Anar al contingut

Cittadella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Cittadella (en Vèneto Sitadeła) és una ciutat d'Itàlia de 20 000 habitants de la regió del Vèneto. Es troba en la planura entre el golfo de Venecia i els Alpes, en la província de Pàdua, a uns 15 quilómetros al suroest del río Brenta. Té una esplèndida muralla medieval que ha segut restaurada i fa 1461 m de circumferència en un diàmetro d'uns 450 m i hi ha quatre portes que corresponen aproximadament als punts de la brúixola.

Història

La Muralla de Cittadella.
La Catedral de Cittadella.

Cittadella va ser erigida en l'any 1220, en el moment de les guerres entre els municipis, per orde de la ciutat de Padua per a construir una base fortificada per a defendre el seu territori.

Va ser construït en fases successives en una forma poligonal en els eixos ortogonals a través de la construcció de 32 torres grans i menudes, en la formació d'un fos de protecció i en quatre ponts levadizos junt a les quatre portes d'entrada.

Les seues parets, de 14 a 16 metros d'altura, varen ser construïdes en la "caixa de mampostería": dos murs paralels plens d'una base sòlida de pedres calentes i calç apagada per un total d'una gruixa d'aproximadament de 2,10 metros.

Hui en dia, les parets estan intactes a excepció d'un tram destruït en el XVI durant la guerra de Cambrai, i el detall de la construcció seguix sent fàcilment visible. Té fins a sèt diferents tècniques de construcció, es caracterisa per l'alteració dels cursos de rajola i les de pedres de riu mesclada en la rajola poden ser reconegudes.

Rocca vaig donar Porta Bassano és una de les zones en més encant del complex fortificado de la Ciutadella, ya que és una clara evidència dels instruments de defensa de les portes d'entrada.

La Casa del Capitano (Casa del Capità) es troba dins de la Rocca (fortalea), i és objecte de treballs de restauració importants que ha dut a la conclusió de fresca antigues que daten de l'época de la Carraresi, Malatesta, Sanseverino i famílies Borromeo. Es dictarà un reconte històric d'entrada i eixida dels fets ocorreguts entre 1260 i 1600, casi la substitució dels documents escrits.

Per a donar una millor defensa de la ciutat, les parets originalment es podia recórrer a diversos nivells a través de trincheres de comunicació, en part de pedra, encara que molts trams eren de fusta o es varen realisar a lo llarc dels terraplens que corria al llarc de tota la paret.

Les reparacions conservatorias de les almenas, la part més altament deteriorada pel desgast del temps, la custòdia i restauració de la sanga patrulla de comunicacions que serpentea a lo llarc de les parets a una altura de 14 metros, ademés de la restauració, de varis punts d'ascens en la construcció de les escales, la construcció d'un ascensor i l'escala de vidre dins de la Torre de Porta de Vicenza, les escales, la passarela de fusta i el sostre de cristal d'entrada a l'Iglésia Torresino, ademés de la construcció de la conexió entre el casa del Capità i la Torre de Porta Bassano permet a les antigues rutes per a gojar, lo que oferix al visitant una relectura de les muralles i la ciutat des dels punts preferencials de vista mai abans vist.

Hui en dia la sanga patrulla de comunicacions s'ha restaurat el 75% de la seua llongitut i es pot caminar a lo llarc de 3/4. Tot el camí entorn es pot caminar una volta que la restauració completa es complete.

La restauració completa del sistema fortificado de la Ciutadella es completarà en els pròxims anys en una restauració definitiva de les parets dels sectors noreste i surest i en la conclusió de les obres que es porten a terme en les portes i torres.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 0 8570 9032 9685 11 332 12 511 12 684 12 966 13 913 13 807 15 918 17 274 18 061 18 743
Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Deportes

El club de fútbol local és Associazione Sportiva Cittadella, que s'eixercita en la segona divisió del fútbol de Italia, la Serie B. El seu estadi és el cridat Piercesare Tombolato.

Referències

Enllaços externs

Commons