Anar al contingut

Club Social i Deportiu Aliança (Cutral Co)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El Club Social i Deportiu Aliança és un club de fútbol de la ciutat de Cutral Có, en la província de Neuquén,[1][2] fundat el 15 d'abril de 1979, quan es va firmar l'acta de fundació. El nom "Aliança" es deu a l'unió entre els dissidents dels clubs Joventut Unida i Cutral-Có. L'àlies "Gall Enfrascado" es deu a que el seu escut, similar al de Deportiu Morón, és un gall adins d'un flasco de vidre. Es va classificar al Torneig Regional Federal Amateur 2023/2024.

Actualment s'eixercita en la Lliga de Fútbol del Neuquén, despuix de no haver conseguit l'ascens en el Torneig Federal C. En l'any 2014 va conseguir jugar el Torneig Federal A, ya que despuix de la creació del mateix, es va decidir, per part del Consell Federal, invitar-li a participar.[3] És l'equip més guanyador de la Lliga de Fútbol del Neuquén, a pesar de ser un equip de l'interior de la província. El clàssic d'Aliança És Petroler Argentí De Plaça Huincul.

Ademés, és l'únic equip de la seua província en haver disputat una trobada de Primera Divisió,[4] quan en resultar guanyador del Torneig Regional 1985[5] es va classificar a la Liguilla Pre-Libertadores a on va ser derrotat per Boca Juniors.

Història

[editar | editar còdic]

El club va nàixer a mitan de 1979 despuix de la fusió de dos equips locals, Club Centre Cultural i Deportiu Cutral-Có i Joventut Unida, i despuix de la seua creació va començar a disputar els tornejos de la LIFUNE.[6]

El Club Aliança de Cutral Co, en el seu primer partit inaugural, va tindre l'honor d'elegir a Sergio Omar Sepúlveda com el seu capità, qui va liderar a l'equip en destrea i determinació. La ciutat de Cutral Co es va convertir en la primera sèu d'este club, eixercitant un paper fonamental en la seua identitat i creiximent. Esta fita va marcar l'inici d'una emocionant trayectòria per al Club Aliança, establint una conexió duradora en la comunitat local i assentant les bases per a futurs èxits deportius.

En 1980 va conseguir el seu primer títul en la LIFUNE, en això participa en el Torneig Regional en 1981. En dit certamen va compartir zona en Huracà de Sant Rafael, Sant Martín de Mendoza, Ferro de General Pico, Bowen de General Alvear i Atlètic Macachín de Santa Rosa. En eixe grup no va tindre grans resultats i va finalisar en la penúltima posició, en tan sol tres victòries i dos empats en dèu partits.[7]


Mentrestant, va obtindre els campeonats "Obertura 1980" i "Petit 1981", i el "Oficial 1982" que li va valdre novament la classificació al Regional, esta volta, per a 1982. En quartos del final es va enfrontar a l'equip barilochense de Huahuel Hiyeo, al com despuix d'empatar en 1 com a visitant, va derrotar 4 a 1 com a local i va alvançar a semifinals, a on Deportiu Roca ho va eliminar en véncer-ho 1 a 2 com a local i 1 a 0 en el Luis Maiolino.[8]

Despuix de el "Clausura 1983" va obtindre els campeonats "Oficials" 1984, 1985 i 1986 en la LIFUNE, a la parell que continuava participant en els campeonats Regionals, com el de 1983, a on va terminar segon de grup per darrere d'Atlètic Santa Rosa de La Pampa i per damunt de Cipolletti, Racing de Trelew i Alicopa de Bariloche i va quedar fòra de competència.[9]

Classificació a la Liguilla Pre Libertadores

[editar | editar còdic]

En 1985 es produïx una de les millors campanyes del club fins a la data. Va començar en l'obtenció del campeonat "Oficial 1985" de la LIFUNE, que ho va classificar al Campeonat Regional de 1985. En eixe certamen va terminar tercer de grup, per baix de Boca Juniors de Bariloche i Cipolletti i per damunt de Ferro de General Pico i All Boys de Santa Rosa. A pesar de quedar eliminat, ràpidament es va recompondre i va disputar el Regional de 1985/86, a on va jugar el "Grup B-C" junt en Cipolletti, Boca de Bariloche, Racing de Trelew i El Cicló de Viedma. Despuix de ser segon de grup, va alvançar a la següent etapa en la "Zona Sur", junt en Pico FC, Huracà de Comodoro Rivadavia i Cipolletti. Va guanyar tres i va empatar dos de les sis trobades i va accedir al grup final. Despuix de perdre en Concepció FC en Tucumán i empatar en Belgrano de Còrdova com a local, va véncer a l'elenc tucumano i va aplegar a l'última data en possibilitats de quedar primer de grup i aixina aplegar a Primera Divisió, no obstant, va perdre en Còrdova i va quedar en la segona ubicació. A pesar d'això, va accedir a la Liguilla Pre Libertadores.[10][11]

