Anar al contingut

Chromolaena perglabra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Chromolaena perglabra és una espècie de planta de la família Asteraceae endèmica de Colòmbia.[1] Se li coneix comunament com a crisantem o jarilla (noms donats a moltes atres espècies).[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbust de fins a 2 m d'altura. Té fulls disposts de forma oposta, pecioladas, glabras, la làmina foliar és cartácea, angostamente ovada, àpiç acuminado, base aguda, i de marge serrada. Sinflorescencia de capítuls corimbosos, terminals, profundament acanaladas; glabras. Capítuls sésiles i disposts en glomérulos.[3]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Creix en àrees intervingudes de bosc altoandino, vores de carreteres o camins, ales obertes, xares o marge de quebrades.[3]

Distribució

[editar | editar còdic]

És endèmica de Colòmbia.[1] Es registra en els departaments de Boyacá, Cundinamarca i Santander entre els 1900 a 3000 ms.n.m.[3][4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Chromolaena perglabra va ser descrita per (B.L.Rob.) R.M.King & H.Rob i publicat en Phytologia 20(3): 205. 1970.[5]

Etimologia

Chromolaena: nom genèric que deriva de les paraules gregues: χρῶμα (croma), que significa "de color", i λαινα (laena), que significa "mant". Es referix als colors dels filarios d'algunes espècies.[6]

perglabra: del llatí per, que significa "totalment", i glabrum, que significa "glabro". Es referix a l'absència de pèls en els fulls.[7]

Toxicitat

[editar | editar còdic]

De la mateixa manera que atres espècies del gènero Chromolaena és tòxica per la presència d'esteroides i flavonoides. En C. perglabra també s'ha trobat activitat in vitro en contra d'agents causants de la malaltia de Chagas i la leishmaniasis.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Chromolaena perglabra (B.L.Rob.) R.M.King & H.Rob.» (en en). Kew Science, Plantes of the World Online. Consultat el 16 de novembre de 2020.
  2. «Chromolaena perglabra (Asteráceas)». Noms Comuns de les Plantes de Colòmbia.. Institut de Ciències Naturals, Universitat Nacional de Colòmbia. Consultat el 16 de novembre de 2020.
  3. 3,0 3,1 3,2 (2013).«El gènero Chromolaena DC. (Eupatorieae: Asteraceae) en Colòmbia: revisió taxonómica i evaluació del seu estatus genèric».Universitat Nacional de Colòmbia.Bogotà:
  4. «Chromolaena perglabra (B.L.Rob.) R.M.King & H.Rob.». Catàlec de plantes i líquenes de Colòmbia. Institut de Ciències Naturals, Universitat Nacional de Colòmbia. Consultat el 16 de novembre de 2020.
  5. «Chromolaena odorata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de novembre de 2020.
  6. «Chromolaena de Candolle in A. P. de Candolle and A. L. P. P. de Candolle, Prodr. 5: 133. 1836.». Flora of North America. eFloras.org. Consultat el 25 d'agost de 2011.
  7. (2013).«El gènero Chromolaena DC. (Eupatorieae: Asteraceae) en Colòmbia: revisió taxonómica i evaluació del seu estatus genèric».Universitat Nacional de Colòmbia.Bogotà:
  8. (2006).«Química i activitat biològica de Chromolaena perglabra».13(33)
    267-268.ISSN 0122-1701.