Club Bàsquet Axarquía

Club Bàsquet Axarquía, més conegut en l'actualitat pel seu nom de patrocini Clíniques Racó, va anar un equip professional de Bàsquet vinculat al Unicaja Màlaga (filial) que va participar en la seua última temporada d'existència (2015-2016) en la LEB Argent.

Història

1960-1970

L'inici de l'activitat del bàsquet caldria situar-ho a finals dels anys 60 en Vélez-Màlaga. Sorgixen dos enclavaments de bàsquet en la capital de la comarca: Un en el colege dels flares franciscanos (de primària) en l'iniciativa del Pare Dionisio i un atre (de bachiller) en l'Institut Reis Catòlics.

1970-1980

Ya, en els anys 70, es decidix federar en provincials un equip sorgit de l'institut Reis Catòlics, que en un principi jugava en la pista de terra que hi havia en l'entrada del camp de fútbol estadi Vivar Téllez i alvançant en este deceni va passar a jugar al propi Institut de Secundària.

1980-1990

Pero és en els anys 80 a on es repren/reprén en gran força el bàsquet. Per un costat, el Patronat de Deports trau el seu primer equip federat, un jovenil masculí, en la temporada 83-84, en els chavals que més havien destacat en les competicions escolars i que passaven als Instituts de Reis Catòlics o Juan de la Cierva, oferint-se-li una continuïtat en la seua formació baloncestística. En la temporada 84-85 ya sorgix també l'equip jovenil femení, que en temporades successives varen ser incrementant-se, alcançant totes les categories en varis equips, i tenint alguns èxits a nivell provincial i andalús.

A nivell sénior des de la temporada 84-85 fins a la 87-88 va participar en la lliga provincial el Club Polideportiu Sant Miguel. Este primer equip sénior, bestreta de lo que hui és el CB Axarquía, jugava els seus partits de casa en el colege Augusto Santiago Bellido "Reñidero". El colege Reñidero s'havia convertit en els últims anys en la pista de joc dels equips de base en estos primers anys de marcha federada. El Club Polideportiu Sant Miguel, en la década dels 80 disponia ademés d'equips en distintes modalitats deportives a nivell provincial.

En l'any 1988 quan un grup de persones propenques al bàsquet funden el Club de Bàsquet Comarca de l'Ajarquía. Un grup d'amics encapçalats per Paco González com a president, amants del món de la canastra en Vélez-Màlaga, decidixen crear l'estructura d'un club de bàsquet, coincidint en la finalisació del pabelló cobert municipal. El patrocinador era El Soc de l'Axarquía i en eixe nom apareixen en el món del bàsquet l'actual CB Axarquía.

1990-2000

Apleguen temps difícils. En les temporades 91/92 i la 92/93, l'equip masculí juga en sénior provincial. Una directiva renovada, jove i en ganes de bàsquet.Aprofitant l'encara bum del bàsquet entre els jóvens, s'organisava en estiu ademés del torneig local del Patronat Deportiu Veleño, unes 24 hores de bàsquet, en les que es vivia un ambient de festa, bon bàsquet i poques hores de somi, i que ajudava a traure fondos per a que l'equip continuara jugant en federat.

Es passa un any despuix a jugar de nou en la 1.ª andalusa en la temporada 93/94. En esta etapa, la directiva va estar comandada per Rafael Abad, fomentant el bàsquet en jugadors sempre locals en categoria autonòmica i nacional a nivell masculí i femení. Anys en els que l'equip sempre es nutrix bàsicament de les escoles Deportives del Patronat Deportiu Veleño, intentant fer-se un buit a nivell comarcal, buscant sempre l'incorporació i el contacte en tots els municipis de l'Axarquía. En el banquet, s'assentava en esta segona etapa Juani Jiménez Ocón per a ocupar la bacante deixada per Paco Aguilar que decidia centrar-se al 100% en el bàsquet adaptat a través de AMIVEL, que tanta glòria ha donat a este deport en molts anys en l'èlit del bàsquet en cadires de rodes.

El club deixa de participar en competicions federades durant una temporada per diversos motius. Es fa càrrec ara una nova junta gestora comandada per Antonio Moreno Ferrer en les mires posades en consolidar un proyecte de futur. És llavors quan alguns dels jugadors que formaven part de l'equip accedixen a la junta directiva. La base de la directiva que en l'any 1995 es feya càrrec del club, recolzats sempre en l'infraestructura de la base de les Escoles Deportives Municipals, i en un equip llavors en la Lliga Comarcal de l'Axarquía que organisava el PatronatoDeportivo Veleño. Un any despuix, Federico Ruiz Heredia assumix la presidència i, en el mateix equip humà, comencen la seua escalada des de Lliga Provincial en un home de la casa com Ramón Pérez com a entrenador, camí d'assentar el bàsquet en la capital de la comarca de l'Axarquía.