En la Liguilla Pre Libertadores es va enfrontar en primera fase a Boca Juniors. El primer partit es va jugar en el nou estadi del club, el Colós del Ruca Quimey, recentment inaugurat, a on l'elenc visitant es va impondre 2 a 1. Ya en La Bombonera, "el celest" va caure pel mateix resultat i allí va terminar la seua participació.[12][13]Plantilla:Font qüestionable[14][15][16]


Atres participacions nacionals

[editar | editar còdic]

Despuix de 1985, Aliança va tornar a disputar un certamen nacional en 1987, en el nou "Torneig de l'Interior", tercera divisió nacional. Despuix de superar les primeres dos fases de manera senzilla, en una derrota en huit partits, es va enfrontar a Racing de Trelew, Deportiu Roca i Huracà de Comodoro Rivadavia en el grup final per als equips del sur. Allí va terminar tercer, a un punt de la classificació, en tres victòries i un empat.[17]

En 1991 va tornar a disputar el torneig, quedant eliminat en la primera ronda en ser tercer del grup que va compartir en Cipolletti, Centenari de Neuquén i Estudiants Units de Bariloche.[18] A l'any següent ho va disputar novament, i va obtindre el mateix resultat, compartint esta volta la zona en Independent de Bariloche, ademés dels dos mateixos elencs de l'any anterior.[19] En l'edició 1993/94 recent va poder alvançar de ronda, deixant en el camí a Huahuel Hiyeo, va alvançar junt en Independent de Neuquén. A diferència de l'equip "albirrojo", el celest va tindre que jugar un play-off davant Atlètic Santa Rosa. Com a local va guanyar cómodament 3 a 1, i despuix d'empatar en zero com a visitant, va alvançar a la següent etapa, a on es va enfrontar a Germinal de Rawson en un atre partit a eliminació directa. En el Colós va ser victòria 3 a 0 per al local, i en l'El Fortín de Rawson Aliança va guanyar 2 a 1. En la següent etapa va integrar un pentagonal en Cipolletti, Deportiu Patagones, Vila Mitre de Baïa Blanca i Cultural Argentí de General Pico, a on va terminar penúltim i va quedar eliminat. Esta va ser la millor actuació en dita competència.[20]

Passos per quarta i quinta categoria

[editar | editar còdic]

En 1995 participa novament d'un certamen nacional, esta volta, en l'estrena del Torneig Argentí B. Despuix de ser el millor del seu grup en la primera fase, superant a Ferro de General Pico, Independent de Riu Colorat o Vila Congrés de Viedma entre uns atres, va integrar el Grup B en la segona fase, quedant tan sol a una posició d'accedir a l'instància definitiva del certamen. Unió Deportiva Catriel va ser el millor equip del grup, que ademés va estar integrat per Boca Units de Bariloche, Estrela del Nort de Caleta Olivia i Unió General Campos de La Pampa.[21]

En el TAB 1998/99 va alcançar la tercera etapa del torneig, quedant eliminat davant la CAI de Comodoro i Racing de Trelew.[22] En el TAB 1999/2000 va aplegar a la quarta etapa, a on ho varen eliminar Banfield de Mar de l'Argent i Liniers de Baïa Blanca.[23] En el següent Argentí B no va passar la primera ronda, i en el Torneig Argentí B 2001/02 va quedar en la segona fase.

Per al Torneig Argentí B 2004/05, el club va ser un dels 48 equips invitats pel Consell Federal a prendre part, ya que es va decidir implementar una reestructuració en el certamen despuix de la futura inclusió d'una quinta categoria, el Torneig de l'Interior. En dit torneig, no va conseguir grans resultats, de fet, va ser penalisat en la resta de nou punts durant el "Torneig Obertura", lo que ho va condenar a ser dels pijors equips del certamen, perdent aixina la categoria. El descens no va ser tan greu ya que per al següent torneig va ser invitat novament a participar.[24] En esta segona participació, l'equip va tindre millors resultats i es va salvar del descens. En la seua tercera temporada consecutiva novament va obtindre mals resultats i va terminar últim i descendit en la seua zona. Esta volta, el descens va ser definitiu.[25]


Per al 2008 va disputar un nou campeonat nacional, la quinta divisió. Va tornar a disputar-ho en el 2011 i 2012.

