Anar al contingut

Cleistocactus hyalacanthus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cleistocactus hyalacanthus (20443094451).jpg
Cleistocactus hyalacanthus (Cleistocactus hyalacanthus)

Cleistocactus hyalacanthus és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cleistocactus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx per Bolívia i el noroest d'Argentina. Ademés s'ha introduït en les Illes Canàries (Espanya).

Descripció

[editar | editar còdic]

Cleistocactus hyalacanthus és una espècie de cactus columnar d'hàbit arbustiu, en tallos erectos que es ramifican des de la base. Alcancen altures de fins a 1 m i diàmetros de 4 a 6 cm.

Presenta al voltant de 20 costelles sobre les que s'assenten areolas molt juntes entre sí. En elles es distinguixen aproximadament 3 espines centrals de color marró a groguenc i de fins a 3 cm de llarc. També hi ha de 20 a 30 espines radials fines desiguals, les quals són erizadas i blanquecinas.

Les florés són tubulars, de color rosa púrpura o roig clar i medixen de 3,5 a 4 cm de llarc. Ademés, de la mateixa manera que la majoria de les espècies del gènero, les flors a penes s'òbrin durant un dia, sent polinizadas pels colibríes, que se senten atrets pels seus colors.[1]

Els fruts són esfèrics i de color vert clar a roja rajola, tornant-se grocs quan estan madurs. Alcancen un diàmetro d'aproximadament 1 cm i contenen polpa blanca. Són aliment per a pardals de major tamany, els quals dispersen les menudes llavors negres en els seus excrements.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie va des de Bolívia fins al noroest d'Argentina i creix principalment en biomas desérticos o de xares seques, a altituts d'1.500 a 3.500 m. Ademés s'ha introduït en les Illes Canàries (Espanya).[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus hyalacanthus, publicada en 1897 pel botànic alemà Karl Moritz Schumann en la revista ilustrada Gesamtbeschreibung der Kakteen: 101.[4]

Més vesprada, el botànic Robert Roland-Gosselin va traslladar l'espècie al gènero Cleistocactus, per lo que va passar a cridar-se Cleistocactus hyalacanthus. Varen registrar estos canvis en el llibre Els Cleistocactus 5, publicat en 1904.[5]

Etimologia
  • Cleistocactus: nom genèric que deriva de la combinació de la paraula grega kleistos (que significa 'tancat'), i cactus (terme llatí que aludix a les plantes del gènero Cactaceae), fent referències a que són cactus en flors tancades, ya que en algunes espècies a penes s'òbrin i semblen estar tancades.[6]
  • hyalacanthus: epítet específic latino que deriva de les paraules gregues hyalos (que significa 'vidre') i akanthos (que significa 'espina'), fent referència a les característiques espines translúcidas de l'espècie.[7]
Sinonímia


Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.[8]

Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'esquejes o llavors.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 120. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  2. «Desert Tropicals». Archivat des d'el original, el 31 de decembre de 2010. Consultat el 10 de decembre de 2010.
  3. «Cleistocactus hyalacanthus (K.Schum.) Rol.-Goss. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-02-03.
  4. «Cereus hyalacanthus K.Schum. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-02-03.
  5. «Cleistocactus hyalacanthus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 6 de març de 2013.
  6. «Cleistocactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-08-09.
  7. Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 112. ISBN 978-3-540-00489-9.
  8. «Cleistocactus hyalacanthus: Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152634A121482130».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152634a121482130.en.Consultat el 2025-09-10.