Chioggia
Chioggia (veneciano: Cioxa; latín: Clodia) és una ciutat italiana costera de 48.063 habitants de la Ciudad metropolitana de Venecia, en la regió del Vèneto.[1]
Alberga una sèu destacada de l'Universitat dels Estudis de Padova, ubicada en el Palazzo Grassi, en la rivera del Canal Vena, no molt distant del Puente Vigo. En esta sèu es dicta el curs d'estudis en biologia marina, fet ací per la proximitat a la mar i a l'estació hidrobiológica d'investigació de la mateixa Universitat.
Geografia
La ciutat està situada en una menuda illa en l'entrada meridional de la laguna de Venecia, a uns 25 quilómetros al sur de Venècia (50 quilómetros per carretera); unes calçades la conecten en terra ferma i en el seu frazione, actualment un barri, de Sottomarina. Llimita a l'est en el mar Adriático, al sur en la desembocadura del río Adigio, que ho separa de la Província de Rovigo i a l'oest en la Província de Padua.[2]
Història
Existix una llegenda sobre els orígens de Chioggia lligada a Eneas, héroe troyano que va escapar de la destrucció de Troya i va navegar pel Mediterráneo abans d'establir-se en el Làciu i fundar Roma. En Eneas varen navegar també tres companyers: Antenor, Aquilio i Clodio, els qui, a mitat del viage, es varen separar del seu conciutadà i es dirigie,rom a l'estany veneciano, fundant respectivament Pàdua, Aquilea i Clodia (Chioggia) respectivament.[3]
Chioggia i Sottomarina no varen destacar especialment en l'antiguetat, encara que són mencionades per primera volta per Plinio[4] com la fossa Clodia, per la seua suposta fundació per un tal Clodio.
Encara que la ciutat va ser canviada vàries voltes de nom, els documents més antics que nomenen a Chioggia daten del VI, quan formava part del Imperio bizantino. Chioggia va ser destruïda pel rei Pipino de Italia en el IX, pero es va reconstruir entorn a una nova indústria basada en les salines. En la Edad Media, Chioggia pròpiament dita era coneguda com Clugia major, mentres que Clugia minor era una barra d'arena situada uns 600 metros més adins en el Adriático. Municipi lliure i sede episcopal des de 1110, va tindre despuix un paper important en la cridada Guerra de Chioggia entre Génova i Venècia, sent conquistada per Gènova en 1378 i finalment per Venècia en juny de 1380.
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 0 | 28 051 | 29 236 | 31 218 | 35 052 | 36 427 | 40 252 | 42 569 | 49 528 | 47 151 | 49 885 | 53 470 | 53 179 | 51 779 | 49 735 |
Cultura
La construcció cultural més important ací és el Museu Cívic de l'Estany Sur ubicat prop de la catedral i a una curta distància de la porta de Santa María, en Camp Marconi 1. Ubicat en l'ex convent de Sant Francesco fòra de la muralla, documenta l'evolució històric-ambiental i social del territori.
Economia
La principal font de desenroll és la peixca, que fa de Chioggia u dels ports marítims més importants del mar Adriático.
La segona font de guanys per a esta ciutat és la producció agrícola de rosas.
La tercera font econòmica, pero no menys important, prové del turismo cultural i gràcies a la localitat balnearia dona Sottomarina també del turisme balneari.
Important és també l'activitat portuària.
Atres formes menors de guanys presents en la ciutat de Chioggia són les indústries textils, de fusta i per la múltiple presència de menudes drassanes navals, que s'ocupen de la realisació i reparació de peixquers i barcos de fusta.
Ciutats agermanades
Chioggia està hermanada en les següents ciutats:
- Erro al crear miniatura: Lamía, Grecia Central, Grecia.
- Erro al crear miniatura: Saint-Tropez, Provenza-Alpes-Costa Azul, Francia.
Referències
- ↑ .
- ↑ «Il territorio di Chioggia» (en it). Consultat el 7 de septiembre de 2024.
- ↑ «Chi fondò davvero Chioggia?» (9 de enero de 2016). Archivat des d'el original, el 10 de abril de 2023. Consultat el 7 de septiembre de 2024.
- ↑ Plinio. «Liber III.xvi.121» (en latín). Consultat el 7 de septiembre de 2024.