Cojoba arborea
El frijolillo, coralillo o aguacillo (Cojoba arborea) és un arbre de la família Fabaceae. Uns atres dels seus noms comuns en Mèxic són: ítil (nort de Veracruz); stapunquivi, ombra fresca (Sant Luis Potosí), aguasillo, aromillo, guacatillo, tamarindillo, cañamazo (nort d'Oaxaca), guacamayo (Chiapas) i camaronero (Els Tuxtlas, Veracruz). En Centroamérica li criden algarrobo, ardillo, barba de jolote, cañamazo, coa de chancho, Guacamayo, iguano, lorito, quebracho, sang sang (misquito), tamarindo, tambrám i tuburús (misquito). En Cuba es diu moruro prieto.[1]
Classificació i descripció
[editar | editar còdic]Arbre de fins a 35 m d'altura i 1 m de DAP, fuste recte i cilíndric que presenta branques en la base. La copa és rala i dispersa, en fullage vert clar. La corfa és café obscur a café verdoso. Els fulls són alterns i bipinnadas, i es caracterisen per tindre una glandulita entre cada parell de pinnas. Els fulls es troben compostes per 10 a 15 parells de fulls secundaris o foliolos primaris, estes a la seua volta estan compostes per 20 a 40 parells de foliolos secundaris. Els foliolos són sancers i asimètrics. Les flors s'agrupen en cabezuelas estes, cabezuelas tenen forma esfèrica, medixen 1.5 a 2 cm, les flors són hermafroditas, de color blanc a crema, medixen de 7 a 8 cm llarc, tubulars i expandides en la punta, en pedúnculs de 5-10 cm de llarc. El frut és una baïna retortillada en forma d'espiral, de color roig, dehiscente d'aproximadament 20 a 26 cm de llongitut, i contenen 4 a 12 llavors elipsoidales o ovoides, negres i lluentes d'1 a 2 cm de llarc, en un clavill que partix en dos a la llavor, cada llavor, és similar a un frijol, es troben colgantes en els fruts madurs.[2][3][4][5][6]
Distribució
[editar | editar còdic]La seua distribució és de Mèxic a Equador i es troba en tots els països d'América Central (Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panamà, Cuba, República Dominicana, Haití, Jamaica, Puerto Rico, Colòmbia, Equador i Perú).[2] En Mèxic la seua distribució és en els estats de Sant Luis Potosí, Pobla, Guerrero, Veracruz, Tabasco, Colima, Michoacán, Oaxaca i Chiapas.[7]
Ambiente
[editar | editar còdic]Arbre típic del bosc plujós tropical, en temperatura mija anual de 22 a 26 °C i una precipitació anual de 1600 a ,4000 mm anuals. Es troba #present en sols en bon drenage, de textura franca, franc arenenc i franc arcilloso, encara que també es desenrolla en sols d'orige ígneo o be d'orige sedimentario calizo que mantinguen bona humitat.[8][2] Arbre típic del bosc plujós tropical. Florix d'octubre a juny. Els fruts maduren d'abril a octubre.[6]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En Mèxic no es troba en cap categoria de protecció de la NOM059. Tampoc està en alguna categoria en la llista roja de la IUCN (International Union for Conservation of Nature). Ni en CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades).
-
Jardí Botànic Else Kientzler, Sarchi Nort, Costa Rica.
-
Parc Botànic de Maspalomas (Gran Canària)
-
Cojoba arborea - MHNT
Usos
[editar | editar còdic]En bardices, forraje i ombra per a cultius. S'usa per a estabilisar els caixers fluvials i talussos rocosos. La fusta per a construcció pesada (horcones, voltons), construcció general (pisos, portes, marcs per a finestres), ebanisteria (mobles, instruments musicals, mànecs per a ferramentes), contrachapats, polpa per a paper i postes para cerques. Els arbres d'esta espècie també són apreciats en proyectes de melicultura i arboricultura. Un quilogram de fruts conté aproximadament 800 llavors. Esta espècie l'aprofiten des dels 25 fins als 70 anys, en diàmetros de 30 cm fins a 1 m i altura de 25 m.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Corder J. i D.H. Boshier. 2003. Arbres de Centroamérica un Manual per a extensionistas. Oxford Forestry Institute (OFI). Centre Agronómico, Tropical d'Investigació i Ensenyança (CATIE). P. 1079
- ↑ ESNACIFOR-PROECEN. 2003. Guies Silviculturales de 23 espècies forestals del bosc humit d'Hondures. Hondures C. A. pp 261.
- ↑ Rodríguez, V. J., P. Sinaca, C., G. Jamangapé, G. 2009. Fruts i llavors d'arbres tropicals de Mèxic. INE-SEMARNAT. Mèxic. pp 123.
- ↑ Tròpics.org. Missouri Botanical Garden. 24 agost 2015. http://www.tropicos.org/name/13008264
- ↑ 6,0 6,1 Centre Agronómico Tropical d'Investigació i Ensenyança i l'Institut Forestal d'Oxford (Ofi-Catie). Arbres de Centre Amèrica, fiches tècniques. [En llínea] http://www.arbolesdecentroamerica.info/index.php/és/species/item/download/71_358b49532c2dac6a52369170935785bb
- ↑ http://geoportal.conabio.gob.mx/#!m=mixtol=dis_c_arbogw,carb009rpgw:1,cgrac009dpgw:1 (visitada el 27 de Maig de 2025)
- ↑ http://www.verarboles.com/frijolillo/frijolillo.html (visitada 27 de Maig de 2025)
- ↑ Espècies forestals d'us tradicional de l'Estat de Veracruz. Cojoba arborea. [En llínea] http://www.verarboles.com/frijolillo/frijolillo.html
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- www.conafor.gob.mx/biblioteca/catalogo-fustes-prenc2.pdf
- www.unibio.unam.mx/.../urn/URN:catalog:IBUNAM:MEXU:LEG1208007
- www.elmundoforestal.com/album/index12.htm
- Cojoba arborea
- Naturaliste.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cojoba arborea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.