Chrysis viridula
Chrysis viridula és una espècie d'avespa cuco del Paleártico occidental, descrita per primera volta per Carl Linnaeus en 1761. Pertany al gènero Chrysis i a la família Chrysididae (avespes cuco). És un parasitoide de vàries espècies d'avespes euménidas, principalment del gènero Odynerus.
Distribució
[editar | editar còdic]Es troba en tot el sur d'Anglaterra i les Illes del Canal, i al nort fins al noreste de Yorkshire. En Gales, es llimita únicament a les zones costeres i no s'ha trobat en Escòcia ni en Irlanda. També es troba en moltes parts d'Europa continental (Noruega, Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Països Baixos, Bèlgica, França, Espanya, Alemània, Itàlia, Polònia, Hongria i Romania), estenent-se cap a l'est fins al Caucas i cap al sur fins al nort d'Àfrica.[1]
Apariència
[editar | editar còdic]Chrysis viridula té una llongitut total d'aproximadament 6 a 9 milímetros. El color del cap varia del vert a l'turquesa, i el tórax té un color similar al d'una flama. El cos principal de l'insecte també s'ha descrit com a colorit.[2]
Genètica
[editar | editar còdic]En Hymenoptera, les superfamilias Ichnuemonidae i Chrysididae tenen el major número de cromosomes, cada una corresponent a aproximadament n=21. Per lo tant, Chrysis viridula té un reconte cromosòmic igual a aproximadament 42 en el seu cariotip.[3]
Biologia
[editar | editar còdic]En Gran Bretanya, Chrysis viridula és un parasitoide dels euménidos Odynerus spinipes i Odynerus melanocephalus. El seu periodo de vol va de juny a agost, encara que s'ha registrat un més abans o despuix d'este periodo. Els adults s'alimenten de diverses flors, principalment umbelíferas. Normalment es troba prop dels túnels del niu de les avespes hospedadoras, en talussos durs d'arena, terra o argila, i en una ocasió en la paret d'una iglésia. Les femelles depositen els ous en les celes d'crío de les avespes hospedadoras mentres la larva es prepara per a pupar i crea la seua capoll, o just en acabant de que este s'haja completat. La femella de C. viridula pot obrir els capolls de les hospedadoras per a ovipositar en el seu interior. Quan la larva de C. viridula eclosiona, s'alimenta de la larva hospedadora.[1] En l'Europa continental, atres hostes coneguts inclouen Odynerus reniformis, Ancistrocerus parietum i Odynerus alpinus, i en Itàlia la seua distribució s'estén fins a una altitut de 2 metros.[4]
Esta espècie posseïx un exoesquelet gros que la protegix dels atacs defensius de les femelles hospedadoras. Per a reforçar esta defensa, la femella de C. viridula té una part inferior cóncava i pot enrollarse formant una bola defensiva. Si troba un niu desprotegit, retrocedirà pel fumeral del niu per a depositar el seu ou sobre l'ou de l'avespa hospedadora. L'avespa hospedadora normalment no detecta l'ou de l'avespa cuco i sagella el niu durant l'hivern per a que el nou parasitoide adult emergixca en l'estiu següent.[5]
Galeria
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 M I Archer. «Chrysis viridula Linnaeus,1761». Bees, Wasps and Ants Recording Society. Consultat el 2026-05-19.
- ↑ Mingo, Elvira (1994). Hymenoptera, Chrysididae, Editorial CSIC - CSIC Press, p. 129.
- ↑ Gokhman, Vladimir (2009). Karyotypes of Parasitic Hymenoptera, illustrated, revised edició, Springer Science & Business Mija, p. 49.
- ↑ «Chrysis viridula Linnaeus, 1761» (en en). chrysis.net. Consultat el 2026-05-19.
- ↑ Will HAwkes. «The Potter wasps and Chrysis viridula» (en en). Biome Ecology. Consultat el 2018-09-13.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chrysis viridula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.