El cim de Newport de 2014 —també cridada cim de Gales de 2014— va ser una cim de l'OTAN celebrada el 4 i el 5 de setembre de 2014 en Newport (Gales, Regne Unit). Els dos temes principals que varen tractar els 28 caps d'Estat i de govern varen ser la crisis d'Ucrània i l'ofensiva en el nort d'Iraq de l'Estat Islàmic.

Sala a on es varen reunir els caps d'Estat i de govern dels 28 països membres de l'OTAN.

Desenroll

Poc abans de escomençar el cim els presidents d'Estats Units i de França, la canceller alemana i els primers ministres de Regne Unit i Itàlia, es varen reunir en el president d'Ucrània Petro Poroshenko per a tractar sobre la crisis en eixe país.[1] Al sendemà es firmava un alto el fuego en Minsk entre les milícies prorrusas i el govern ucranià, acort alcançat gràcies a la mediació del president rus Vladímir Putin.[2]

Sobre l'amenaça de l'Estat Islàmic, per iniciativa del president nortamericà Barack Obama nou països de l'OTAN (ademés d'Estats Units: Regne Unit, França, Alemània, Canadà, Turquia, Itàlia, Polònia i Dinamarca), junt en Austràlia, varen decidir constituir un "núcleu de la coalició" (core coalition) per a frenar la seua ofensiva en el nort d'Iraq, encara que no es varen comprometre a enviar tropes —«No hi haurà soldats sobre el terreny», va assegurar el secretari d'Estat nortamericà John Kerry—. L'acort va ser alcançat en la reunió que varen mantindre el divendres 5 de setembre els secretaris d'Estat i de Defensa nortamericans, John Kerry i Chuck Hagel, en els seus homòlecs dels atres nou països. El president nortamericà Barack Obama va prometre al final del cim: «Els derrotarem [als yihadistes de l'Estat Islàmic], igual que hem derrotat a Al Qaeda». L'OTAN en este cas es llimitarà a colaborar en tasques llogístiques, d'ajuda humanitària, inteligència —especialment sobre els yihadistes europeus que s'han sumat a l'Estat Islàmic— i adestrament. El secretari de l'Aliança Anders Fogh Rasmussen va dir que l'OTAN «eixercirà un paper de coordinació» entre els països participants i va celebrar que es formara la core coalition perque «la comunitat internacional deu fer tot lo que puga per a parar el cridat Estat Islàmic».[3][4]

Estos temes varen ser tractats conjuntament pels 28 caps d'Estat i de govern durant el sopar que va tindre lloc en el castell de Cardiff. «Tots vàrem estar d'acort en que estem davant una gravíssima amenaça per a l'estabilitat regional que també amenaça la seguritat de tots», va afirmar en referència a l'ofensiva de l'Estat Islàmic el cap del govern espanyol Mariano Rajoy en la roda de prensa que va oferir despuix de finalisar el cim.[1]


Es va acordar la creació d'una nova Força d'Intervenció Immediata, integrada per 5,000 militars, disposta per a ser desplegada contra «qualsevol agressor potencial» el quarter central del qual se situarà en Polònia. També es va recomanar als països membres de l'Aliança que aumentaren el seu presupost militar fins a alcançar el 2% del PIB en un determini màxim de dèu anys.[5] En el cas d'Espanya —que destina el 0,9%— el president Rajoy va afirmar que intentaria alcançar-ho «a mija que es vaja produint la recuperació econòmica» i «en el horisó tentativo d'una década».[1]

Referències