Cicle sotíaco

El cicle sotíaco (de Sotis, el nom grec de la deesa egipcíaca Sopdet, personificació de l'estrela Siri) és un periodo d'aproximadament 1460 anys provocat per la translació anual de l'observació del orto heliaco de Siri.

En l'Antic Egipte els sacerdots-astrònoms observaven tots els anys la primera aparició en l'horisó de Siri puix para ells senyalava el començ de l'época de les inundacions. Idealment dit acontenyiment deuria coincidir en el començ de l'any egipcíac, pero com en el calendari egipcíac, basat en el cicle solar, tots els anys sumaven 365 dies, sense intercalar dies adicionals per a compensar la diferència en l'any sidéreo, cada quatre anys el orto de Siri es desplaçava un dia en el calendari, tornant a coincidir en l'any nou teòric sol despuix d'uns 1460 anys, és dir quatre anys per cada u dels 365 dies de l'any.

Va ser en l'any 1904 quan l'erudit alemà Eduard Meyer, combinant càlculs astronòmics en l'estudi texts egipcíacs i senyes arqueològiques, va posar les bases modernes d'un método que pretén aportar confirmació independent a la cronologia de l'Antic Egipte. Disponent de texts datats en l'any de regnat d'algun faraó que documenten observacions de l'ascens de Siri i coneixent punts fixos de l'inici del cicle, teòricament es pot assignar una datació absoluta a eixos texts i, per tant al regnat del faraó implicat. Disponem de varis texts d'este tipo, per eixemple els papirs de Lahun i el papir Ebers, que donen dates per als respectius regnats de Senusret III (dinastia XII) i Amenhoptep I (dinastia XVIII); ademés se sap que en el 139 d. C. el orto heliaco va coincidir en l'any nou egipcíac, lo que proporciona als egiptòlecs punts fixos per als regnats d'abdós faraons.