Chionodraco rastrospinosus
El peix de gèl ocelado (Chionodraco rastrospinosus) és un peix de la família Channichthyidae.[1][2] Este peix viu en les aigües gelades de la Antàrtida i és conegut per tindre una sanc transparent, lliure d'hemoglobina.[3][4]
C. rastrospinosus viu en el oceà Antàrtic, a una profunditat de fins a 1 quilómetro. En promig, este peix medix 30 centímetros, podent aplegar a créixer fins a 52 centímetros. Els peixos de gèl ocelados adults s'alimenten de kril i atres peixos.[1] Les larves medixen 17 milímetros de llarc quan eclosionan, i creixen al voltant de 2 milímetros per semana. L'etapa larvaria dura fins a 18 mesos, durant els quals s'alimenten principalment de kril. Estos peixos es tornen sexualment madurs als quatre anys, i normalment viuen uns huit anys; encara que alguns apleguen a viure fins a dotze.[2][5] En l'autumne antàrtic, el C. rastrospinosus migra cap a aigües poc profundes per a desovar a una profunditat d'entre 200 a 300 metros. Els ous es dispersen i eclosionan sis mesos despuix, al voltant del més d'abril.[6]
Color de la sanc
[editar | editar còdic]La hemoglobina és la molècula que li dona a la sanc oxigenada el seu color roig. A diferència d'uns atres vertebrats, els peixos de la família Channichthyidae no usen l'hemoglobina per a transportar l'oxigen als seus cossos; en canvi, usen la chicoteta cantitat d'oxigen que es dissol en el plasma sanguíneu.[7][8] En el 2011, el Parc de Vida Marina de Tòquio va afirmar que l'espècie C. rastrospinosus tenia la sanc totalment transparent "com a aigua clara", despuix d'haver disseccionat un espècimen.[3][8] En 1954, Joham Ruud va descobrir que l'espècie Chaenocephalus aceratus, un atre membre d'esta família, tenia una sanc de coloració casi transparent; en contrast en la sanc groguenca dels atres membres.[9] Tant C. aceratus com a C. rastrospinosus no conseguixen expressar la α-globina de l'adult, α1, per la mateixa truncació 5' del gen; i han perdut per complet el gen de la β-globina. Zhao et al. va propondre que un peix ancestral de la família Channichthyidae va perdre l'expressió d'abdós gens a través d'una sola mutació.[10] Els peixos de gèl antàrtics també tenen molt pocs eritrocits. Es creu que estos peixos es varen beneficiar de la pèrdua d'eritrocits contenidors d'hemoglobina, obtenint una sanc menys viscosa i més senzilla de bombejar.[10] Per una atra part, estos peixos compensen esta pèrdua en taxes metabòliques més baixes, brànquies més grans, pell sense escamas que favorixen més l'intercanvi gaseós, capilars més amples i un aument significatiu del volum sanguíneu i la despesa cardíaca.[10]
En captiveri
[editar | editar còdic]El Parc de Vida Marina de Tòquio té l'únic peix captiu. Un parell mascle i femella de peixos varen ser donados, junt en atres espècies, per part de peixcadors del barco d'arrastre Fukuei-maru, com a part d'un programa per a recolectar la captura accessòria.[11]
En giner del 2013, la femella desovó,[8] i per al 7 de maig, el primer ou eclosionó, seguit d'aproximadament 20 larves més en les següents dos semanes.[12] Anteriorment, s'han conservat espècimen vius per a l'investigació científica en atres llocs.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Chionodraco rastrospinosus». FishBase. Consultat el 7 d'abril de 2013.
- ↑ 2,0 2,1 (2008).«Age and growth of ocellated icefish, Chionodraco rastrospinosus DeWitt and Hureau, 1979, from the South Shetland Islands».Polar Biology.31(11)
- 1333.doi:10.1007/s00300-008-0471-7.
- ↑ 3,0 3,1 «World's First Exhibit of Icefish: Antarctic Fish with Colorless Blood─Tòquio Siga Life Park 2011/08/25». Consultat el 8 d'abril de 2013.
- ↑ Warnes, Sophie. Japanese aquarium shows off mysterious fish with clear blood, London: www.independent.co.uk. Recuperate le 6 d'abril de 2013.
- ↑ (2013).«Early life history of the ocellated icefish, Chionodraco rastrospinosus, off the Antarctic Peninsula».Antarctic Science.
- 1.doi:10.1017/S0954102012001095.
- ↑ (2012).«Comparative population genetics of seven notothenioid fish species reveals high levels of gene flow along ocean currents in the southern Scotia Arc, Antarctica».Polar Biology.35(7)
- 1073.doi:10.1007/s00300-012-1155-x.
- ↑ (2006).«When bad things happen to good fish: The loss of hemoglobin and myoglobin expression in Antarctic icefishes».Journal of Experimental Biology.209(10)
- 1791–802.doi:10.1242/jeb.02091.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Japan aquarium shows mysterious clear-blood fish». France24.com. Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2013. Consultat el 8 d'abril de 2013.
- ↑ (1954).«Vertebrates without Erythrocytes and Blood Pigment».Nature.173(4410)
- 848–50.doi:10.1038/173848a0.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 (1998).«The Major Adult alpha -Globin Gene of Antarctic Teleosts and Its Remnants in the Hemoglobinless Icefishes. Calibration of the Mutational Clock for Nuclear Gens».Journal of Biological Chemistry.273(24)
- 14745–52.doi:10.1074/jbc.273.24.14745.
- ↑ «Collecting and exhibition of Antarctic organisms at Tòquio Siga Life Park». Consultat el 8 d'abril de 2013.
- ↑ Kameda, Masaaki. Tòquio Siga Life exhibits rare larvae. Recuperate le 24 de juliol de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Chionodraco rastrospinosus.- Video de Youtube d'un Chionodraco rastrospinosus en el Tòquio Siga Life Park
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chionodraco rastrospinosus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.