dos comarques.
La Argenteria (platería) és un dels punts més atractius del lloc. Es tracta d'una zona de roca calcárea, a on una surgencia d'aigua la modela, adoptant unes formes sorprenents, molt gaudinianas. En hiverns molt frets, quan l'aigua que fluïx per la roca es convertix en gèl, aumenta la seua espectacularitat i bellea pels carámbanos, que en la lluentor del sol adquirixen matisos argentins (d'ahí el seu nom).
Collegats, ademés del Noguera Pallaresa, també és travessat per la carretera N-260, que corre a lo llarc de la vora dreta del riu. Esta carretera no va creuar l'estret fins a 1905.
En l'entrada S del coll es troba la Font de la Figuereta (font de la higueruela), en un àrea de descans a peu de carretera. Des d'ací es pot seguir l'antic camí de ferradura, perfectament senyalisat, que creuava el coll i que passa prop del monasteri de Sant Pere dels Maleses, cenobio troglodítico actualment en ruïnes, situat en el barranc de Sant Pedro. Este camí passa, més alvance, junt a la cova de la Serp, font d'una llegenda en terribles conseqüències per als viajantes d'antany.
Història
En 1678, el duc de Cardona va autorisar a la família Berenguer, de Pobla de Segur, a habilitar un camí que permetera creuar en més facilitat este difícil tram, concedint-li el cobro del peage a persones i animals. L'obra es va portar a terme en dos anys, dirigida per Isidre i Josep Berenguer, pare i fill, i el pas va quedar obert en 1686.[2]
Al començament de la década de 1990 es varen fer remodelacions en el traçat de la carretera, construint-se dos túnels que facilitaven el traspàs del coll.[3] Els antics trams de carretera varen ser tancats al trànsit rodat, lo que proporciona una excelent oportunitat al caminante per a poder admirar la bellea de l'entorn.
Collegats és també destí d'escaladors que vénen moguts per l'espectacularitat de les seues verticals parets.
Vore també
Referències
- ↑ «Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural» (en català).
- ↑ Gran Geografia Comarcal..., pág. 38.
- ↑ Gran Geografia Comarcal..., pág. 54.
Bibliografia
- MADOZ, Pascual: Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, vol. VI, 664 págs. Establiment lliterari-tipogràfic L'Ilustració, Madrit, 1847.
- PLADEVALL, Antoni i CASTILLÓ, Arcadi: «Gerri de la Sal», en Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 12, pp. 52-60. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 1995 (2ª ed.). ISBN 84-7739-948-4. (En català).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Desfiladero de Collegats» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.