Els equips de base sempre havien format part de l'estructura del Patronat de Deports de Vélez-Màlaga. Pero en la temporada 96/97, el Club Bàsquet Axarquía pren en força l'idea d'eixir en un equip sénior en 1.ª provincial i fer-se càrrec de la base. En esta categoria jugarà durant dos temporades en un equip molt jove i de futur que posaria les vímens del futur propenc d'èxits del bàsquet local. En la finalitat d'aglutinar el bàsquet de la comarca, el club pren un marcat caràcter comarcal en seccions en distints punts de la comarca i fomentant la lliga que s'organisava entre els distints pobles de l'Axarquía, impulsada des del Patronat de Deports. Retornen en el 1998 a Primera Andalusa.

Juani Ocón pren les regnes del banquet en un primer any a on l'equip fa una digna campanya. A finals de temporada s'incorpora a la directiva Guillermo Gómez, es decidix donar un impuls al club incorporant a Ricardo Bandrés en l'ajuda de Juanma Prim. Es crea una estructura més completa des de la base, en la creació d'un equip sénior que jugaria en Algarrobo i entrenat per Ramón Pérez en Lliga Provincial. El primer equip conseguix l'ascens a 1.ª nacional com Búfalo Axarquía i en Ricardo Bandrés com a tècnic, ajudat pel preparador físic Alfonso Balsera. Permaneixeria dos anys en esta categoria, fins a aplegar a un ascens in-extremis, en l'última jornada, a lliga EBA. Mentres, l'equip d'1.ª provincial, enguany jugava en Torrox entrenat per José M. Sánchez.

En la denominacón de Gelats Royne Axarquía, solament bastava que perguera Peñarroya i de que ells mateixos guanyaren el básket-average a Gibraleón a domicili. I això va ser exactament lo que va ocórrer. A Peñarroya li bastava guanyar en cancha d'un líder que no es jugava res pero va caure de forma abultada. I el Gelats Royne Axarquía, front a un Gibraleón que ho tenia tot al seu favor, ventaja en els números i una cancha en una afició entregada per a celebrar l'ascens que no es va produir, en un partit al que ademés aplegaven els veleños en baixes molt importants com les d'Otto i Dani. Pero la gran llabor dels hòmens de dins i l'encert des de la llínea de tres sobretot d'Óscar varen proporcionar eixe milacre del resultat final 88-97.

2000-2010

El CB Axarquía, en els tres anys d'experiència en EBA, es va fer sempre en jugadors importants malaguenys. El club no escatimava esforços econòmics per a intentar fer-se en els servicis de jugadors importants de la pedrera d'Unicaja que no trobaven el seu lloc en el primer equip , i buscaven la seua experiència a lo llarc del territori nacional. El primer fichage estrela d'esta índole seria el jugador veleño Leandro Ramírez. Una temporada esta la 2002/03 en la que el fichage d'un ex-ACB com Gaby Ruiz a mitan de campanya fa sonar el nom del Bàsquet Axarquía en la prensa deportiva nacional.

Els resultats no acompanyen i es decidix cessar a l'equip tècnic a mitan de temporada. El tàndem format per Paco Aurioles i Francis Trujillo pren les regnes del banquet per a realisar un espectacular final de temporada que ilusiona a l'afició. Per a el història quedarà el viage a Atarfe en l'última jornada. Calia guanyar i esperar resultats en atres canches per a salvar la categoria que tant treballe havia costat conseguir. Dos autobusos es varen omplir d'aficionats per a viajar fins al pabelló municipal 1.º de Maig de la localitat granadina. Sense dubte, era la primera volta que Vélez-Màlaga es movia en gran per a espentar a un equip de bàsquet.

En esta última temporada, el Club Bàsquet Axarquía assumia la possibilitat de viure l'experiència del bàsquet professional en la lliga LEB-2, categoria 'de bronze' del bàsquet espanyol. Això va ser gràcies a la renúncia d'última hora d'un equip a disputar la lliga i l'aposta forta del patrocinador Clínica Racó junt a l'entitat cajista per a afrontar una categoria en un presupost molt per damunt a lo que s'estava acostumat en l'Axarquía.

Sobre lo deportiu, Unicaja Bàsquet va cedir a alguns dels seus jugadors en major proyecció i a l'equip tècnic. Per la seua banda, la directiva veleña va completar la plantilla en jugadors d'experiència que consoliden a l'equip en una lliga totalment professional. Una plantilla que girava entorn a les tres perles de la pedrera cajista: Vítor Faverani, Pavel Ermolinski i Alfonso Sánchez. L'entrenador de l'equip va ser Toa Paterna, que duya temps lligat a l'equip tècnic d'Unicaja i a la ACB. Com a segon entrenador, va continuar el que fora tècnic la campanya anterior en lliga EBA, Francis Trujillo. Com a tercer va estar el que fora base en Vélez en la recta final de lliga EBA “Chiqui” Gil, Pepe Rodríguez se sumava com a preparador físic i Ale Ballesteros junt a Raúl Cambra com a fisioterapeutes.

Un proyecte diferent al de les dos campanyes anteriors en sis nous jugadors. Tots dirigits per un tècnic de reconegut prestigi en l'entitat com Paco Aurioles. Junt a ell com a segon, Jesús Lázaro. Estos eren els membres d'un equip en el que es devia tindre paciència, un conjunt en formació i en el que s'iniciava una atra nova etapa en el club.

