Classificador (papelería)

Erro al crear miniatura:

Classificador (papelería)

Erro al crear miniatura:

Classificador de tres anells

Els classificadors o biblioratos (segons el país hispanohablante) són carpetas en les que poden guardar-se o archivar-se, temporal o permanentment, els fulls de paper perforades, per mig de abrazaderas que s'introduïxen en els forats fets en el paper. Estos soports actuen generalment per mig de molls. En freqüència són circulares (unes atres formen anells en forma de D, uns atres són realment barres) i poden tindre sistemes de travat adicionals.

Les carpetes vénen en molts tamanys estàndar en funció de la capacitat i el tamany del paper. La majoria dels països utilisen un sistema de dos o quatre forats per a sostindre els fulls A4. El més comú en Canadà i Estats Units és un sistema de tres anells per a les pàgines del tamany carta (8½" × 11"). Un full de paper estàndar de 8½" × 11" té tres forats en espaciamiento de 4¼". El sistema d'arc de palanca és particularment útil per a grans cantitats de paper. Moltes agendes personals i llibres de memoràndum ampren un sistema de sis o sèt forats, incloent el Filofax, el planificador Franklin de FranklinCovey i el Day-trimmer.

La majoria de les cobertes de les carpetes es fan en tres parts, al modo d'un llibre de tapes dures, pero es produïxen en molts estils. Els materials de fabricació varien enormement. Algunes carpetes de vinil tenen una bojaca transparent en l'exterior per a introduir la pàgina de portada i moltes tenen bojaques en la coberta interna per a ficar els papers solts, les targetes de visita, els discs compactes, etc. Hi ha també les carpetes en cremallera, que tanquen la carpeta cap a dalt i impedixen que els papers caiguen cap a fòra.

Història

L'alemà Friedrich Soennecken va inventar les carpetes d'anell en 1886 en Bonn, Alemània. Friedrich Soennecken va obtindre també una palesa el 14 de novembre de 1886 per al seu Papierlocher für Sammelmappen (perforador per a carpetes). L'alemà Louis Leitz, fundador de l'empresa alemana Leitz, va realisar més alvance alguns canvis importants en el desenroll dels classificadors en Stuttgart-Feuerbach. Leitz va introduir l'orifici en el costat del document. Els dos forats tenen una separació de 80 milímetros, segons la norma ISO 838. La versió de quatre forats no respon a cap estàndart de ISO. Les distàncies són 80 mm, 80 mm i 80 mm.

Un atre disseny per a classificadors va ser inventat en 1889 per Andreas Tengwall en Helsingborg, Suècia, i patentat en 1890 baix el nom de la carpeta Trio, nomenada a partir d'un consorci de negocis de Tengwall i dos socis. El disseny de Tengwall utilisa quatre anells, dos en cada costat de manera que tanquen a modo de forqueta. La colocació del forat de la carpeta Trio de Tengwall encara s'utilisa com a estàndar de facto per a carpetes en forats en Suècia baix el nom de triohålning. Estos forats estan separats 21, 70 i 21 milímetros.

• Erro al crear miniatura:
  Apariència exterior
• Erro al crear miniatura:
  Tancament de dos anells por sistema de palanca
• Erro al crear miniatura:
  Classificador Tengwall de quatre punts