Cicle Atkinson
El motor de cicle Atkinson és un tipo de motor de combustió interna, inventat per James Atkinson en 1882. El cicle Atkinson es va dissenyar per a oferir major eficiència a costa de la potència i s'està escomençant a utilisar en les aplicacions híbrides modernes.[1][2]
Cicle Atkinson
[editar | editar còdic]Este tipo de màquina reté una fase de potència per revolució, junt en els diferents volums de compressió i d'expansió, del cicle original Atkinson. Els gasos d'escape es expelen de la màquina per aire comprimit. Esta modificació del cicle Atkinson permet l'us alternatiu de combustible tipo diésel i hidrogen.[1]
Funcionament
[editar | editar còdic]En un motor de combustió interna alternatiu MCIA convencional, les vàlvules d'admissió, que duen la mescla d'aire i combustible, es tanquen quan el pistón comença la compressió. En el cicle Atkinson es retarda el tancament de les vàlvules d'admissió, tornant aixina partix de la mescla al conducte d'admissió. En este procediment es conseguix un considerable aforro de combustible, una menor temperatura i pressió en el cilindre, restant vibracions al motor i aumentant l'eficiència global del cicle teòric d'Otto.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Donkin, Brian (1896). A text-book on gas, oil and air engines: or, Internal combustion motors without boiler, C. Griffin and company, p. 152.
- ↑ «Auto Tech: Atkinson Cycle engines and Hybrids». Autos.ca. Consultat el 23 de febrer de 2013.
- ↑ 2008.Consultat el 29 d'octubre de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciclo Atkinson» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.