Invitació a el TAB i al Federal A

[editar | editar còdic]

En el 2012 es produïx una nova ampliació en el Torneig Argentí B, expandint-se a 100 equips, regionalizándose. Per a aumentar el número de participants, el Consell Federal va cursar quaranta invitacions, entre elles, una va ser per a "el celest".[26][27] Aliança va participar en la zona 7, la zona patagónica, en el subgrup nort, a on va compartir en "vells coneguts" de certàmens federals, com a Independent de Neuquén o Deportiu Roca, Deportiu Patagones o Sol de Maig entre atres equips. En 35 punts es va salvar del descens. En l'Argentí B 2013/14 va tindre una millor actuació, aplegant a la segona fase, despuix d'haver integrat junt en Deportiu Roca, Atlètic Regina, Independent de Neuquén, Deportiu 25 de Maig de La Pampa, Belgrano de Esquel, Petroler Argentí de Plaça Huincul, Estudiants Units de Bariloche i Círcul Italià de Vila Regina la zona 14.[28] En la segona roda no li va ser tan be, entre atres coses, pels llarcs viages com a Riu Gallecs per a enfrontar a Boca, o a Comodoro Rivadavia per a vore's davant Huracà i va terminar en la quarta ubicació del grup.

Despuix d'eixa gran actuació, sent el millor equip de la província en el certamen, va ser invitat a una nova categoria creada pel Consell Federal, el Torneig Federal A, producte d'una nova expansió de les categories nacionals.[3]

Artícul principal → Estadi Colós del Ruca Quimey.


El club conta en un estadi propi en capacitat per a 16.500 espectadors, l'Estadi Colós del Ruca Quimey, i el seu camp de joc és d'herba natural, considerat com un dels millors de la Patagonia.

Va ser inaugurat el 18 de març de 1985 en un partit davant Racing de Avellaneda i ademés va ser escenari d'un partit amistós entre la selecció nacional i la d'Haití.[29]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Club Social i Deportiu Aliança de Cutral Có en ceroacero.és
  2. soccerway.com. «Ficha d'Aliança». Consultat el 22 de setembre de 2014.
  3. 3,0 3,1 fmestelar1051.com.ar. «El 29 de Juliol es coneixerà el Format, Zones i Fixture del Torneig Federal A de Transició». Archivat des d'el original, el 7 d'octubre de 2014. Consultat el 22 de setembre de 2014. «ALIANZA (Cutral Co, Neuquén) - INVITADO»
  4. Un dissabte molt agitat
  5. Tornejos Regional / Interior / Argentí A - Campeons
  6. Aliança de Cutral Có
  7. rsssf.com «Torneig Regional 1981».
  8. rsssf.com «Torneig Regional 1982».
  9. rsssf.com «Torneig Regional 1983».
  10. futbolcorrentino.com.ar. «TORNEO REGIONAL 1985/86». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 23 de setembre de 2014.
  11. rsssf.com «Torneig Regional 1985/86».
  12. Volgut ascens en Clarín.
  13. Nota de Wordpress a on transcriben nota del Gràfic.
  14. bariloche2000.com. «El dia que Aliança de Cutral Có es creue en Boca». Consultat el 23 de setembre de 2014.
  15. enunabaldosa.com. «Fòra d'estoc: les Liguillas Pre-Libertadores d'Amèrica». Consultat el 24 de setembre de 2014.
  16. Primera Divisió 1985/56 en RSSSF
  17. rsssf.com «Torneig de l'Interior 1986/87».
  18. rsssf.com «Torneig de l'Interior 1991/92».
  19. rsssf.com «Torneig de l'Interior 1992/93».
  20. rsssf.com «Torneig de l'Interior 1993/94».
  21. rsssf.com «Torneig Argentí B 1995/96».
  22. rsssf.com «Torneig Argentí B 1998/99».
  23. rsssf.com «Torneig Argentí B 1999/00».
  24. rsssf.com «Torneig Argentí B 2005/06».
  25. rsssf.com «Torneig Argentí B 2006/07».
  26. afa.org. «Llista de clubs invitats al Torneig Argentí B». Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2012. Consultat el 23 de setembre de 2014.
  27. minutouno.com. «Una locada, 100 equips jugaran el torneig Argentí B». Consultat el 24 de setembre de 2014.
  28. eldiarionuevodia.com.ar. «ser-m%C3%A1s-gall-que-aliança/12417-boca-va ser-m%C3%A1s-gall-que-aliança.html Boca va ser més gall que Aliança». Archivat des d'el ser-m%C3%A1s-gall-que-aliança/12417-boca-va ser-m%C3%A1s-gall-que-aliança.html original, el 14 de setembre de 2014.
  29. mundod.lavoz.com.ar. «La selecció golege a Haití en Neuquén». Consultat el 23 de setembre de 2014.