Clorur de cobalt(III)
El clorur de cobalt(III) o clorur cobáltico és un compost inestable i difícil d'obtindre de cobalt i clor en la fòrmula Plantilla:Chem. En este compost, els àtoms de cobalt tenen una càrrega formal de +3.[1]
S'ha informat de l'existència del compost en fase gaseosa a altes temperatures, en equilibri en clorur de cobalt(II) i clor gaseós.[2][3] També s'ha descobert que és estable a temperatures molt baixes, dispersat en una matriu de argón congelat.[4]
Alguns artículs de les décades de 1920 i 1930 afirmen la síntesis de grans cantitats d'este compost en forma pura;[5][6] no obstant, eixos resultats no semblen haver segut reproduïts o s'han atribuït a atres substàncies com el anión hexaclorocobaltato(III) Plantilla:Chem. Eixos informes anteriors afirmen que dona solucions verdes en dissolvents anhidros com l'etanol i l'éter dietílico, i que solament és estable a temperatures molt baixes (per baix de -60 °C).
Estructura i propietats
[editar | editar còdic]L'espectre infrarrojo del compost en argón congelat indica que la molècula aïllada de Plantilla:Chem és plana i presenta simetria D3h.[4]
En 1956, Nelsoon i Sharpe varen publicar un estudi científic sobre l'estabilitat d'est i atres trihaluros metàlics a 50 °C.[7]
Les propietats aerodinàmiques de la fase gaseosa han segut determinades pel Termocentro Glushko de l'Acadèmia de Ciències de Rússia.[8]
Preparació
[editar | editar còdic]El tricloruro de cobalt va ser detectat en fase gaseosa per Schäfer i Krehl en 1952, quan el clorur de cobalt(II) era Plantilla:Chem en una atmòsfera de clor Cl2. El tricloruro es forma per mig d'un equilibri químic.
A 918 K (per baix del punt de fusió de el Plantilla:Fòrmula química, 999 K), el tricloruro va ser l'espècie de cobalt predominant en el vapor, en una pressió parcial de 0,72 mm Hg front a 0,62 per al dicloruro. No obstant, l'equilibri es desplaça cap a l'esquerra a temperatures més altes. A 1073 K, les pressions parcials varen ser 7,3 i 31,3 mm Hg, respectivament. [9] [2] [10]
El tricloruro de cobalt, en cantitats suficients per a estudiar-ho espectroscópicament, va ser obtingut per Green i uns atres en 1983, polvorisant electrodos de cobalt en àtoms de clor i atrapant les molècules resultants en argón congelat a 14 K. [4]
Un informe de 1969 afirma que el tractament de l'hidròxit de cobalt(III) sòlit Plantilla:Fòrmula química · Plantilla:Fòrmula química en éter anhidro saturat en Plantilla:Fòrmula química a -20 °C produïx una solució verda (estable a -78 °C) en l'espectre característic de Plantilla:Fòrmula química. [1]
En un informe de 1932, es va afirmar que el compost sorgia de la electrólisis del clorur de cobalt(II) en etanol anhidro.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Arthur W. Chester, El-Ahmadi Heiba, Ralph M. Dessau, and William J. Koehl Jr. (1969): "The interaction of cobalt(III) with chloride ion in acetic acid". Inorganic and Nuclear Chemistry Letters, volume 5, issue 4, pages 277-283. doi:10.1016/0020-1650(69)80198-4
- ↑ 2,0 2,1 Harald Schäfer and Kurt Krehl (1952): "Dones gasförmige Kobalt(III)‐chlorid und seine thermochemischen Eigenschaften". Zeitschrift für anorganische und allgemeine Chemie, volume 268, issue 1‐2, pages 25-34. doi:10.1002/zaac.19522680105
- ↑ W. D. Halstead (1975): "A review of saturated vapour pressures and allied data for the principal corrosion products of iron, chromium, nickel and cobalt in flue gasos". Corrosion Science, volume 15, issues 6–12, pages 603-625. doi:10.1016/0010-938X(75)90027-X
- ↑ 4,0 4,1 4,2 David W. Green, Dana P. McDermott, and Adelle Bergman (1983): "Infrared spectra of the matrix-isolated chlorides of iron, cobalt, and nickel." Journal of Molecular Spectroscopy, volume 98, issue 1, pages 111-124. doi:10.1016/0022-2852(83)90206-0
- ↑ C. Schall and H. Markgraf (1924). Transactions of the American Electrochemical Society, volume 45, page 161.
- ↑ D. Hibert and C. Duval (1937): Comptes rendues, volume 204, page 780.
- ↑ P. G. Nelsoon and A. G. Sharpe (1966): "The variations in the thermal stabilities of the trichlorides, tribromides, and tri-iodides of the metals of the first transition séries at 50 °C". Journal of the Chemical Society A: Inorganic, Physical, Theoretical, volume 1966,pages 501-511 doi:10.1039/J19660000501
- ↑ Scientific Group Thermodata Europe (2001): "Thermodynamic Properties of Compounds, Plantilla:Fòrmula química to Plantilla:Fòrmula química". In: Landolt-Börnstein - Group IV Physical Chemistry, Part 3: Compounds from Plantilla:Fòrmula químicag to Plantilla:Fòrmula química; volume 19 A3. doi:10.1007/10551582_3 ISBN 978-3-540-66796-4
- ↑ Harald Schäfer and Kurt Krehl (1952): "Dones gasförmige Kobalt(III)‐chlorid und seine thermochemischen Eigenschaften". Zeitschrift für anorganische und allgemeine Chemie, volume 268, issue 1‐2, pages 25-34. doi:10.1002/zaac.19522680105
- ↑ W. D. Halstead (1975): "A review of saturated vapour pressures and allied data for the principal corrosion products of iron, chromium, nickel and cobalt in flue gasos". Corrosion Science, volume 15, issues 6–12, pages 603-625. doi:10.1016/0010-938X(75)90027-X
- ↑ C. Schall (1932): "Zur anodischen Oxydation von Co und Ni‐Dichlorid (Nachtrag)." Zeitschrift für Elektrochemie, volume 38, page 27.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cloruro de cobalto(III)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.