Anar al contingut

Cochemiea grahamii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Mammilaria grahamii.jpg
Cochemiea grahamii (Cochemiea grahamii)

Cochemiea grahamii conegut comunament com biznaga chancha chic,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cochemiea, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del surest de Califòrnia fins a l'oest de Texas i Mèxic (des dels estats de Baixa Califòrnia Nort fins a Chihuahua) i anteriorment se li coneixia com Mammillaria grahamii.

Descripció

[editar | editar còdic]

Cochemiea grahamii és una espècie de cactus que creix sola o ramificándose des de la base, en raïls engrossades. Els brots són de color vert clar, de forma esfèrica a cortamente cilíndrica, de 7 a 20 cm d'altura i diàmetros de 7,5 a 11 cm. Els brots estan coberts de tubèrculs quadrats en forma cilíndrica o ovalada, es disponen en espiral, no contenen llacor lechosa (làtex) i posseïxen aixelles (espai que hi ha entre els tubèrculs) nuetes. Sobre ells s'assenten areolas que tenen d'1 o 4 espines centrals de color marró groguenc a marró obscur, d'entre 1,2 i 2,5 cm de llarc, sent les més llargues generalment ganchudas. També hi ha de 20 a 35 espines radials en forma d'agulla, de color blanc a marró clar o inclús rojós, de 0,6 a 1,2 cm de llongitut.

Les flors són de color rosa lavanda a púrpura rojós o inclús a voltes blanques i medixen entre 2 i 4,5 cm de diàmetro. Els fruts són rojos i casi esfèrics. Medixen entre 1,2 i 2,5 cm de llarc i contenen llavors negres en el seu interior.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie va des del surest de Califòrnia fins a l'oest de Texas i Mèxic (des dels estats de Baixa Califòrnia Nort fins a Chihuahua) i creix principalment en el bioma desértico o de xara seca.

La trobem a elevació de 200 a 1800 metros sobre el nivell de la mar, creixent en hàbitat secs de grava o pasturages, montanyes desérticas, canons arenencs o rocosos, llavats i planures, sobre substrat ígneo o calcàrea.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta espècie va ser com Mammillaria grahamii , publicada en 1856 pel botànic alemà George Engelmann en el llibre Synopsis of the Cactaceae of the Territory of the United States: 6.[4]

Més vesprada, el botànic rus Alexander Borissovitch Doweld va traslladar l'espècie en el gènero Cochemiea, per lo que va passar a cridar-se Cochemiea grahamiifue. Va registrar estos canvis en la revista científica Tsukkulenty 3: 39, publicada en 2000.[5]

Etimologia
  • Cochemiea: nom genèric que fa referència a la tribu indígena Cochimí, que en el passat va ocupar un gran territori de Baixa Califòrnia i l'àrea de la qual és part de l'àrea de distribució natural d'este gènero.
  • grahamii: epítet específic otorgat en honor al topógrafo i coronel nortamericà James Duncan Graham (1799-1865), qui comandó el cos científic durant l'estudi de la frontera entre Estats Units i Mèxic.[6]
Sinonímia


Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.[7]

Cochemiea grahamii es cultiva principalment com planta ornamental en jardins de cactus, coleccions botàniques i tests decoratius, encara que no destaca per la seua facilitat de cultiu. Requerix una terra mineral ben drenada, sense turba ni matèria orgànica, i en un pH moderadament àcit. El rec deu aplicar-se en precaució, evitant l'excés d'humitat, ya que la planta és molt sensible al encharcamiento.

Esta espècie necessita una exposició solar intensa per a alcançar un creiximent òptim i favorir la floració. En hivern, un periodo de repòs sense rec —durant el qual pot reduir fins a un 25 % de la seua altura estival— promou una floració vigorosa i prolonga la seua vida útil. Algunes poblacions toleren gelades suaus, en temperatures de fins a -10 °C, i la propagació es realisa per mig de llavors o per separació de hijuelos.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Biznaga chancha chic (Mammillaria grahamii)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-02-11.
  2. Anderson, Edward F. (2011). , 2nd ed edició, Ulmer. ISBN 978-3-8001-5964-2.
  3. «Lady Bird Johnson Wildflower Center - The University of Texas at Austin». www.wildflower.org. Consultat el 2025-02-11.
  4. «Mammillaria grahamii Engelm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-02-11.
  5. «Cochemiea grahamii (Engelm.) Doweld | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-02-11.
  6. Urs Eggli, Leonard I. Newton: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Springer, Berlin/Heidelberg 2010, ISBN 978-3-642-05597-3, S. 100.
  7. «Mammillaria grahamii, ha segut evaluat per última volta per a la Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN en 2009. Mammillaria grahamii està catalogada com de Preocupació Menor.».
  8. «Cochemiea grahamii». www.llifle.net. Consultat el 2025-06-17.