Anar al contingut

Ciutat subterrànea de Derinkuyu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Derinkuyu Underground City 9831 Nevit Enhancer.jpg
Ciutat subterrànea de Derinkuyu

La ciutat subterrànea de Derinkuyu (en turc: Derinkuyu Yeraltı Şehri) és un extens complex subterràneu de múltiples nivells situat en la regió històrica de Capadocia, en l'actual Província de Nevşehir, Turquia. En una profunditat aproximada de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., és la ciutat subterrànea excavada més gran coneguda en el país i una de les més notables del món.[1]

El complex va poder albergar fins a unes 20 000 persones junt en el seu ganado i recaptes, lo que indica que va ser dissenyat com un refugi colectiu durant periodos de conflicte o inestabilitat.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

La ciutat està excavada completament en roca volcànica blana i consta d'a lo manco 18 nivells, dels quals solament una part és accessible al públic. Cada nivell podia aïllar-se per mig de grans portes circulares de pedra que es tancaven des de l'interior, proporcionant un sistema defensiu eficaç.[3]

Entre les seues instalacions s'inclouen estables, almagasens, cellers, prenses de vi i oli, refectorios, capelles i pous de ventilació. Un dels espais més destacats és una àmplia sala en sostre de volta de canó, que s'ha interpretat com una possible escola religiosa durant el periodo bizantí.[4]

El sistema de ventilació està compost per un pou central d'aproximadament Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., que també servia com a font d'aigua potable en cas de sege.[5]

Història

[editar | editar còdic]

Les primeres excavacions en Derinkuyu s'atribuïxen generalment als frigios entre els sigles VIII i VII a. C. Posteriorment, durant els periodos romà i bizantino, el complex va ser ampliat i adaptat per comunitats cristianes locals.[6]

Durant l'Edat Mija, la ciutat va ser utilisada com a refugi front a incursions àraps i mongolas. Les poblacions cristianes de Capadocia varen continuar utilisant estes ciutats subterrànees fins a principis del sigle XX.[7]

Despuix de l'intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia en 1923, el complex va quedar abandonat.[8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Turkey's underground city of 20,000 people» (en en).
  2. «Underground city of Cappadocia» (en en).
  3. «Derinkuyu underground city».
  4. Darke, Diana (2011). Eastern Turkey, Bradt Travel Guides, pp. 139–140.
  5. «8 Mysterious underground cities».
  6. «The story behind the underground cities in Turkey».
  7. Kinross, Patrick (1970). Within the Taurus: A journey in Asiatic Turkey, J. Murray, p. 168.
  8. Rodley, Lyn (2010). Cave Monasteries of Byzantine Cappadocia, Cambridge University Press, p. 1.


Referències

[editar | editar còdic]