Classificació de sols de FAO

l'Organisació per a l'Alimentació i l'Agricultura de Nacions Unides (acrònim (en anglés) FAO) va desenrollar una classificació internacional, cridada Classificació Mundial de Sols, que oferix generalisacions útils sobre la pedogénesis de sols en relació en les interaccions dels factors principals formadors del sol. Va ser publicat primerament com "Mapa del Món de Sols d'Unesco (1974) (escale 1 : 5 M.). Molts dels noms presentats en tal classificació es coneixen en molts països i tenen significats similars.

Va ser originalment desenrollat com la llegenda del Mapa Mundial de Sols, i la classificació es va aplicar per a proyectes subsidiados per l'ONU. Molts països varen modificar este sistema per a ajustar-ho a les seues necessitats.

Les 106 Unitats de Sol es mapean com a Associacions de Sols, designades per l'unitat de sol dominant:

• en fases de sol (propietats del sol, com salino, lítico, pedregoso),
• en tres classes texturales (gros, mig, fi)
• tres classes de pendents superimpuestas (pla a alguna cosa ondulat, apaisado a colinoso, i llaugerament disectado a montanyós)

Les Unitats de Sol formen 26 Classes Mundials. El mapa de sols de FAO era un molt simple sistema clasificatorio en unitats molt abarcativas, pero va anar el primer sistema verdaderament internacional, i molts sols s'acomodaven sobre la base de les seues descripcions a camp. El mapa de sols de FAO va ser un desenroll exitós per a mapear sols a nivell continental, pero no a escala local.

En 1998 la Classificació de Sols de FAO va ser reemplaçada per la World Reference Base for Soil Resources (WRB).