Claes-Ingvar Lagerkvist
Aparència
Claes-Ingvar Lagerkvist (17 de novembre de 1944) és un astrònom suec. Lagerkvist treballa en el Observatori astronòmic d'Uppsala i se li coneix pel seu treball sobre la forma i les propietats de rotació dels planetes menors.[1] Ha descobert alguns cometes periòdics, incloent P/1996 R2 (Lagerkvist) i P/1997 T3 (Lagerkvist-Carsenty) —el primer encara no numerat ya que solament ha segut observat una volta—, i també un gran número d'asteroides, incloent el asteroide troyano (37732) 1996 TY68.[2]
L'asteroide (2875) Lagerkvist, descobert l'11 de febrer de 1983 per Edward L. G. Bowell de l'Observatori Lowell Near-Earth-Object Search (LONEOS), va ser nomenat aixina en el seu honor.[3]
Asteroides descoberts
Alguns d'ells són:
- (2114) Wallenquist, el 19 d'abril de 1976.
- (2191) Uppsala, el 6 d'agost de 1977.
- (2274) Ehrsson, el 2 de març de 1976.
- (2589) Daniel, el 22 d'agost de 1979.
- (2694) Pi Torinese, el 22 d'agost de 1979.
- (2744) Birgitta, el 4 de setembre de 1975.
- (2902) Westerlund, el 16 de març de 1980.
- (7548) Engström, el 16 de març de 1980.[4]
- (3005) Pervictoralex, el 22 d'agost de 1979.
Referències
- ↑ Schmadel, Lutz D.. Dictionary of minor planet names, 5th rev. & enlarged edició, Berlin: Springer-Verlag, p. 236. ISBN 9783540002383.
- ↑ Bjorn Stenholm. «Claes-Ingvar komejägare» (en suec) (PDF). Consultat el 27-12-2022.
- ↑ Schmadel, Lutz D.. Dictionary of minor planet names, 5th rev. & enlarged edició, Berlin: Springer-Verlag, p. 236. ISBN 9783540002383.
- ↑ (en anglés) Schmadel, Lutz D. (2012) Dictionary of Minor Planet Names, p. 586. Springer. En Google Books. Consultat el 24 de decembre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Claes-Ingvar Lagerkvist» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.