En el històrica cita de la ciutat cacereña, el conjunt axárquico caïa derrotat en semifinals davant el Farho Gijón, pero lo més important ya estava fet, i és que l'equip més jove de la categoria havia segut foc d'atenció de tot lo món del bàsquet conseguint el reconeiximent de tots.

En estiu del 2008. Les renúncies de Palma Aqua Màgica i Ciutat de Huelva fan que quede una vacant en LEB ORO. U dels candidats a eixa plaça, el Clíniques Racó, presenta un proyecte sòlit que convenç als dirigents de la FEB que decidixen otorgar-li la plaça en LEB ORO per a la temporada 2008/2009. Els mèrits deportius contrets en la campanya anterior sumats a eixe proyecte fan que la FEB li concedixca al Clíniques Racó per mèrits deportius una plaça en la segona categoria d'Espanya.Comença aixina la campanya en una base de jugadors heretada de l'any anterior i que sofrix tan sol certs moments.

En un inici de calendari temible , pocs apostaven per un equip nou en la categoria. No obstant, el temps i els resultats els va ser donant la raó poc a poc a la plantilla del Clíniques Racó ya que es varen ser conseguint èxits increibles com les victòries davant conjunts ex ACB com Tenerife, Valladolit, León o Lleida. Durant tota la temporada (llevat en una jornada), el Clíniques Racó va estar en llocs de playoffs. A tres jornades per al final, una victòria agònica davant Beirasar Rosalía sumada a una derrota de León davant Valladolit, li va otorgar la possibilitat de jugar per primera volta en la seua història els playoffs de la LEB ORO, tota una fita en el història del bàsquet axárquico i malagueny.

El final de la temporada va dur en si una marca històrica. S'havien conseguit 19 victòries en la segona categoria nacional espanyola i s'havia obtingut la sexta posició en la classificació de la lliga regular. El repte cada volta es feya més gran. Ara tocava jugar els playoffs de la ADECCO LEB ORO i el rival era un clar aspirant a la Lliga ACB, el Tenerife Rural.

L'eliminatòria va ser molt emocionant. El debut del Clíniques Racó en estos playoffs va ser el 19 de maig en Tenerife a on va caure de forma molt ajustada i solament en els últims minuts. La segona trobada d'este enfrontament al millor de tres partits va ser en Racó de la Victòria. Una trobada dramàtica que va tindre un final injust per als axárquicos en un tir lliure que no va entrar i que va otorgar el passe a la Final Four als canaris.

A lo llarc d'enguany, es va gojar en Vélez-Màlaga de bàsquet d'èlit a través del Clíniques Racó Axarquía. El conjunt va pagar els drets per a jugar la lliga LEB-2 i convertir-se aixina en l'únic representant andalús en ella. Varen vindre a Vélez Màlaga equips històrics com Osca, Orense, L'Estany Tenerife o Lliria, ademés de Gandia, Burgos, Rosalía, Palència, Rioja, Castelló , Sabadell, Valls, Cornellà i Vic . Mediada la temporada, el gerent de Clínica Racó, Manuel Racó Granats, prenia el paper de president en funcions despuix dels temes laborals que alluntaven un tant a Federico Ruiz de la seua terra, implicant-se aixina en el proyecte al 100%.

Un quíntuple empat en la classificació deixa com a màxim perjudicat al quadro axárquico que es veu immers en una de les quatre places de descens. Solament el treball en els despachos de la directiva axárquica conseguix deixar un any més a l'equip en esta difícil i competitiva categoria. Pero la senya més important és que el bàsquet en l'Axarquía es veu respalat per una afició sòlida que ya no solament es conforma en omplir el pabelló sino que també ho acompanya en moments importants.

A l'any següent va ser una temporada que va ilusionar a l'afició pel bàsquet en la comarca. El pabelló s'omplia semana despuix de semana en l'equip que continuaven dirigint-ho Paco Aurioles i Francis Trujillo. Es conseguix alcançar finalment la tercera plaça que dona opció a la fase d'ascens a lliga LEB 2. La nova categoria comença a sonar en l'Axarquía. Vaja ambientazo, en uns 1100 espectadors en el pabelló cobert veleño, es vivia en el partit vital front a Aritosa Andújar en l'última jornada de la lliga regular que donava opció a jugar la 2.ª fase. En el conjunt visitant destacava en gran manera David Suka-Umu (31 punts) i que venia en Maxim Cheburov en les seues files, llavors cedit per Unicaja, en futur en les files axárquicas.

2010-2016

En juliol de 2013, la FEB va anunciar oficialment que el Clíniques Racó jugaria a LEB Or 2013-14.

Plantilla 2015-2016

Clíniques Racó 2014-2015
Jugadors	Entrenadors
Plantilla:Player2Plantilla:Player2Plantilla:Player2Plantilla:Player2Plantilla:Player2Plantilla:Player2Plantilla:Player2Plantilla:Player2Plantilla:Player2Plantilla:Player2 N.º Pos. Nac. Nom Altura Pes Procedència