Claytonia sibirica
Claytonia sibirica (també coneguda com a bellea siberiana de primavera i lletuga del miner)[1] és una planta de flors de la família Montiaceae, nativa de Siberia i l'oest d'Amèrica del Nort. També rep el nom de Montia sibirica. La planta va ser introduïda en el Regne Unit en el XVIII, país en el que s'ha tornat molt abundant.[2]
Hàbitat i descripció
[editar | editar còdic]Claytonia sibirica habita en boscs humits. És una planta perenne de vida curta o anual en flors hermafroditas, les quals són proterándicas i autofértiles. Els numerosos tallos carnosos formen una roseta, i els fulls són lanceoladas. Per la seua banda, les florés medixen de 8 a 20 mm de diàmetro, i posseïxen cinc pétals blancs o rosats; la planta florix entre febrer i agost.
Flor de Stewarton
[editar | editar còdic]Un eixemple de la variació que s'observa en Claytonia sibirica és la subespecie denominada «flor de Stewarton», el nom de la qual es deu a l'abundància d'eixemplars de dita planta en eixa zona de North Ayrshire, Escòcia.[2]
En 1915, es va afirmar que la citada flor hi havia estat present en la regió de Stewarton durant més de 60 anys, i que era especialment abundant en Corsehill Burn.[2] Donada la gran capacitat de la planta per a reproduir-se per mig de plántulas asexuals, els eixemplars de Claytonia sibirica en les afores de Stewarton han pogut mantindre els gens que determinen la seua característica coloració blanca. La varietat rosa no ha segut capaç d'estendre's per la citada regió (al contrari que en atres parts d'Escòcia), de manera que solament és possible trobar un reduït número d'eixemplars en la zona. En lo tocante a la varietat blanca, esta predomina en els voltants de Templeton Woods Dundee, junt a algunes xares aïllades de la varietat rosada.
Usos
[editar | editar còdic]Els fulls són comestibles i li les pot consumir crues o cuites.[3][4][5] Per lo general posseïxen un sabor agradable i són saboroses en ensalades o cuites com una verdura verda. Si be es pot recolectar els fulls a lo llarc de tot l'any, en estiu poden prendre un sabor amarc, especialment si la planta esta en una ubicació seca i calorosa. Per una atra part la planta oferix abundants fulls que són molt fàcils de collir.
La planta té propietats diuréticas. Una pasta preparada en fulls mastegats s'aplica en corts i #irritament de la pell. Hi ha els qui utilisen el suc de la planta com a gotes per a aliviar ulls inflamats. Una infusió freda dels tallos a voltes és utilisada com a tònic contra la caspa per al enjuague del cabell.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «BSBI List 2007» (xls). Botanical Society of Britain and Ireland. Consultat el 17 d'octubre de 2014.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Dickie, T. W. (1915), Robertland, 10/07/1915. Annals of the Kilmarnock Glenfield Ramblers Society. 1913 - 1919. P. 110.
- ↑ Hedrick. O. P. Sturtevant's Edible Plants of the World. Dover Publications 1972 ISBN 0-486-20459-6
- ↑ Elias. T. and Dykeman. P. A Field Guide to N. American Edible Wild Plants. Van Nostrand Reinhold 1982 ISBN 0442222009
- ↑ Facciola. S. Cornucopia - A Source Book of Edible Plants. Kampong Publications 1990 ISBN 0-9628087-0-9
- ↑ Moerman. D. Native American Ethnobotany Timber Press. Oregon. 1998 ISBN 0-88192-453-9
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Burke Museum in WA State: Claytonia sibirica
- Jepson Manual Treatment: Claytonia sibirica
- Calç photos: Claytonia sibirica
- Este artícul conté una traducció derivada de «Claytonia sibirica» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Claytonia sibirica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.