Chapmanita
La chapmanita és un mineral de la classe dels filosilicatos, un silicat de ferro i antimoni. Va ser descobert en 1924, nomenant-ho en honor de John E. Chapman (1821-1904), professor de geologia canadenca.
Característiques físiques i químiques
La chapmanita és l'anàlec en antimoni del mineral cridat bismutoferrita, en el que pot confondre's. Ademés dels dos metals que apareixen en la seua fòrmula química, és molt comuna que duga impurees d'alumini. Es forma per alteració de minerals d'antimoni. És de color vert oliva groguenc, i generalment apareix com a masses compactes o terrosas, o recobrint atres minerals. Només molt excepcionalment s'han trobat microcristales aciculares, com els de la mina Tafone, en Manciano, Toscana, Itàlia[1]
Jaciments
És un mineral poc comú, havent-se trobat en unes quantes decenes de jaciments en el món.[2] En Espanya s'ha trobat en certa abundància en la mina d'or de Carlés,[3] Sales, (Astúries), i, prou més escàs, en la mina d'or del Valle-Boinás, en Belmonte (Astúries).[4]
Referències
- ↑ «Tafone mine. Mindat».
- ↑ «Chapmanite. Mindat».
- ↑ Calvo, M. i Viñals, J.(2014).«Mineralogia del jaciment d'or de Carlés, Sales (Astúries).».Revista de Minerals, 5 (6), 6-32.
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2018). Minerals i Mines d'Espanya. Silicat, Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo., p. 548. ISBN 978-84-8321-883-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chapmanita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.